Henry John Temple
.jpg)
.svg){kind=small}
Henry John Temple, tercer Vescomte de Palmerston KG GCB PC, també conegut com a Lord Palmerston o simplement com a Henry Temple (Ciutat de Westminster, 20 d'octubre de 1784 - Brocket Hall, Hertfordshire, 18 d'octubre de 1865), va ser un polític britànic que va ocupar el càrrec de Primer Ministre del Regne Unit a mitjan segle xix durant dues ocasions: la primera entre el 6 de febrer del 1855 i el 19 de febrer de 1858, i la segona entre el 12 de juny de 1859 i el 18 d'octubre de 1865. Va ocupar càrrecs en el govern continuadament des de l'any 1807 fins al dia de la seva mort.
Va començar la seva particular carrera al Partit Tory, i la va concloure com a liberal. Va ser un polític aristocràtic de perfil antic. De cor liberal, favorable al progrés tecnològic i completament oposat a la noció de govern democràtic a la Gran Bretanya.
Durant els seus primers vint anys de carrera, Lord Palmerston va ser considerat com un home de moda, i algunes de les peces poètiques humorístiques més conegudes del New Whig Guide van ser escrites per ell. En aquells començaments estava políticament subordinat al ministeri sense tenir una influència especial en la política general en els gabinets en què servia.
Posteriorment va arribar a una major activitat política, per la qual és avui recordat. Cal destacar el seu paper en la direcció dels afers exteriors britànics, durant un període en què el Regne Unit era la major potència mundial, sent la mà dreta del secretari d'Exteriors, i del Primer Ministre. Algunes de les seves agressives accions, actualment considerades com intervencionistes, van causar greus controvèrsies en aquells temps. Així, va participar en la creació de la Quàdruple Aliança, entre el Regne Unit, França, Espanya, i Portugal (1834), va consolidar la influència britànica a Egipte, debilitant la francesa (Convenció dels Estrets de Londres del 1841), va frenar l'expansionisme de l'Imperi Rus (en les costes del mar Negre), i va aconseguir l'obertura dels ports xinesos al comerç internacional amb la seva contribució a l'esclat de la guerra de l'Opi amb la Xina.
La seva època de major prestigi polític va arribar quan va ocupar el càrrec de Primer Ministre del Regne Unit, que va exercir en dues ocasions a mitjans del segle xix. La primera entre el 6 de febrer del 1855 i el 19 de febrer de 1858, i la segona entre el 12 de juny de 1859 i el 18 d'octubre de 1865.
El pragmatisme polític de Lord Palmerston es resumeix en la seva frase sobre la necessitat d'atendre els interessos d'Anglaterra més enllà dels aliats i els enemics, pronunciada el 1848.
Per tant, dic que és una política estreta suposar que aquest o aquell país ha de ser tingut com l'etern aliat o l'enemic perpetu d'Anglaterra. No tenim aliats eterns ni enemics perpetus. Els nostres interessos són eterns i perpetus, i el nostre deure és seguir aquests interessos.[1]
Malgrat el seu conservadorisme quant a reformes de tipus liberal dins del seu país, els seus èxits en política internacional i el seu marcat caràcter nacionalista li van valer una gran popularitat entre els seus compatriotes. En moments crítics de l'imperi, com durant la guerra de Crimea, va ser nomenat primer ministre, i la seva mà fèrria en el control de les colònies (repressió dels sipais de l'Índia, alçats el 1857 i 1858) li va suposar el màxim reconeixement en el seu país.
Henry Temple gaudeix de les distincions de l'Orde de la Lligacama i l'Orde del Bany, i va pertànyer al Consell Privat del Regne Unit.
Va ser considerat per alguns dels seus contemporanis com un faldiller; The Times el va nomenar Senyor Cupido (a causa de la seva aparença juvenil), El 1839, després de la mort de la seva muller, es va casar amb la seva amant de molts anys, Emily, Lady Cowper.
Referències
[modifica]- ↑ «TREATY OF ADRIANOPLE—CHARGES AGAINST VISCOUNT PALMERSTON. (Hansard, 1 March 1848)». [Consulta: 28 novembre 2021].
- Membres del Partit Conservador britànic
- Primers ministres del Regne Unit
- Secretaris d'Estat britànics d'Afers Exteriors
- Polítics londinencs
- Vescomtes britànics
- Cavallers de la Lligacama
- Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany
- Membres del Consell Privat del Regne Unit
- Militants del Partit Liberal britànic
- Alumnes de la Universitat de Cambridge
- Alumnes de la Universitat d'Edimburg
- Alumnes del St John's College (Cambridge)
- Alumnes de la Harrow School
- Membres de la Royal Society
- Morts a Anglaterra
- Professors de la Universitat de Glasgow
- Persones de Hampshire
- Ministres de Marina
- Diplomàtics anglesos
- Naixements del 1784