Vés al contingut

Hartgar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHartgar
Biografia
Naixementsegle VIII Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 855 Modifica el valor a Wikidata
Bisbe Lieja
838 – 855
Diòcesi: bisbat de Lieja
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata

Hartgar (altres ortografies Hirchar, Hircar, Hirkar, Hircarius)[1][2] era bisbe de Lieja de 840 fins a la seva mort el 855. Des del 845 va també esdevenir abat de les abadies de Stavelot i Malmedy.[3]

Hartgar eix d'un nissaga noble franca i un confident del rei Lotari I qui va encarregar-lo d'un viatge diplomàtic cap al vaticà, cantat a un poema de Sedulius Scottus. El subjecte de la missió prop de Lleó IV no és conegut.[4] Va construir el primer palau bisbal de Lieja. Va convidar Scottus, un monjo irlandès com a director per a propulsar l'escola capitularia de la catedral de Sant Lambert.[5] Scottus és l'única font contemporani que consegrà unes línies a Hartgar.[6]

Morí a Lieja el 29 de setembre de 855.


Precedit per:
Erard (o Pirard)
Bisbe del bisbat de Lieja
838 (o 840)-855
Succeït per:
Francó de Tongeren

Referències i bibliografia

[modifica]
  1. Ernst F. Mooyer, Onomasticon chronographikon hierarchiae germanicae: Verzeichniß der deutschen Bischöfe seit d. J. 800 n. Chr. Geb. nebst einem Anhang, die Würdenträger einiger Abteien und Ritterträger enthaltend, 160 pàgines
  2. Karl Morz Fabritius, Pirardus 833-841, Geschichte des Hochstifts Luttich, Leipzig, Editorial Weidmannschen Buchhandlung, 1792, pàgina 10 (en català: Història del principat bisbal de Lieja (alemany))
  3. Wilhelm Ritz, [1], Urkunden und abhandlungen zur geschichte des Niederrheins und der Niedermaas, Band 1, Stuttgart, Mayer, 1824, pàgina 11
  4. J.F. Böhmer, Regesta Imperii I. Die Regesten des Kaiserreichs unter den Karolingern 751-918 (926/962). tom 4 Papstregesten[Enllaç no actiu]
  5. Matthew Zimmern, Hagiography and the Cult of Saints in the diocese of Liège, c. 700-980, Fife (Escòcia), University of Saint Andrews, pàgines 61-62
  6. Reinhard Düchtung, Sedulius Scottus, München, W. Fink, 1968, pàgina 50