Vés al contingut

Guantellet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Guantellets de l'Emperador Maximilià I, c. 1514. Museu de Bones Arts (Kunsthistorisches Museu), Viena
Parell de guantellets, Alemanya, segle XVI tardà

Un guantellet, mandret o manyopla és una varietat de guant que s'ha fet per protegir la mà, usualment construït de ferro o cuir. El guantellet és la peça d'armadura que protegeix la mà i el canell d'un combatent a Europa entre el segle catorzè i l'Edat Moderna. La manyopla o manopla també es pot referir a un guant de cuir sense dits, emprat per sabaters per resguardar-se la mà i per carreters i mariners per defensar-se del fred.

Armadura

[modifica]

Començant el segle l'onzè, cavallers i soldats europeus van basar la protecció dels seus cossos en l'ús de la cota de malla, com l'ausberg, una armadura en forma de túnica i amb mànigues amples fins al colze. Posteriorment, al segle dotzè, l'ausberg va desenvolupar mànigues més llargues i més estretes, que sovint es complementaven amb mitenes de malla, és a dir guants sense dits excepte pel polze (per bé que algunes van tenir també els dits complets). Aquests guantellets es subjectaven a la vora baixa de la màniga, i protegien les mans de talls i laceracions durant combat, però no pas contra cops forts. No va ser fins al segle catorzè primerenc que els armurers varen començar a dissenyar una armadura de plaques articulades: juntament amb aquest desenvolupament de l'ús de plaques com a manera de protegir el cos dels cops es va desenvolupar la protecció de la mà en forma de guantellets de plaques d'acer.[1] Aquests guantellets van ser crear-se en dues modalitats: sense dits com una mitena (el qual oferia protecció com l'armadura del plaques i que els dits compartissin calor però limitava l'habilitat de moure els dits) així com el guantellet amb tots dits com un guant (el qual, per bé que resultava maldestre i menys còmode en temps freds, permetia el ple ús de tots els dits).

Referències

[modifica]
  1. Paul F Walker. History of Armour 1100-1700. Crowood, 1 març 2013, p. 124. ISBN 978-1-84797-515-7.