Vés al contingut

Giuseppe Scarlatti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiuseppe Scarlatti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1723 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 agost 1777 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRosa Scarlatti Modifica el valor a Wikidata
ParentsDomenico Scarlatti, oncle Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: a06ec3f8-5b5f-4141-ad84-880da5cfeeb2 IMSLP: Category:Scarlatti,_Giuseppe Modifica el valor a Wikidata

Giuseppe Scarlatti (Nàpols, 1718 o 18 de juny[1] de 1723 - Viena, 17 d'agost de 1777) fou un compositor italià.

Biografia

[modifica]

Pertanyent a la coneguda família Scarlatti,[2] net d'Alessandro Scarlatti i nebot de Domenico Scarlatti, se sap poc de la seva biografia i tot el que sabem d'ell està en els seus viatges (realitzats principalment amb la finalitat de presentar les seves obres) per Itàlia i fora d'aquesta. De 1739 a 1741, va ser actiu a Roma, on va estrenar la seva primera obra, l'oratori La Santissima Vergine annunziata. De 1741 fins a 1749 es van representar diverses opera seria seves a teatres de Florència, Pisa, Lucca i Torí. De 1752 a 1754 va estar a Venècia, el 1755 va tornar a la seva ciutat natal, però des de 1756 fins a 1759 va ser de nou a Venècia. En els anys cinquanta, per un període breu, fou actiu a Milà i Barcelona, també en qualitat d'operista. El 1760 es va traslladar a Viena, on romandrà fins a la mort. En aquesta ciutat va prestar servei com a compositor, clavecinista, i va ser també mestre de música per alguns membres de la família del príncep Schwarzenberg. Va escriure diverses obres per al Burgtheater, principalment del gènere còmic, fins a 1772, quan va deixar de compondre.

Consideracions sobre l'artista

[modifica]

Giuseppe Scarlatti va escriure més de 30 obres, de les quals 21 són drames per a música i 11 obres lúdiques, la majoria basades en llibrets produïts per Pietro Metastasio (serios) i Carlo Goldoni (divertit).

L'estil compositiu de les seves obres es basa en el tradicional establert unes dècades abans per Alessandro Scarlatti, és a dir, basat en un procés melòdic senzill però agradable en el qual l'orquestra, en la seva majoria, funciona com a acompanyament de les parts vocals. Les seves obres, que en el seu temps van tenir molt èxit, sobretot gràcies al seu talent, s'han transmès només en part.

Obres

[modifica]

Òperes

[modifica]
  • Meorepe (dramma per musica, llibret de Apostolo Zeno, 1740, Roma)
  • Dario (dramma per musica, llibret de G. Baldanza, 1741, Roma)
  • Arminio in Germania (dramma per musica, llibret de C. Pasquini, 1741, Florència)
  • Siroe (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1742, Florència)
  • Pompeo in Armenia (dramma per musica, llibret de Bartolomeo Vitturi, 1744, Pisa)
  • Ezio (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1744, Lucca)
  • Olimpiade (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1745, Lucca)
  • Il giocatore (commedia per musica, 1747, Florència)
  • Artaserse (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1747, Lucca)
  • Partenope (dramma per musica, llibret de Silvio Stampiglia, 1749, Livorno)
  • Semiramide riconosciuta (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1751, Livorno)
  • Adriano in Siria (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1752, Venècia)
  • Demetrio (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1752, Pàdua)
  • I portentosi effetti della madre natura (dramma giocoso per musica, llibret de Carlo Goldoni, 1752, Venècia)
  • L'impostore (opera buffa, 1752, Barcelona)
  • Alessandro nell'Indie (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1753, Reggio Emilia)
  • De gustibus non est disputandum (dramma giocoso per musica, llibret de Carlo Goldoni, 1754, Venècia)
  • Caio Mario (dramma per musica, llibret de Gaetano Roccaforte, 1755, Nàpols)
  • Antigona (dramma per musica, llibret de Gaetano Roccaforte, 1756, Milà)
  • L'isola disabitata (dramma giocoso per musica, llibret de Carlo Goldoni, 1757, Venècia; ripresa anche come La Cinese smarrita, 1760, Gènova)
  • La serva scaltra (dramma giocoso per musica, 1759, Venècia)
  • La clemenza di Tito (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1760, Venècia)
  • L'Issipile (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1760, Viena)
  • Pelopida (2° atto) (dramma per musica, llibret de Gaetano Roccaforte, 1763, Torí)
  • Bajazet (dramma per musica, llibret de Agostino Piovene, 1765, Verona)
  • Gli stravaganti (commedia per musica, llibret d'Alcindo Isaurense, 1765, Viena; resstrenada amb el nom La moglie padrona, 1768, Viena; i La moglie bizarra, 1769, Barcelona)
  • Armida (dramma per musica, llibret de Marco Coltellini, 1766, Viena)
  • Dove è amore è gelosia (intermezzo giocoso, llibret de Marco Coltellini, 1768, Viena)
  • L'amor geloso (azione teatrale comica, 1770, Viena)
  • Amiti e Ontario, o I selvaggi (dramma per musica, llibret de Ranieri de' Calzabigi, 1772, Viena)

Òperes de dubtosa atribució

[modifica]
  • La madamigella (llibret d'Antonio Palomba, 1755, Nàpols)
  • Il mercato di Malmantide (dramma giocoso per musica, llibret de Carlo Goldoni, 1758, Venècia)

Altres treballs

[modifica]
  • La Santissima Vergine annunziata (oratori, 1739, Roma)
  • Componimento per musica (serenata, 1739, Roma)
  • L'amor della patria (serenata, llibret de Carlo Goldoni, 1752, Venècia)
  • Les aventures de Serail (ballet, 1762, Viena)
  • Imeneo, sognando talora (cantata per tenor i baix continuo)
  • I lamenti d'Orfeo (cantata per a 2 voeus i orquestra)
  • Amor prigioniero (cantata per a 2 sopranos i instruments)
  • Varie arie
  • Sonata per clavicembalo

Referències

[modifica]
  1. Secondo altre fonti è nato invece il 18 giugno 1723
  2. Podria ser fill de Tommaso Scarlatti, germà d'Alessandro Scarlatti, i per tant néixer l'any 1718 o, com afirma Charles Burney, nét de Domenico Scarlatti, fill d'Alessandro, i per tant en aquest cas la data de naixement seria el 18 de juny de 1723

Bibliografia

[modifica]
  • U. Prota-Giurleo: I congiunti di Alessandro Scarlatti', Celebrazione del terzo centenario della nascita di Alessandro Scarlatti (1960)

Enllaços externs

[modifica]