Vés al contingut

Força Aèria Israeliana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militarForça Aèria Israeliana
lang=
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusforça aèria Modifica el valor a Wikidata
SeuHaKirya Modifica el valor a Wikidata
Fundació1948
PaísIsrael Israel
BrancaForces aèries
Part de Forces de Defensa d'Israel
Unitats subordinadesShaldag
Mida34,000 homes
750 Aeronaus
Quarter generalTel-Aviv
Comandants
ComandantAmir Eshel
Guerres i batalles
Guerra araboisraeliana de 1948
Guerra del Sinaí
Guerra dels Sis Dies
Guerra de desgast
Guerra del Yom Kippur
Operació Entebbe
Operació Litani
Guerra del Líban de 1982
Guerra del Líban de 2006
Operació Plom Fos
Operació Columna de Núvol
Operació Marge Protector
Cultura militar
Divisa
Escarapel·la aeronàutica
Bandera
Bandera
HimneHa-Tiqvà
Lloc webPàgina web

La Força Aèria Israeliana,(IAF; hebreu: זְרוֹעַ הָאֲוִיר וְהֶחָלָל‎, Zroa HaAvir VeHahalal, "Arma de l'Aire i de l'Espai", conegut com a חֵיל הָאֲוִיר, Kheil HaAvir, "Cos de l'Aire") anomenada oficialment Arma de l'Aire i de l'Espai (en hebreu: זרוע האוויר והחלל), coneguda també per les sigles en anglès IAF (Israeli Air Force), és la força aèria de les Forces de Defensa d'Israel, encarregada de preservar la sobirania aèria de l'Estat d'Israel. El seu actual comandant en cap és el General de Divisió Amir Eshel. Compta aproximadament amb un total de 750 aeronaus. La insígnia de la Força Aèria Israeliana és un Estel de David blau sobre un cercle blanc. Està normalment pintada en sis posicions: una a la part superior i inferior de cada ala, i a cada costat del fuselatge. És el component aeri de les FDI. Té a prop de 710 avions i 181 helicòpters, també té drons, satèl·lits i míssils balístics.[1][2]

Història

[modifica]

Guerra del 1948

[modifica]
Avia S-199.

Després de la creació de l'Estat d'Israel, l'Exercit de l'Aire Israelià, aleshores anomenat Força Aèria israeliana o Heyl HaAvir,[3] va posar en servei diferents avions provinents de diferents països que van participar en la Segona Guerra Mundial. Aquesta flota d'avions va haver de ser reemplaçada per raons de costos i de logística.[4][5][6]

A començaments de 1948, els caces P-51 Mustang van començar a ser introduïts a Israel de contraban, a causa de l'embargament imposat en aquella època pels britànics. Aquests aparells van dur a terme més de tretze sortides durant la primera setmana de la guerra a Palestina el 1948. De 1948 fins a 1961, l'Exèrcit de l'Aire israelià va fer servir més de trenta quatre P-51 Mustang, sobretot durant la crisi del Canal de Suez el 1956.

Els primers avions de combat israelians, comprats oficialment, van ser els S199, versió txecoslovaca fabricada per l'empresa Avia, del Messerschmitt Bf 109, era difícil pilotar-lo en el moment de l'enlairament i complicat a l'aterratge, a causa del seu tren d'aterratge massa estret.[7] Calia una gran concentració per part del pilot, en particular per raó de la vibració tan gran generada pel seu motor Jumo 211 i la seva enorme hèlix de tres pales. El seu habitacle va donar problemes als pilots massa alts o massa grassos, a més aquests aparells, van ser entregats gairebé nous per les fàbriques de l'empresa Avia, i presentaven nombrosos defectes de fabricació; la sincronització de les metralladores davanteres era força precària, els frens es bloquejaven amb molta facilitat, etc. El futur President israelià, Ezer Weizman, va volar en aquest aparell.

Els avions varen ser reagrupats a l'Esquadró 101. Un gran nombre de membres del Haganà havien servit a l'Exèrcit britànic al Pròxim Orient durant la Segona Guerra Mundial, és per això que la Heyl Ha-Avir va adoptar l'organització en Esquadrons de la Royal Air Force (RAF).

El 29 de maig de 1948, els primers S.199 van entrar en servei a la base d'Ekron, ràpidament abandonada, i després van anar a la base de Herzliya, a prop de Tel-Aviv. Al migdia els pilots duen a terme la seva primera missió de combat, ataquen a una columna egípcia a 30 kilòmetres al Sud de Tel-Aviv. Un avió és abatut i un altre és danyat, però els egipcis es retiren.

El 3 de juny de 1948, el pilot Moddi Allon aconsegueix la primera victòria de la força aèria israeliana. Intercepta als afores de Tel-Aviv dos avions de transport C-47 Dakota transformats en bombarders pels egipcis. Fà fugir l'escorta de Supermarine Spitfire i abat els dos C-47, el primer a sobre de Holon, i el segon a prop de Rixon le-Tsiyyon. Eren dos bombarders bimotors de fabricació anglesa Bristol Beaufighter.

El transport logístic ha estat assegurat per alguns bimotors de transport Curtiss C46 Commando comprats als Estats Units introduïts després a Israel, sota la identitat d'una companyia d'aviació panamenya (LAPSA). Els avions que van arribar després de Txecoslovàquia van ser els caces Avia S199.

Quatre B-17 Flying Fortress van ser igualment comprats durant el mateix període (a principis de 1948), a la USAF, però també eren de contraban. Aquestos avions sortiren dels Estats Units, van passar per Puerto Rico, varen anar després cap a Txecoslovàquia al juny de 1948.

Tres avions van arribar a Israel, i van bombardejar el Caire, el quart avió va ser retingut pels agents federals americans (FBI).

La major part dels avions introduïts de contraban, van ser comprats per les diferents companyies creades amb aquesta finalitat per Al Schwimmer. Els Supermarine Spitfire van ser també usats per la Heyl Ha-Avir. Els dos primers exemplars van ser reconstruïts a partir d'un Spitfire abandonat per la RAF. Aquestos aparells van participar també a la Guerra de 1948 juntament amb els tres Spitfires adquirits a Txecoslovàquia. Uns altres 47 Spitfires van ser igualment rebuts abans de la fí de la Guerra i van reemplaçar els Avia S199. Uns altres 39 Spitfires van ser igualment comprats el 1949 provinents d'Itàlia i de Txecoslovàquia. Dos exemplars són exposats al Museu de la Força Aèria Israeliana, un d'ells és encara en condicions òptimes de vol.

Durant el curs de la Guerra, molts estrangers van servir a l'Exèrcit israelià i notablement a l'Exèrcit de l'Aire, en el marc del programa Mahal: voluntaris americans, britànics canadencs, sud-africans, la major part d'ells veterans de la Segona Guerra Mundial. Amb l'armistici signat el 1949, la Heyl Ha Avir es va consagrar a la formació de pilots i a l'adquisició d'aparells més moderns. El 1951 França i l'Estat d'Israel van signar un contracte per a l'adquisició de 67 Mosquitos, de diferents versions, des d'aleshores França va esdevenir el primer proveïdor d'avions militars de la Heyl Ha'Avir.

L'era dels reactors

[modifica]
F-16 israelià.

A començaments de l'any 1950, la Heyl Ha Avir va passar a fer servir reactors (jets). Els primers avions de reacció van ser 12 Gloster Meteor. Després de la signatura del contracte, el primer esquadró d'avions de caça va ser formada el 7 de juny de 1953 a Ramat David. Un d'aquests aparells va abatre dos caces Vampire egipcis a sobre del desert del Nègueb l'1 de setembre de 1955. L'Exèrcit de l'Aire israelià va buscar sempre nous avions, la seva elecció va ser la versió canadenca del caça F-86 Sabre, i el Mystère IIC.

L'agost de 1956, la força aèria israeliana va rebre els primers caces Mystère IV que van rebre el seu bateig de foc, durant la crisi del Canal de Suez a on van abatre un MiG-15 i més tard 4 De Havilland Vampire.

Tots els Mystère IV van participar igualment a la Guerra dels Sis Dies però només com aparells de suport i atac a terra.

L'any 1957, Israel va fer una comanda l'empresa SNCASO de 32 SO-4050 Vautour, 19 aparells d'atac a terra (Vautour II A), 4 Caces tot-temps (Vautour II N) i 8 bombarders (Vautour II B). Alguns d'aquests aparells van ser modificats amb la finalitat de poder dur a terme missions de reconeixement.

Tots els aparells van participar en la Guerra dels Sis Dies (1967). Els Vautours van ser retirats del servei l'any 1971.

El 1958, L'Estat d'Israel va fer una comanda de 24 Super-Mystère B-2. Aquests aparells van participar en les Guerra dels Sis Dies de (1967) i a la Guerra del Yom Kippur (1973).

A començaments de la dècada dels seixanta, la Heyl Ha Avir va fer plans per construir aparells de combat capaços d'arribar a Mach 2, i que fossin capaços d'enfrontar-se amb el caça soviètic MiG-21 el govern israelià va iniciar aleshores un projecte per a construir un nou caça de reacció, i es va prendre com a model el Mirage III francès, així és com van començar els projectes Raam A i Raam B, que donarien lloc al caça IAI Kfir.[8]

L'Exèrcit de l'aire israelià va buscar incrementar la cooperació amb els Estats Units d'Amèrica, i va adquirir aleshores els caces A-4 Skyhawk, McDonnell Douglas F-4 Phantom II, i més endavant el McDonnell Douglas F-15 Eagle. Els Estats Units van reemplaçar França com a proveïdors d'avions de combat de l'Exèrcit de l'Aire israelià.

Israel té plans per a comprar als Estats Units 20 caces Lockheed Martin F-35 Lightning II.[9]

Aeronaus

[modifica]

Entre les aeronaus que estan actualment en servei amb la Força Aèria Israeliana hi ha avions, helicòpters i naus no tripulades (drons). Cadascuna d'aquestes aeronaus duu a terme diferents missions com poden ser: combat, reconeixement, entrenament, transport, suport, etc.

Combat

[modifica]
Estats Units
Lockheed Martin F-35 Lightning II

Entrada en servei: 2017
Missió:
Versions:
F-35 Adir
Aeronaus en servei:
9


Estats Units
McDonnel Douglas F-15 Eagle

Designació interna:
Raam, Baz, i Akef
Entrada en servei: 1977
Missió:
Versions:
F-15 A / B / C / D / I
Aeronaus en servei:
  • Versions A i C: 42 unitats
  • Versions B i D: 16 unitats
  • Versió I: 25 unitats
Bases y unitats:

Base aèria de Hatzerim

  • 69è Esquadró

Base Aèria Tel Nof:

  • 106è Esquadró
  • 133è Esquadró


Estats Units
General Dynamics F-16 Fighting Falcon


Designació interna:
Netz, Barak, Brakeet, i Sufa
Entrada en servei: 1980
Missió:
Versions:
F-16A / F-16B / F-16C / F-16D / F-16I
Aeronaus en servei:
  • Versións A i B: 63 unitats
  • Versió C: 77 unitats
  • Versió D: 48 unitats
  • Versió I : 99 unitats
Bases y unitats:

Base Aèria Ramat David:

  • 109è Esquadró
  • 110è Esquadró
  • 117è Esquadró

Base Aèria Hatzor:

  • 101è Esquadró
  • 105è Esquadró

Base aèria de Hatzerim:

  • 107è Esquadró

Base Aèria Uvda:

  • 115è Esquadró

Base Aèria Ramon:

  • 119è Esquadró
  • 201è Esquadró
  • 253è Esquadró

Base aèria de Nevatim:

  • 116è Esquadró
  • 140è Esquadró

Entrenament

[modifica]
Itàlia
Alenia Aermacchi M-346 Master

Missió:
Entrenament
Aeronaus en servei:
30[10]
Bases y unitats:


Estats Units
Beechcraft T-6 Texan II

Designació interna:
Efroni
Entrada en servei: 2009
Missió:
Entrenament
Versions:
T-6A
Aeronaus rebudes:
20
Aeronaus en servei:
20


Alemanya
Grob G-120

Designació interna:
Snunit
Missió:
Entrenament
Versions:
G-120A
Aeronaus en servei:
17

Transport

[modifica]
Estats Units
Beechcraft Bonanza

Designació interna:
Khofit
Missió:
Transport
Versions:
A36
Aeronaus en servei:
22


Estats Units
Beechcraft Super King Air

Designació interna:
Tzofit
Missió:
Transport
Versions:
Model 200/T/CT
Aeronaus en servei:
22


Estats Units
Lockheed C-130 Hercules

Designació interna:
Qarnaf
Missió:
Transport
Versions:
C-130E / C-130H
Aeronaus en servei:
12


Estats Units
Lockheed Martin C-130J Super Hercules

Designació interna:
Shimson
Missió:
Transport
Versions:
C-130J
Aeronaus en servei:
6
Bases y unitats:


Estats Units
Boeing 707

Designació interna:
Reem
Missió:
Transport
Versions:
707-320
Aeronaus en servei:
1

Abastament en vol

[modifica]
Estats Units
Boeing 707

Designació interna:
Saknai
Missió:
Versions:
KC-707
Aeronaus en servei:
9


Estats Units
Lockheed KC-130 Hercules

Designació interna:
Qarnaf
Missió:
Abastament en vol
Versions:
KC-130J / K-130H
Aeronaus en servei:
4

Guerra Electrònica

[modifica]
Estats Units
Gulfstream G550

Designació interna:
Shavit
Missió:
Guerra electrònica
Versions:
G500 SEMA
Aeronaus en servei:
3


Estats Units
Beechcraft C-12 Huron

Designació interna:
Kookiya
Missió:
Guerra electrònica
Versions:
RC-12D/FW
Aeronaus en servei:
6


Estats Units
Lockheed EC-130H

Designació interna:
Aya
Missió:
Guerra electrònica
Versions:
EC-130H
Aeronaus en servei:
2

Reconeixement

[modifica]
Estats Units
Gulfstream G550

Designació interna:
Eitam
Missió:
Reconeixement
Versions:
G-550
Aeronaus en servei:
2

Patrulla marítima

[modifica]
Israel
IAI SeaScan

Designació interna:
Shahaf
Missió:
Patrulla marítima
Versions:
1124N
Aeronaus en servei:
3

Extinció d'incendis

[modifica]
Estats Units
Air Tractor AT-802

Missió:
Patrulla marítima
Versions:
AT-802F
Aeronaus en servei:
14

Helicòpters

[modifica]
Estats Units
Bell AH-1 Cobra

Designació interna:
Tzefa
Missió:
Helicòpter d'atac
Versions:
AH-1G / S / E / F
Aeronaus en servei:
33


Estats Units
Boeing AH-64 Apache

Designació interna:
Peten, Saraph
Entrada en servei: 1990
Missió:
Helicòpter d'atac
Versions:
AH-64A i AH-64D
Aeronaus en servei:
  • AH-64A: 26 unitats
  • AH-64D: 22 unitats


Estats Units
Sikorsky CH-53 Sea Stallion

Designació interna:
Yasur
Missió:
Transport
Versions:
CH-53A / D
Aeronaus en servei:
23


Estats Units
Sikorsky UH-60 Black Hawk

Designació interna:
“Yanshuf”
Missió:
Transport
Versions:
S-70A-50/55 / UH-60A/L
Aeronaus en servei:
48


Europa
Eurocopter AS 565 Panther

Designació interna:
Panther
Missió:
Patrulla marítima
Aeronaus en servei:
5


Europa
Eurocopter HH-65

Designació interna:
Dolphin
Missió:
Aeronaus en servei:
2


Estats Units
Bell 206

Designació interna:
“Saifan”
Missió:
Transport/Entrenament
Versions:
206B
Aeronaus en servei:
1

Aeronaus no tripulades

[modifica]
Israel
Elbit Skylark

Missió:
Versions:
Skylark I / Skylark II


Israel
Elbit Hermes 450

Designació interna:
Zik
Missió:
Versions:
Hermes 450


Israel
Elbit Hermes 900

Designació interna:
Kochav
Missió:
UAV de reconeixement
Versions:
Hermes 900


Israel
IAI Heron

Designació interna:
Shoval
Missió:
UAV de reconeixement.
Versions:
Heron-1


Israel
IAI Eitan

Designació interna:
Eitan
Missió:
UAV de reconeixement.
Versions:
Heron-TP


Israel
IAI Harpy

Designació interna:
Harpy
Missió:
UAV de reconeixement.


Israel
IAI Harop

Designació interna:
Harop
Missió:
UAV de reconeixement.

Armament

[modifica]

Aquesta llista de municions inclou els míssils, les bombes, i l'equipament bèl·lic utilitzat actualment per la Força Aèria Israeliana.

Míssils aire-aire

[modifica]
  • AIM-7 Sparrow : Míssil aire-aire d'abast mitjà
  • AIM-9 Sidewinder : Míssil aire-aire de curt abast
  • AIM-120 Amraam : Míssil aire-aire d'abast mitjà
  • Derby : Míssil aire-aire d'abast mitjà
  • Python 3 : Míssil aire-aire de curt abast
  • Python 4 : Míssil aire-aire de curt abast
  • Python 5 : Míssil aire-aire de curt abast
Python 3
Míssil Delilah
Bomba Spice

Míssils aire-terra

[modifica]
  • AGM-65 Maverick : Míssil aire-terra
  • AGM-142 Have Nap : Míssil aire-terra

Míssil anti-tanc

[modifica]
  • AGM-114 Hellfire: Míssil anti-tanc
  • Míssil LAHAT : Míssil anti- tanc
  • Míssil Nimrod : Míssil anti-tanc

Míssils anti-radar

[modifica]
  • AGM-88 Harm : Míssil anti-radar

Míssils anti-vaixell

[modifica]

Bombes guiades

[modifica]
  • GBU-27 Paveway III
  • GBU-28
  • GBU-31 JDAM
  • GBU-39
  • BLU-109
  • Rafael Spice

Míssils terra-aire

[modifica]
Llançament de míssil Arrow
  • Arrow: Míssil anti-míssil
  • David's Sling : Míssil anti-míssil
  • FIM-92 Stinger : Míssil terra-aire
  • MIM-23 Hawk : Míssil terra-aire
  • MIM-104 Patriot : Míssil terra-aire
  • Spyder SR: Míssil terra-aire
  • Cúpula de Ferro: Sistema de defensa anti-míssil

Míssils de creuer

[modifica]

Míssils balístics

[modifica]

Sistemes espacials

[modifica]
  • Amos (1, 2, 3) – Satèl·lits de comunicacions
  • EROS (A, B) – Satèl·lits d'observació de la Terra
  • Ofeq (3, 5, 7, 9) – Sátelites de reconeixement
  • TecSAR – Satèl·lit de reconeixement
  • Shavit – Vehicle de llançament espacial

Graduació militar

[modifica]
Categoria Nom del rang,[11] rang equivalent i codi de l'OTAN Insignia
Exèrcit Força Aèria Armada
קציני מטה
Generals
(רב-אלוף (רא"ל
Rav aluf (Ra'al)

(Cap de l'estat major)
(Tinent General, equivalent al grau OF-8 de l'OTAN)

-
אלוף
Aluf

(General que té el comandament d'una Divisió militar de les Forces Armades)
(General de Divisió, equivalent al grau OF-7 de l'OTAN)

(תת-אלוף (תא"ל
Tat aluf (Ta'al)

(General que té el comandament d'una Brigada)
(General de Brigada, equivalent al grau OF-6 de l'OTAN)

קצינים בכירים
Oficials en cap
(אלוף משנה (אל"מ
Aluf mishne (Alam)

(Oficial en cap que té el comandament d'un Regiment)
(Coronel, equivalent al grau d'OF-5 de l'OTAN)

(סגן-אלוף (סא"ל
Sgan aluf (Sa'al)

(Oficial en cap que té el comandament d'un Batalló)
(Tinent Coronel, equivalent al grau de l'OTAN OF-4)

(רב סרן (רס"ן
Rav seren (Rasan)

(Oficial en cap que té el comandament d'un Batalló)
(Comandant, equivalent al grau de l'OTAN OF-3)

קצינים זוטרים
Oficials
סרן
Seren

(Oficial que té el comandament d'una Companyia militar
(Capità, equivalent al grau de l'OTAN OF-2)

סגן
Segen

(Oficial que té el comandament d'una Secció militar)
(Tinent, equivalent al grau de l'OTAN OF-1)

(סגן-משנה (סג"מ
Segen mishne (Sagam)

(Oficial que té el comandament d'una Secció militar)
(Alferes, equivalent al grau de l'OTAN OF-1)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Mission Statement». About the IAF. Israeli Air Force. [Consulta: 12 octubre 2011].
  2. Flightglobal - World Air Forces 2015 (PDF), Flightglobal.com
  3. The Israeli Air Force (IAF) in the War of Independence. Machal. 
  4. «How Nazi Fighter Planes Saved Israel War Is Boring, 2016-15-08». Arxivat de l'original el 2016-08-17. [Consulta: 16 abril 2017].
  5. «Herzliya Airfield - first days, AOPA Israel, 2014-04-22». Arxivat de l'original el 2017-03-15. [Consulta: 16 abril 2017].
  6. «Herzliya Interdisciplinary Center: The base that made history, Walla!, 2003-05-08». Arxivat de l'original el 2017-03-15. [Consulta: 16 abril 2017].
  7. The new "Black" (Spitfire), IAF journal
  8. Mitchell G. Bard. «The 1968 Sale of Phantom Jets to Israel». Jewish Virtual Library. [Consulta: 24 febrer 2014].
  9. www.upi.com
  10. www.leonardocompany.com/
  11. «IDF Ranks». IDF 2011. Arxivat de l'original el 30 d’agost 2009. [Consulta: 19 octubre 2011].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Força Aèria Israeliana (anglès) (hebreu)