Vés al contingut

Florià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFlorià

Moneda amb l'efígie de Florià, en el revers Hèrcules posa una corona sobre el cap de Florià. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Marcus Annius Florianus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 agost 232 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Terni (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 setembre 276 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Tars (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Emperador romà
juny 276 – setembre 276
← Marc Claudi TàcitMarc Aureli Probe →
Prefecte del Pretori
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà, Egipte grecoromà, Era de l'Egipte romà i Principat Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolEmperador romà Modifica el valor a Wikidata
GermansMarc Claudi Tàcit Modifica el valor a Wikidata

Marc Anni Florià (en llatí: Marcus Annius Florianus) era el germanastre de l'emperador Tàcit, i a la seva mort es va proclamar successor. Un altre general, Probe, també es va proclamar successor i, després d'un període (no concretat pels historiadors) de preparació per a un enfrontament entre els dos rivals, Probe, que era més experimentat, es va imposar.

Orígens

[modifica]

A la Història Augusta es diu que l'emperador Marc Claudi Tàcit i Marc Anni Florià eren germans,[1] però com es pot deduir dels cognoms tenien la mateixa mare i pares diferents: el primer era fill de Claudi i el segon d'Anni.

Va ser nomenat prefecte pretorià de l'exèrcit quan el seu germà estava en campanya contra els gots.

Proclamació i rebel·lió de Probe

[modifica]

El juny del 276 l'emperador Tàcit, de 76 anys, que estava a Àsia Menor lluitant contra els hèruls, va decidir emprendre un viatge cap a les Gàl·lies per combatre els invasors francs i alamans. De camí, es va posar malalt a Tíana i va morir.[2] Florià, aclamat per les tropes allà presents es va proclamar successor.[3] Encara que va ser reconegut de facto (mai de iure) pel senat i tolerat per l'exèrcit occidental, les legions de Síria es van revoltar i van proclamar al seu propi general, Probe (Probus) com a, emperador. Florià comptava amb el suport de les tropes a Italia, la part de la Gàl·lia reconquerida (vegeu Imperi de les Gàl·lies), Hispània, Britànnia, la província d'Àfrica i Mauretània.[4][5]

Els dos emperadors rivals es van trobar a Cilícia on van entrar en batalla. Florià posseïa un exèrcit més nombrós, però Probe era un general més experimentat i va evitar un enfrontament directe. Florià, amb les seves tropes reclutades a occident, que no estaven acostumats a les altes temperatures i al clima sec d'orient, mentre que Probe que era nadiu de Sírmium comandava un exèrcit local i això anava a favor seu.[6]

La guerra civil va acabar sobtadament. Florià o bé va ser assassinat a Tars pels seus soldats o bé es va suïcidar, després de regnar uns tres mesos (de l'abril fins al setembre del 276).[7]

Referències

[modifica]
  1. Història Augusta: Vita Taciti, XIII.6, XIV.4; Vita Probi, XI.3, XIII.3
  2. Sext Aureli Víctor, De Caesaribus, XXXVI.1
  3. Història Augusta: Vita Probi, X.1
  4. Zòsim Història Nova LXIV.1.2
  5. Southern, 2001, p. 127.
  6. Southern, 2001, p. 128.
  7. Canduci, 2010, p. 101.

Bibliografia

[modifica]