Vés al contingut

Eulàlia Lledó i Cunill

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEulàlia Lledó i Cunill

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1952 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòloga, escriptora, crítica literària, lexicògrafa Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webeulalialledo.cat Modifica el valor a Wikidata


Eulàlia Lledó i Cunill (Barcelona, 1952) és una doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. La seva dedicació principal gira al voltant de la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua,[1] conrea també camps com la literatura d'assaig i reflexió, i la de viatges. Publica habitualment al diari digital Huffington Post.[2]

Trajectòria

[modifica]

Va ser professora de secundària a diversos instituts, l'últim dels quals Les Corts de Barcelona. Col·labora amb diferents universitats com la Universitat Rovira i Virgili (URV)[3] o el Centre Superior d'Investigacions Científiques.

Pel que fa a la llengua, es dedica a l'anàlisi del discurs, dedicació que l'ha portada a estudiar els diccionaris, les notícies de premsa (especialment les de violències[4] i maltractaments), les denominacions dels oficis, el discurs acadèmic, l'administratiu i l'esportiu.

Pel que fa a la literatura, es dedica a la crítica literària i a analitzar-ne diferents aspectes, principalment de les escriptures femenines. Treballa també en l'àmbit de la coeducació. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi. Posteriorment va ser guardonada amb la Distinció Maria Antònia Ferrer i Bosch[5] atorgada per l'Observatori de la Igualtat de la URV (2016) i el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no sexista 2016 per la qualitat en la investigació i la formació en llenguatge i comunicació amb perspectiva de gènere que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.[6] El 2018 va rebre el XIV Premi Insomnia contra la violència de gènere atorgat per la Fundació Insomnia.[7]

Obres (selecció)

[modifica]

Llibres sobre llengua

[modifica]
  • De mujeres y diccionarios. Evolución de lo femenino en la 22ª edición del DRAE (2004). (Amb M. Ángeles Calero i Esther Forgas)[8]
  • «Les paraules i els dies», p. 23-46, a Dia Internacional de les Dones (2005)[9]
  • L'espai per a les dones als diccionaris (2005)[10]
  • Las profesiones de la A a la Z (2006) [11]
  • De llengua, diferència i context (2007)[12]
  • De lengua, diferencia y contexto (2009)[13]
  • Manual de llengua per visibilitzar la presència femenina (2011)[14]
  • Cambio lingüístico y prensa. Problemas, recursos y perspectivas (2013)[15]

Llibres sobre literatura

[modifica]
  • Dona finestrera (1997)
  • Dona balconera. A les penes, llibreries (2007)
  • Sor Juana Inés de la Cruz. La hiperbólica fineza (2008)

Dietaris i viatges

[modifica]
  • La línia de flotació. Dietari intermitent (2009)
  • El fil dels dies (2009-2013) (2013)[16]
  • Quadern de Mèxic. De chilanga a regiomontana (2014)
  • Quadern de Turquia. Istanbul i altres delícies (2015)
  • Quadern de Grècia. La transparència de l'instant (2018)[17]

Guies de llenguatge

[modifica]
  • Breus receptes per visibilitzar les dones en l'educació (2008)[18]
  • Hablamos de leyes. (2008) (Amb Charo Guerrero Martín)[19]
  • Guía de lenguaje para el ámbito educativo (2008)[20]
  • Guía de lenguaje para el ámbito de la salud (2009)[21]
  • Guía de lenguaje para el ámbito del deporte (2009)[22]
  • Guía de lenguaje para el ámbito de la cultura (2010)[23]
  • Guía de lenguaje para el ámbito de la empresa y el empleo (2011)[24]

Llibres sobre coeducació

[modifica]
  • Doce escritoras y una guía bibliográfica (1994). (Amb Mercè Otero)[25]
  • Escriptores del món. Guia de recursos i orientacions didàctiques per a la literatura. Cassandra (2001)[26]
  • Coeducación. Día Internacional para la eliminación de la violencia contra las mujeres (2004). (Amb Begoña González)[27]
  • Escritoras del mundo. Unidades didácticas (2009)[28]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Zas Marcos, Mónica. «La RAE tiene la idea curiosa de que manda sobre la lengua y eso es demoledor» (en castellà), 19-07-2018. [Consulta: 21 febrer 2022].
  2. ↑ «Eulàlia Lledó Cunill». huffingtonpost.es. El Huffington Post. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2014. [Consulta: 4 octubre 2013].
  3. ↑ Roda, Jordi «La filóloga Eulalia Lledó denuncia la presencia de lenguaje sexista en la prensa». Elperiodic.com, 13-03-2013 [Consulta: 4 octubre 2013].
  4. ↑ «Reportajeː La violencia en el idioma» (en castellà). El País, 11-07-2004.
  5. ↑ Universitat, Rovira i Virgili. «Observatori de la Igualtat. Universitat responsable. Vida al campus,». [Consulta: 8 gener 2018].
  6. ↑ «Guanyadores i guanyadors dels Premis de Comunicació No Sexista 2016.». [Consulta: 8 gener 2018].
  7. ↑ «XIV PREMIO ISONOMIA CONTRA LA VIOLENCIA DE GÉNERO» (en castellà). Fundación Insomnia, 2018. [Consulta: 28 gener 2019].
  8. ↑ Lledó, Eulàlia. De mujeres y diccionarios. Evolución de lo femenino en la 22ª edición del DRAE (PDF) (en castellà). Madrid: Instituto de la Mujer, 2004, p. 465. ISBN 8477999864 [Consulta: 15 gener 2018]. 
  9. ↑ Lledó, Eulàlia «Les paraules i els dies» (PDF). Quaderns de l'institut. Institut Català de les Dones, 4, 06-03-2005, pàg. 48 [Consulta: 17 gener 2018].
  10. ↑ Veiga Novoa. «L'espai de les dones als diccionaris: silencis i presències. Eulàlia Lledó». Lectora: revista de dones i textualitat. Núm 13, 2007. [Consulta: 25 gener 2018].
  11. ↑ Lledó, Eulàlia. Las profesiones de la A a la Z : en femenino y en masculino (en castellà). Madrid: Instituto de la Mujer, 2006, p. 92. ISBN 8468997730. 
  12. ↑ Lledó, Eulàlia «De llengua, diferència i context» (PDF). Quaderns de l'Institut, núm. 3. Institut Català de les Dones [Barcelona], 2007, pàg. 92.
  13. ↑ Lledó, Eulàlia «De lengua, diferencia y contexto» (PDF). Gobierno de Navarra. Departamento de Educación, 2009, pàg. 45 [Consulta: 15 gener 2018].
  14. ↑ Lledó, Eulàlia. «Manual de llengua per visibilitzar la presència femenina». Unió de Federacions Esportives Catalanes, 2011. [Consulta: 17 gener 2018].
  15. ↑ Lledó, Eulàlia «Cambio lingüístico y prensa.» (PDF). Laertes [Barcelona], 2013.
  16. ↑ «"El fil dels dies (2009-2013)" por Eulàlia Lledó i Cunill» (en castellà). Clásicas y modernas, 15-07-2013. Arxivat de l'original el 2018-01-17 [Consulta: 17 gener 2018]. Arxivat 2018-01-17 a Wayback Machine.
  17. ↑ Lledó, Eulàlia. «Quadern de Grècia» (PDF). laertes. [Consulta: 28 gener 2019].
  18. ↑ «Receptes per visibilitzar les dones en l'àmbit de l'educació». Barcelona: Departament d'Ensenyament, 2008. [Consulta: 15 gener 2018].
  19. ↑ Lledó, Eulàlia. «Hablamos de leyes» (PDF) (en castellà) p. 63. Instituto de la Mujer, 2008. [Consulta: 15 gener 2018].
  20. ↑ Lledó, Eulàlia. Guía de lenguaje para el ámbito educativo (en castellà). Vitoria-Gasteiz: Emakunde. Instituto Vasco de la Mujer, 2008, p. 70. ISBN 8489630127. 
  21. ↑ Lledó, Eulàlia. Guía de lenguaje para el ámbito de la salud (en castellà). Vitoria-Gasteiz: Emakunde. Instituto Vasco de la Mujer, p. 80. ISBN 848963016x. 
  22. ↑ Lledó, Eulàlia,. Guía de lenguaje para el ámbito del deporte (en castellà). Vitoria-Gasteiz: Emakunde. Instituto Vasco de la Mujer, 2009. ISBN 8489630178. 
  23. ↑ Lledó, Eulàlia. Guía de lenguaje para el ámbito de la cultura (en castellà). Vitoria-Gasteiz: Emakunde. Instituto Vasco de la Mujer, 2010. ISBN 8489630232. 
  24. ↑ Lledó, Eulàlia. Guía de lenguaje para el ámbito de la empresa y el empleo (en castellà). Vitoria-Gasteiz: Emakunde. Instituto Vasco de la MUjer, 2011. ISBN 8489630267. 
  25. ↑ Lledó, Eulàlia. Doce escritoras y una guía bibliográfica (en castellà). Bellaterra (Barcelona): Institut de Ciències de l'Educació, Universitat Autònoma de Barcelona, 1994. ISBN 8474889820. 
  26. ↑ Lledó, Eulàlia. «Escriptores del món. Guia de recursos i orientacions didàctiques per a les literatures». Barcelona: Departament d'Ensenyament. [Consulta: 2018-01-17 29].
  27. ↑ Lledó, Eulàlia. Coeducación. Día Internacional para la eliminación de la violencia contra las mujeres, (PDF) (en castellà). Sevilla: Instituto Andaluz de la Mujer. Junta de Andalucia, 25/3/2004, p. 20. ISBN DL SE383002 [Consulta: 15 gener 2018]. 
  28. ↑ Lledó, Eulàlia. Escritoras del Mundo. Unidades didácticas (PDF) (en castellà). Pamplona: Gobierno de Navarra. Departamento de Educación, 2009 [Consulta: 15 gener 2017]. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eulàlia Lledó i Cunill
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Eulàlia Lledó i Cunill
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eulàlia_Lledó_i_Cunill&oldid=32928482»