Esperanza Spalding
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 octubre 1984  (40 anys)Portland (Oregon) | ||
| Grup ètnic | Afroamericans | ||
| Formació | Berklee College of Music The Northwest Academy (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | professora de música, compositora, artista d'estudi, contrabaixista, música de jazz, cantant, llibretista | ||
| Activitat | 2000 - | ||
| Ocupador | Universitat Harvard (2017–) Berklee College of Music (2005–2008) | ||
| Gènere | Jazz, soul i funk | ||
| Professors | Janice Scroggins | ||
| Instrument | Baix elèctric, contrabaix, guitarra, veu i baix | ||
| Segell discogràfic | Heads Up International (en) Concord Records Merge Records | ||
| Premis | |||
| Lloc web | esperanzaspalding.com | ||
          
 | |||
.jpg)
Esperanza Spalding (nascuda el 18 d'octubre de 1984)[1] és una baixista, contrabaixista i cantant de jazz estatunidenca.
Ha guanyat quatre Grammy Awards, incloent-hi el de Grammy Award for Best New Artist en els 53rd Grammy Awards,[2] i és la primera artista de jazz que l'ha guanyat.[3][4]
Biografia
[modifica]Es va criar al barri King de Portland, Oregon,[5] un barri que ella va descriure com un "ghetto" i que feia "força por".[6] Fou criada i educada per la seva mare.[7]
El seu pare era afroamericà i la seva mare de descendència gal·lesa, nativa americana i hispànica.[6][8][9] Spalding també té interès en la música d'altres cultures incloent la de Brasil. Comentà que: "Amb les cançons portugueses, la frase i la melodia estan intrínsecament enllaçades amb l'idioma i això és bonic."[10]
Quan tenia cinc anys, la seva mare li va ensenyar a tocar el violí i fins als 15 anys Spalding el va tocar a la Chamber Music Society of Oregon.[7] Va passar gran part de la seva educació elemental escolaritzada a casa,[7] però també va acudir a la King Elementary School de Portland.[5] També va aprendre a tocar la guitarra, l'oboè i el clarinet abans de descobrir el contrabaix a l'institut.[7][11] És capaç de cantar en anglès, castellà i portuguès.[12]
Tenia la intenció de tocar el violoncel,[10] però va descobrir el contrabaix als 14 anys a The Northwest Academy on va guanyar una beca.[13][14]
Gary Burton, vicepresident executiu a Berklee, va dir el 2004 que Spalding tenia "un gran moment sensible, ella pot llegir amb confiança les composicions més complicades, i comunica la seva personalitat optimista en tot el que toca".[13]
Ben Ratliff va escriure al The New York Times el 9 de juliol de 2006, que la veu d'Spalding pot cantar en veu baixa, gairebé en un somni i que Spalding inventa el seu propi espai femení, un so diferent de dalt a baix".[15] El seu primer àlbum, Junjo, va aparèixer el 18 d'abril de 2006, sota Ayva Music.[16][17]
Quan se li va preguntar el 2008 per què toca el contrabaix en comptes d'un altre instrument, va contestar que això no era una elecció sinó que el contrabaix "té el seu propi arc" i ressonava amb ella.[18]
Discografia
[modifica]- Junjo (2006)
- Esperanza (2008)
- Chamber Music Society (2010)
- Radio Music Society (2012)
- Emily's D+Evolution (2016)
- Exposure (2017)
- 12 Little Spells (2018)
Referències
[modifica]- ↑ «Esperanza Spalding: 10 Things You Didn't Know». CNN-IBN, 14-02-2011. Arxivat de l'original el 16 d’octubre 2012. [Consulta: 1r maig 2011].
- ↑ «Nominees and Winners». Grammy.com. [Consulta: 17 agost 2011].
- ↑ Allen, Floyd «Spalding Has Made History for Winning Best New Artist Award». International Business Times, 14-02-2011 [Consulta: 15 febrer 2011]. Arxivat 13 de juliol 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-07-13. [Consulta: 31 agost 2014].
- ↑ Esperanza Spalding has won the GRAMMY® Award for Best New Artist Arxivat 2014-09-05 a Wayback Machine.. Smooth Jazz Buzz. February 14, 2011. Retrieved February 15, 2011.
- ↑ 5,0 5,1 Bancud, Michaela «Esperanza in the Wings». Portland Tribune, 14-12-2001 [Consulta: 14 febrer 2011]. Arxivat 15 de juliol 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-07-15. [Consulta: 31 agost 2014].
- ↑ 6,0 6,1 Symister-Masterson, Cheryl K. (September 2006). "Esperanza Spalding: It's Natural"(Arxivat 2009-04-14 a Wayback Machine.). Jazz Review.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 "Biography" Arxivat 2011-02-17 a Wayback Machine.. Esperanza Spalding.
- ↑ Ramírez, Deborah (August 14, 2008). "Touching Bass – Jazz Phenom Sings, Plays and Talks Norah Jones". South Florida Sun-Sentinel.
- ↑ Peña, Tomas. «In Conversation With Esperanza Spalding». Jazz.com, 28-05-2008. Arxivat de l'original el 18 de setembre 2011. [Consulta: 27 febrer 2012].
- ↑ 10,0 10,1 Booth, Philip. «At Only 24, Jazz Phenom Esperanza Spalding Has the Ultimate 'X-Factor'» (en anglès). Bass Player, 01-05-2008. Arxivat de l'original el 25 gener 2009. [Consulta: 22 novembre 2019].
- ↑ Leggett, Steve. «Biography». Allmusic. All Media Guide. [Consulta: 13 juny 2008].
- ↑ Dickens, Tad (February 4, 2009). "Pop, Funk and All That Jazz". The Roanoke Times.
- ↑ 13,0 13,1 Murphy, Sarah (April 2004). "Esperanza Spalding"(Arxivat 2011-06-06 a Wayback Machine.). Berklee College of Music.
- ↑ De Barros, Paul (January 15, 2008). "A Hopeful Outlook for Jazz – Esperanza Spalding". The Seattle Times.
- ↑ Ratliff, Ben (July 9, 2006). "Suite for Gas Pump and Coffin Lid". The New York Times.
- ↑ «Esperanza Spalding – Junjo». Arxivat de l'original el 2011-11-24. [Consulta: 31 agost 2014].
- ↑ [http://www.allmusic.com/album/r840300 Junjo – Review]. Allmusic.
- ↑ Knight, Nokware (July 30, 2008). "Esperanza Spalding Interview" Arxivat 2009-02-15 a Wayback Machine.. Nu-Soul Magazine.
Bibliografia
[modifica]- Murphy, Sarah, "Student Profile: Esperanza Spalding" Arxivat 2011-06-06 a Wayback Machine., Berklee College of Music, April 2004
- Colapinto, John «Profiles: New Note». The New Yorker, 86, 4, 15-03-2010, pàg. 32–39.
Enllaços externs
[modifica]