Elizabeth Bugie
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 octubre 1920  |
| Mort | 10 abril 2001 (80 anys) |
| Formació | Universitat Rutgers Douglass Residential College (en)  |
| Director de tesi | Selman Abraham Waksman |
| Activitat | |
| Ocupació | bioquímica, bibliotecària, microbiòloga |
| Ocupador | Merck & Co. |
| Família | |
| Fills | Eileen Gregory |
Elizabeth Bugie Gregory (5 d'octubre de 1920 - 10 d'abril de 2001) fou una bioquímica estatunidenca que va participar en la recerca que va dur a la descoberta de l'estreptomicina, un antibiòtic actiu contra Mycobacterium tuberculosis, agent causal de la tuberculosi. Selman Waksman va guanyar el Premi Nobel de Medicina el 1952 i va obtenir el crèdit d'aquest descobriment.[1][2]
Educació
[modifica]El pare de Bugie, Charles Bugie, només va arribar a fer estudis secundaris, però va estar fortament compromès amb l'educació de la seva filla.[2] La seva mare era Madeline Turbett. Bugie va estudiar microbiologia a New Jersey College for Women.[2] Va ser estudiant de màster a la Universitat Rutgers, on va treballar amb Selman Waksman.[2] Va desenvolupar diverses substàncies antimicrobianes.[3][4] La tesi del seu màster, Producció de substàncies antibiòtiques per a Aspergillus flavus i Chaetomium cochliodes, tractava sobre l'optimització de la producció de flavicina i chaetomin.[5]
Carrera
[modifica]Bugie va treballar en antimicrobians que poguessin protegir les plantes de la malaltia dels oms holandesos.[6] El 1944 Bugie va participar en el treball de recerca que va dur a la descoberta de l'estreptomicina. Aquest antibiòtic, actiu contra Mycobacterium tuberculosis, va ser descobert per Albert Schatz, estudiant de doctorat de Selman Waksman, que el va trobar en cultius de l'actinobacteri Streptomyces griseus.[7][8] Per assegurar-se dels resultats dels experiments de Schatz, Waksman va insistir perquè Bugie els repetís i confirmés les propietats del nou antibiòtic i les característiques de cultiu de la soca que producia l'antibiòtic.[9] Alguns autors han afirmat que Bugie, que també signava el primer article que descrivia el nou antibiòtic,[3] n'era codescobridora, però que, quan Waksman i Schatz van demanar-ne la patent, van dir-li que no era important que el seu nom estigués en la patent ja que «algun dia es casaria i tindria una família».[2][10] Tanmateix, Bugie va signar un afidàvit en què afirmava que ella no havia participat en la descoberta i que el mateix Waksman va dir-li que ell i Schatz havien «descobert, aïllat i identificat una substància antibiòtica d'utilitat».[9]
Selman Waksman, que va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1952, es va endur tot el reconeixement pel descobriment.[2] Va arribar a afirmar que Bugie havia participat més que Schatz en el descobriment.[11][12] Bugie finalment va rebre el 0,2% dels drets de la patent de l'estreptomicina.[13]
Posteriorment, Bugie va investigar la micromonosporina, una glicoproteïna pigmentada activa contra els bacteris grampositius.[14] Bugie va treballar per a Merck & Co., avaluant l'àcid pirazinoic i la penicil·lina com a antibiòtics contra Mycobacterium tuberculosis.[15] Després de criar els seus fills, va tornar a la universitat per estudiar biblioteconomia.[2]
La filla de Bugie, Eileen Gregory, és microbiòloga al Rollins College.[2]
Elizabeth Bugie va morir el 10 d'abril de 2001.
Referències
[modifica]- ↑ Macho Stadler, Marta. «Elizabeth Bugie Gregory, bioquímica» (en castellà). Mujeres con ciencia, 05-10-2019. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Angelova, Lidiya. «Elizabeth Bugie – the invisible woman in the discovery of streptomycin» (en anglès). Scientista | Women in STEM. [Consulta: 16 agost 2018].
- ↑ 3,0 3,1 Waksman, Selman A.; Bugie, Elizabeth «Strain Specificity and Production of Antibiotic Substances» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, volum 29, núm. 9, 9-1943, pàg. 282–288. DOI: 10.1073/pnas.29.9.282. ISSN: 0027-8424. PMC: 1078613. PMID: 16578091.
- ↑ Waksman, S. A.; Bugie, E. «Chaetomin, a New Antibiotic Substance Produced by Chaetomium cochliodes: I. Formation and Properties» (en anglès). Journal of Bacteriology, volum 48, núm. 5, 11-1944, pàg. 527–530. ISSN: 0021-9193. PMC: 374002. PMID: 16560863.
- ↑ Production of antibiotic substances by aspergillus flavus and chaetomium cochliodes (en anglès).
- ↑ Waksman, Selman A.; Bugie, Elizabeth «Action of Antibiotic Substances Upon Ceratostotnella ulmi» (en anglès). Proceedings of the Society for Experimental Biology and Medicine, 54, 1, 01-10-1943, pàg. 79–82. DOI: 10.3181/00379727-54-14310. ISSN: 0037-9727.
- ↑ «History of medicine - Medicine in the 20th century» (en anglès). Encyclopedia Britannica [Consulta: 16 agost 2018].
- ↑ Schatz, Albert; Bugle, Elizabeth; Waksman, Selman A. «Streptomycin, a Substance Exhibiting Antibiotic Activity Against Gram-Positive and Gram-Negative Bacteria.∗†» (en anglès). Proceedings of the Society for Experimental Biology and Medicine, 55, 1, 01-01-1944, pàg. 66–69. DOI: 10.3181/00379727-55-14461. ISSN: 0037-9727.
- ↑ 9,0 9,1 Wainwright, Milton «Strpetomycin: Discovery and resultant controversy» (en anglès). History and Philosophy of the Life Sciences, 13, 1991, pàg. 97-124 [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «Elizabeth (Bugie) Gregory - published landmark article in 1944 - Newspapers.com» (en anglès). Newspapers.com [Consulta: 16 agost 2018].
- ↑ «Selman Waksman and Antibiotics - Landmark - American Chemical Society» (en anglès). American Chemical Society. [Consulta: 16 agost 2018].
- ↑ «Streptomycin — arrogance and anger» (en anglès). Pharmaceutical Journal. Arxivat de l'original el 2018-08-17 [Consulta: 16 agost 2018]. Arxivat 2018-08-17 a Wayback Machine.
- ↑ «Their Dispute Over Discovery of Streptomycin Is Settled» (en anglès). www.albertschatzphd.com. [Consulta: 16 agost 2018].
- ↑ Waksman, Selman A.; Geiger, Walton B.; Bugie, Elizabeth «Micromonosporin, an Antibiotic Substance from a Little-known Group of Microorganisms 1» (en anglès). Journal of Bacteriology, 53, 3, 3-1947, pàg. 355–357. ISSN: 0021-9193. PMC: 518315. PMID: 16561279.
- ↑ Eveleigh, Douglas E.; Bennett, Joan W. Women Microbiologists at Rutgers in the Early Golden Age of Antibiotics (en anglès), 2018-05-01. DOI 10.1128/9781555819545. ISBN 9781555819538.
Enllaços externs
[modifica]- (castellà) Elizabeth Bugie Gregory, bioquímica