Vés al contingut

Dialecte laki

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaDialecte laki
Tipusllengua, llengua viva i vernacle Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dekurd Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1.500.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deProvíncia d'Ilam, província de Lorestan, Província d'Hamadan, dialecte laki i Zagros Modifica el valor a Wikidata
EstatIran i Iraq Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües iràniques
llengües iràniques occidentals
llengües iràniques nord-occidentals
kurd Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí i escriptura àrab Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzaciócap valor Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3lki Modifica el valor a Wikidata
Glottologlaki1244 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere58-AAC-aac Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuelki Modifica el valor a Wikidata
IETFlki Modifica el valor a Wikidata

El laki (لأکی; Lekî) és considerat un dialecte del kurd meridional.[1][2][3][4][5] Manté una semblança lèxica amb el khurramabad del 78%, amb el persa iranià del 70%, i amb luri del 69%.[6]

El laki actualment es parla a les zones al sud de Hamadan, incloent-hi les ciutats de Nihawand, Tuisirkân, Nurabad, Ilam, Gilan i Pahla (Pehle), així com a les zones rurals dels districtes de Horru, Selasela, Silâkhur i el nord d'Alishtar, a l'oest de l'Iran.[7] També hi ha importants colònies laki des de Khorasan fins al mar Mediterrani. Es troben bosses de parlants laki a l'Azerbaidjan, a les muntanyes d'Elburz, a la regió costanera del Caspi, a l'enclavament Khurasani (fins al sud de Birjand), a la terra muntanyosa entre Qom i Kaixan, i a la regió entre Adıyaman i el riu Ceyhan, i a l'extrem occidental del Kurdistan a Anatòlia. També hi ha moltes tribus kurdes anomenades lak que parlen altres dialectes kurds (o altres idiomes diferents) i es troben d'Adana a Anatòlia central (Turquia), a Daghistan al Caucas rus, i d'Ahar als suburbis de Teheran (Iran).

La sintaxi i el vocabulari del laki han estat profundament alterats pel luri, en si una branca del nou persa. Els sistemes bàsics de gramàtica i els verbs del laki són, com en tots els altres dialectes kurds, clarament de l'irànic nord-occidental. Aquesta relació es confirma pels romanents en el laki de l'estructura gramatical kurda, la construcció ergativa. Per tant, el laki és fonamentalment diferent del luri, i similar al kurd.

Laki i persa antic

[modifica]
Persa antic Laki Persa Català
mare mādar
ima nosaltres ima
awa això aœa ān
baw pare bawa pedar
hyat quan
hanî[8] zamni ke
hvar sol hœar xorshid
aδa en aquell moment asa ān zaman
tauhmā llavor tûîm toxm
brātā germà berā barādar
ah és hast,budan
Jani dona
žan zan
Xvasura família del cònjuge hasûira xānevadeh hamsar
Asrav llàgrimes asr ashk
Varaza senglar verāz gorāz
zān conèixer zān dān
zamā nuvi zœmā dāmād
varkā xai vark bare
māung mes māŋ māh
āsen ferro āsen āhan
berz alçada barz boland
tāu calor tāu garmā

Comparació entre el laki i altre varietats del kurd

[modifica]
Feyli Kelhuri Sorani Kurmanji Laki Hawrami Català
wehar wehar behar, wehar behar, bihar wehar, vihar wehar primavera
tawsan tawsan hawîn, tawsan havîn tawsan hamîn estiu
payîz payîz payîz pahîz, payîz payîz payîz tardor
waran waran baran, werişt baran varan, waran, veşt waran, weşt pluja
çaw çaw çaw çav çem çem ull
dut dut kiç keç, dot dit, afiret kinaçê noia
kurr kurr kurr kurr kurr kurr noi
gurdalle gurdalle gurçîle gurçik gurdalle wellk ronyó
rêwêar rêwêar rêbwar rêbwar, rêwî rêvêar rawyar caminant
minall minall minall, mindall zarok ayîl zarolle nen
xwem xwem xom ez bi xwe wijim wêm jo mateix
minîş minîş minîş ez jî / min jî minîş minîç jo també
keftin keftin kewtin ketin ketin kewtey caure
xistin xistin hawêştin avêtin aîtin, aîştin - llançar
(mi) hatim (mi) hatim (min) hatim ez hatim (mi) hetim - jo venia
(mi) xwem/xwerim (mi) xwem/dixwim (min) exwem/dexom ez dixwim (mi) merim/mexwim min meweru jo menjo
(mi) nan xwardim (mi) nan xwardim (min) nanim xward min nan xuard (mi) nanim hward - jo em vaig menjar el menjar
(mi) nan xwem (mi) nan xwem (min) nan dexwim ez nanê di xwum (mi) nane merim/mexwim - jo estic menjant el menjar
(mi) nan xwardisim (mi) na xwardêam (min) nanim dexward min nan di xuard (mi) nanme mehward - jo estava menjant el menjar
(mi) hatime (mi) hatime (min) hatûme ez hatime (mi) hetime - jo he vingut
(mi) hatoîm (mi) hatoîm (min) hatibûm ez hatibûm (mi) hetoîm - jo havia vingut

Colors en laki

[modifica]
Laki Zaza Kurmanji Sorani Català
ispê, çermê sipî sipî spî blanc
reş, sê sîya reş reş negre
kaû kiho, kewe şîn şîn, kewe blau
sor sûr sor sûr vermell
suz sewz, kesk, kewe kesk sewz verd
hoîl, qehveyî qehweyî qehweyî qaweyî marró
xakî-bur gewr, bor gewr bor gric
zerd zerd zer zerd groc

Calendari en laki

[modifica]
Mangê lekî
pence
mêrêan
gakûr
agranî
mirdar
male jêr
male jêr domaêne
tül tekin
mange sêe
niwrûj
xake lêe
mang êd

Referències

[modifica]
  1. Laki - Kurdish Academy of language
  2. Windfuhr, G. (2009).
  3. Rüdiger Schmitt: Die iranischen Sprachen in Gegenwart und Geschichte.
  4. Rüdiger Schmitt (Hg.): Compendium Linguarum Iranicarum.
  5. V. Minorsky, "Lak", Encyclopaedia of Islam.
  6. Laki at Ethnologue (18th ed., 2015)
  7. [1]
  8. Different, "hani» that the Laki and the Lury that means "still".