Vés al contingut

David Packard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDavid Packard

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 setembre 1912 Modifica el valor a Wikidata
Pueblo (Colorado) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 març 1996 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Stanford (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPalo Alto Modifica el valor a Wikidata
Subsecretari de Defensa dels Estats Units
24 gener 1969 – 13 desembre 1971
← Paul Nitze – Kenneth Rush → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Stanford - electrotècnia (–1938)
Centennial High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióemprenedor, enginyer, informàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHewlett-Packard, membre fundador
General Electric Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeLucile Salter (1938–1987) Modifica el valor a Wikidata
FillsNancy Packard Burnett, Susan Packard Orr, David Woodley Packard, Julie Packard Modifica el valor a Wikidata
PareSperry Packard Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 8043490 Modifica el valor a Wikidata

David Packard (Pueblo, 7 de setembre de 1912 - Stanford, 26 de març de 1996) fou enginyer elèctric i cofundador, amb William Hewlett, de Hewlett-Packard (1939), fent-hi de president (1947–64), CEO (1964–68), i President del Consell (1964–68, 1972–93). Fou vicesecretari de Defensa dels Estats Units entre 1969 i 1971 durant l'administració Nixon. Packard va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat el 1988 i va destacar per nombroses innovacions tecnològiques i aportacions filantròpiques.

Biografia

[modifica]

David Packard va néixer a Pueblo (Colorado). A l'institut ja va mostra interès en ciència, enginyeria, esports i lideratge.[1] El seu pare era procurador. Es va llicenciar a Stanford el 1934, destacant en futbol i bàsquet i participant en societats del campus.[2] A Stanford va conèixer dues de les persones més importants de la seva vida: Lucile Salter i Bill Hewlett.[3] Packard va assistir durant poc temps a la Universitat de Colorado a Boulder, però va plegar per treballar a la General Electric a Schenectady, Nova York. El 1938, va tornar a Stanford, i va obtenir un màster en enginyeria elèctrica el mateix any.[3] També el 1938 es va casar amb Lucile Salter, amb qui va tenir quatre fills: David, Nancy, Susan, i Julie. Lucile Packard va morir el 1987.

Hewlett-Packard

[modifica]

El 1939, Packard i Hewlett van fundar Hewlett-Packard (HP) al garatge de Packard amb una inversió inicial de 538 dòlars (aproximadament, el 2015 serien uns $9.000).[1][3] Packard explica al seu llibre The HP Way que el nom Hewlett-Packard es va decidir a cara o creu: va sortir HP, en comptes de PH.[3][4] El seu primer producte va ser un oscil·lador d'audiofreqüència que van vendre als estudis de Walt Disney per a fer la banda sonora de Fantasia.[3] La HP Way descriu la filosofia de gestió d'HP que fomenta la creativitat i evita la jerarquia i la formalitat tradicionals de les empreses.[5] Durant la Segona Guerra Mundial HP va produir dispositius de ràdio, sònar, radar, navegació, i aviació.[5]

A l'empresa, Packard va demostrar ser un administrador expert, i Hewlett va idear moltes innovacions tècniques.[3] HP va convertir-se en el principal productor mundial d'aparells de mesura electrònics. També continua sent un gran productor de calculadores, ordinadors, i impressores làser i d'injecció.

HP es va convertir en societat anònima el 1947, i Packard en va ser el primer president, fins al 1964; llavors va ser nomenat Executiu en Cap i President del Consell, mantenint aquests càrrecs fins al 1968.[6] Va plegar d'HP el 1969 per treballar a l'administració Nixon fins al 1971, quan va tornar a HP i va recuperar el càrrec de President del Consell, mantenint-lo entre 1972 i 1993. El 1991, Packard va dirigir una reorganització important a HP.[5] Es va retirar d'HP el 1993. En el moment de la seva mort, la seva participació en l'empresa valia més de 1.000 milions de dòlars.

Feina al Departament de Defensa

[modifica]

En assumir la presidència el 1969, el president Richard Nixon va nomenar Packard vicesecretari de Defensa, per sota del secretari de Defensa Melvin Laird.[3] Packard va dimitir el desembre de 1971[7][8] i va tornar a Hewlett-Packard el 1972 com a President del Consell.

Mentre va estar-se al departament de Defensa (DoD), va aportar conceptes de gestió de recursos utilitzats als negocis al camp militar, a més de crear el Defense Systems Management College.[9] El 1970, Packard va emetre un comunicat que contenia un grup de reformes dissenyades per afrontar "l'embolic real que tenim a les mans".[10] Una reforma clau va ser l'eliminació del sistema d'adquisicions que havia establert Robert MacNamara, l'anterior secretari de Defensa, excepte en situacions poc freqüents.[10]

Cap al final de la seva època al DoD, Packard va escriure el "Packard Memo" o "Ús de Recursos Militars en Cas de Disturbis Civils".[11] Promulgada el febrer de 1972, la llei[12] descrivia excepcions a una llei de 1878 que limitava la capacitat del govern federal per utilitzar els militars per mantenir la llei.

Segons Lindorff, aquestes excepcions recuperen a la pràctica la possibilitat d'establir la llei marcial als Estats Units, que estava prohibida des de 1878.[13]

Durant les dècades de 1970 i 1980, Packard fou un important conseller de la Casa Blanca sobre adquisicions i gestió en defensa. Va ser president del The Business Council els anys 1973 i 1974.[14] Entre 1985 i 1986, va presidir la Packard Commission.

Internet

[modifica]

Packard va ordenar el registre del nom de domini "HP.com" el 3 de març de 1986, convertint-se en un dels primers que es va registrar.[15]

Filantropia

[modifica]

Des de principis de la dècada de 1980 fins a la seva mort el 1996, Packard va dedicar bona part del seu temps i diners a projectes filantròpics.[16] Esperonat per les seves filles Nancy Packard Burnett i Julie Packard, el 1978 Dave i Lucile Packard van crear la Fundació del Monterey Bay Aquarium. Al final van donar 55 milions de dòlars per la construcció del nou aquàrium, que va obrir el 1984 amb Julie Packard de directora executiva.[1] El 1987, Packard va donar 13 milions de dòlars per crear l'Institut de Recerca del Monterey Bay Aquarium,[1] i la Fundació David and Lucile Packard ha cobert des de llavors el 90% del pressupost de l'Institut.

El 1964, va fundar amb la seva dona la David and Lucile Packard Foundation. El 1986, van donar 40 milions de dòlars per construir l'Hospital Infantil Lucile Packard a la Universitat Stanford; el nou hospital va obrir el juny de 1991. Packard i Hewlett van donar entre els dos 77 milions de dòlars a Stanford l'any 1994,[17] i la universitat va donar el nom de David Packard a l'edifici d'Enginyeria Elèctrica per honorar-lo.[18] L'edifici està al costat del William Hewlett Teaching Center.

Va morir el 26 de març de 1996 als 83 anys a Stanford (Califòrnia), deixant aproximadament 4.000 milions de dòlars (la major part del seu patrimoni) a la Fundació David and Lucile Packard.[5] Les tres filles són de la junta de la Fundació. David Packard, el fill, és actualment president del Packard Humanities Institute.[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Biografia oficial al Monterey Bay Aquarium Research Institute». Monterey Bay Aquarium Research Institute. [Consulta: 28 setembre 2008].
  2. ↑ IEEE. «IEEE-David Packard, 1912-1996». IEEE History Center, 1973. [Consulta: 3 setembre 2009].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «David Packard, 1912-1996». Archive.org. Arxivat de l'original el 2007-02-07. [Consulta: 28 setembre 2008].
  4. ↑ Packard, David. HP Way: How Bill Hewlett and I Built Our Company. Collins, 1995. ISBN 0-88730-817-1. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Presidential Medal of Freedom Recipient David Packard». medaloffreedom.com.
  6. ↑ «David Packard (1912-1996), Co-founder». Former Executive Bios. Hewlett-Packard. [Consulta: 20 setembre 2008].
  7. ↑ «1971». The Public Papers of President Richard Nixon. Arxivat de l'original el 2008-07-22. [Consulta: 21 setembre 2008]. «Letter Accepting the Resignation of David Packard as Deputy Secretary of Defense. December 11, 1971»
  8. ↑ «Nixon Letter Accepting the Resignation of David Packard as Deputy Secretary of Defense & Packard's rsignation letter». Published by John T. Woolley and Gerhard Peters,The American Presidency Project [online]. Santa Barbara, CA: University of California (hosted), Gerhard Peters (database), 11-12-1971. [Consulta: 10 octubre 2008].
  9. ↑ «1982 Sylvanus Thayer Award to David Packard». Association of Graduates of the United States Military Academy. Arxivat de l'original el 2011-07-24. [Consulta: 10 octubre 2008].
  10. ↑ 10,0 10,1 Brown, Shannon A.. Providing the Means of War: Historical Perspectives on Defense Acquisition. US Army Center of Military History and Industrial College of the Armed Forces, 2005, p. 145–146 [Consulta: 4 gener 2016]. 
  11. ↑ Liberato, Major Rodney, USAF. «A New Department of Defense Framework for Efficient Defense Support of Civil Authorities» (PDF) p. 18, 01-09-2007. Arxivat de l'original el 2012-03-12. [Consulta: 21 setembre 2008].
  12. ↑ Title 32: National Defense — Part 214–Employment of Military Resources in the Event of Civil Disturbances Arxivat 2009-05-25 a Wayback Machine., February 18, 1972.
  13. ↑ Lindorff, David «Could It Happen Here?». Mother Jones, 4-1988.
  14. ↑ «The Business Council, Official website, Background». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 10 juliol 2016].
  15. ↑ «hp.com Whois record». Whois.net. Arxivat de l'original el 2013-07-20. [Consulta: 10 juliol 2016].
  16. ↑ The Philanthropy Hall of Fame, David Packard Arxivat 2016-08-10 a Wayback Machine.
  17. ↑ «Packard and Hewlett gift to make possible new science/engineering quad». Stanford News Service, 11-10-1994. Arxivat de l'original el 2012-02-10. [Consulta: 11 novembre 2011].
  18. ↑ «Engineering memory of the month». Stanford Engineering, 01-08-2009. Arxivat de l'original el 25 d'octubre 2011. [Consulta: 11 novembre 2011].
  19. ↑ packhum.org, Packard Humanities Institute

Bibliografia

[modifica]
  • Packard, David. HP Way: How Bill Hewlett and I Built Our Company. Collins, 1995. ISBN 0-88730-817-1. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=David_Packard&oldid=33914223»