Vés al contingut

Corredor Econòmic Xina-Pakistan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Corredor Econòmic Xina-Pakistan.

El corredor econòmic xinès-pakistanès (en xinès: 中国-巴基斯坦经济走廊; Zhōngguó-bājīsītǎn jīngjì zǒuláng, en urdú: پاک چین اقتصادی راہداری) és un megaprojecte anunciat l'abril de 2015 que busca connectar el port de Gwadar en el sud-oest del Pakistan amb la regió autònoma de Xinjiang, al nord-oest de la República Popular de la Xina mitjançant una xarxa d'autopistes, vies ferroviàries i oleoductes petrolífers.[1]

Descripció

[modifica]

Aquest corredor econòmic és considerat la peça central de les relacions entre Xina i Pakistan i s'estendrà al llarg de 3 mil quilòmetres des del port de Gwadar fins a la ciutat de Kaixgar. El cost de la seva construcció s'estima en $46 mil milions de dòlars.[2][3] El corredor és part de la iniciativa xinesa de la ruta de la seda marítima del segle xxi.[4] D'acord amb al diari indi Firstpost: «Aquesta és la major inversió a l'estranger anunciada per la Xina, s'espera que el corredor estigui operatiu en tres anys i serà un canvi de joc estratègic per a la regió, que recorrent un llarg camí, convertirà al Pakistan en una entitat més rica i forta que mai».[5][n 1] El corredor proveirà al Pakistan de noves infraestructures de transport, telecomunicacions i energia, a part de fomentar l'intercanvi intel·lectual amb Xina. Ambdues nacions esperen que la gran inversió fomenti les relacions bilaterals i transformi el Pakistan en una potència econòmica regional.[6][7]

Història

[modifica]

El projecte va ser inicialment proposat per l'expresident de Pakistan Asif Ali Zardari, el primer ministre xinès Li Keqiang i el primer ministre pakistanès Nawaz Sharif el 22 de maig de 2013 a Islamabad.[8][9] El 27 d'agost del mateix any va ser creada la secretaria del corredor econòmic xinès-pakistanès.[10] Al febrer de 2014 el president de Pakistan, Mamnoon Hussain, va visitar Xina per discutir els plans per al projecte econòmic,[11] dos mesos després els primers ministres d'ambdós països es van reunir per realitzar la mateixa labor.[12]

Al novembre de 2014 el govern xinès va anunciar que finançaria a les empreses nacionals per invertir $45,6 mil milions de dòlars en projectes d'infraestructura a Pakistan com a part del desenvolupament del corredor econòmic.

El 20 d'abril de 2015 Pakistan i Xina van signar un acord per iniciar les labors del corredor econòmic amb una inversió de $46 mil milions de dòlars, que equival al 20% del PIB anual pakistanès,[13] dels quals $28 mil milions estan destinats als projectes immediats i la resta a la construcció del gasoducte.[14]

Projectes[15]

[modifica]

Durant la visita de Xi Jinping, president de la Xina, a Pakistan el 20 d'abril de 2015 van ser signats 51 memoràndums d'entesa emparant els següents projectes relacionats amb el corredor:[16]

Projecte Estat
Port de Gwadar Completat. Xina posseeix drets d'operació per 40 anys a partir de 2015.[17]
Modernització de la línia fèrria Karachi–Peshawar Estudi de viabilitat en curs.[18]
Línia fèrria de Khunjerab Estudi de viabilitat en curs.
Autopista Karachi–Lahore Aprovada. En construcció des de 2015.
Línia fèrria Havelian-Khunjerab Aprovada.[19]
Autopista de Hazara

(E35 expressway)

En construcció. A concloure abans de 2017.
Oleoducte Iran-Pakistan En construcció. La part iraniania ja ha estat conclosa.
Autopista Gwadar-Ratodero En construcció. A concloure al desembre de 2015.
Força de suport per al corredor econòmic. Completat. La divisió armada de les forces de seguretat va costar $250 milions de dòlars.[20]
Port sec de Havelian Estudi de viabilitat en curs.
Línia taronja del metre de Lahore Aprovada.
Modernització de l'aeroport internacional de Gwadar Aprovada. A concloure abans de 2018.
Laboratori de biotecnologia xinès-pakistanesa Aprovat.
Oleoducte Gwadar-Nawabshah Aprovat.
Hidroelèctrica Suki Kinari Aprovada.
Central termoelèctrica de carbó del port de Qasim Aprovada.
Projecte hidroelèctric de Karot Aprovat.
Projecte d'energia solar de Panjab Aprovat.
Projecte d'energia eòlica de Jhimpir Aprovat.
Projecte miner Thar Block II Aprovat.
Central termoelèctrica de carbó Thar Block II Aprovada.
Desenvolupament de projectes hidroelèctrics privats Aprovat.
Projecte d'energia eòlica de Dawood Aprovat.
Central termoelèctrica de carbó de Hubco Aprovada.
Sistema de comunicació transfronterer Aprovat.

Notes

[modifica]
  1. ↑ «This is the biggest overseas investment by China announced yet and the corridor is expected to be operational within three years and will be a strategic gamechanger in the region, which would go a long way in making Pakistan a richer and stronger entity than ever before.»

Referències

[modifica]
  1. ↑ Tahir Khan. «Economic corridor: Chinese official sets record straight» (en anglès). The Express Tribune, 02-03-2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
  2. ↑ Saeed Shan. «China's Xi Jinping Launches Investment Deal in Pakistan» (en anglès). Wall Street Journal, 20-04-2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
  3. ↑ Talat Masood. «China’s landmark investments in Pakistan» (en anglès). The Express Tribune, 21-04-2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
  4. ↑ Atul Aneja. «Xi comes calling to Pakistan, bearing gifts worth $45 billion» (en anglès). The Hindu, 18-04-2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
  5. ↑ Rajeev Sharma. «Here's why Indian strategists should worry about China's $46 billion funding to Pakistan» (en anglès). Firstpost, 21-04-2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
  6. ↑ «Five areas where Pakistan will benefit from the China president, Xi Jinping's visit» (en anglès). The Economic Times, 20-04-2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
  7. ↑ Zofeen T. Ebrahim. «China’s new silk road: What’s in it for Pakistan?» (en anglès). DAWN, 20-04-2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
  8. ↑ «Li Keqiang urges development of ‘China-Pakistan economic corridor’» (en anglès). South China Morning Post, 23-05-2013. [Consulta: 4 novembre 2015].
  9. ↑ «Backgrounder: China-Pakistan Economic Corridor» (en anglès). China Daily, 22-04-2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
  10. ↑ «Pak-China Economic Corridor Secretariat inaugurated in Islamabad» (en anglès). The News, 27-08-2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
  11. ↑ Shannon Tiezzi. «China, Pakistan Flesh Out New ‘Economic Corridor’» (en anglès). The Diplomat, 20-02-2014. [Consulta: 4 novembre 2015].
  12. ↑ «Nawaz Sharif, Li Keqiang to firm up plans for China-Pakistan Economic Corridor» (en anglès). The Economic Times, 09-04-2014. [Consulta: 4 novembre 2015].
  13. ↑ Andrew Stevens. «Pakistan lands $46 billion investment from China» (en anglès). CNN Money, 20-04-2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
  14. ↑ «Ministry Of Planning, Development & Reforms» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2015].
  15. ↑ Irfan Haider. «Details of agreements signed during Xi's visit to Pakistan» (en anglès). DAWN, 20-04-2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
  16. ↑ Irfan Haider. «Details of agreements signed during Xi's visit to Pakistan» (en anglès). DAWN, 20-04-2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
  17. ↑ Wang Ting. «[http://www.thejakartapost.com/news/2015/04/15/china-gets-40-year-rights-pakistani-port.html China gets 40-year rights at Pakistani port]» (en anglès). The Jakarta Post, 15-04-2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
  18. ↑ khaleef Kianu. «Pakistan has to keep pace with China on economic corridor: Iqbal» (en anglès). DAWN, 18-04-2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
  19. ↑ National Highway Authority. «Confirmed minutes» (en anglès), 04-09-2014. Arxivat de l'original el 2 d'abril de 2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
  20. ↑ Gauhar Zahid Malik. «Army creates one China specific division» (en anglès). Pakistan Observer, 15-04-2015. Arxivat de l'original el 15 d'abril de 2015. [Consulta: 4 novembre 2015].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corredor Econòmic Xina-Pakistan
  • CPEC Express way Motorway (anglès)
  • Karakoram Highway (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Corredor_Econòmic_Xina-Pakistan&oldid=32318609»