Vés al contingut

Conferència Episcopal Espanyola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióConferència Episcopal Espanyola
Dades
Tipusconferència episcopal
organització religiosa Església catòlica a Espanya Modifica el valor a Wikidata
Indústriacongregacions i associacions religioses Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1966
Governança corporativa
Seu
Filial
Propietari de
Format per
arquebisbe de Santiago de Compostel·la
bisbe de Conca
bisbe de Sigüenza-Guadalajara
arquebisbe de Toledo
bisbe d'Albacete
arquebisbe de Mèrida-Badajoz
bisbe de Ciudad Real
bisbe de Coria-Cáceres
bisbe de Plasència
bisbe d'Eivissa
bisbe de Mallorca
bisbe de Sant Feliu de Llobregat
bisbe de Terrasa
bisbe de Menorca
arquebisbe de València
bisbe d'Oriola-Alacant
bisbe de Sogorb-Castelló
arquebisbe de Barcelona
arquebisbe de Granada
bisbe de Jaén
Ordinari per als fidels de ritu oriental a Espanya
arquebisbe castrense d'Espanya
bisbe de San Cristóbal de La Laguna
arquebisbe de Madrid
bisbe de Getafe
bisbe d'Alcalá de Henares
bisbe d'Almeria
bisbe de Canàries
bisbe d'Asidonia-Jerez
bisbe de Màlaga
bisbe de Guadix-Baza
bisbe de Càdis i Ceuta
arquebisbe de Sevilla
bisbe de Huelva
bisbe de Còrdova
bisbe de Cartagena
bisbe de Girona
bisbe de Solsona
bisbe de Salamanca
bisbe de Zamora
arquebisbe de Valladolid
bisbe de Ciudad Rodrigo
bisbe de Segòvia
bisbe d'Àvila
arquebisbe de Burgos
bisbe de Santander
bisbe d'Astorga
bisbe de Mondoñedo-Ferrol
bisbe de Tui-Vigo
bisbe de Lleó
bisbe de Lugo
arquebisbe d'Oviedo
bisbe d'Ourense
bisbe de Vic
bisbe de Palència
bisbe de Vitòria
arquebisbe de Tarragona
bisbe de Terol i Albarrasí
bisbe de Tarassona
bisbe de Tortosa
bisbe d'Urgell
bisbe de Lleida
bisbe d'Osma-Sòria
bisbe de Barbastre-Montsó
arquebisbe de Saragossa
arquebisbe de Pamplona i Tudela
bisbe de Bilbao
bisbe d'Osca
bisbe de Sant Sebastià
bisbe de Jaca
bisbe de Calahorra i La Calzada-Logronyo
nunci apostòlic a Espanya Modifica el valor a Wikidata

Lloc webconferenciaepiscopal.es Modifica el valor a Wikidata

La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) és una institució administrativa i de caràcter permanent integrada per tots els bisbes de les diòcesis espanyoles, en comunió amb el Pontífex Romà i sota la seva autoritat, per a l'exercici conjunt d'algunes funcions pastorals de l'episcopat respecte als fidels del seu territori, d'acord amb el Dret comú i dels seus estatuts, a fi de promoure la vida de l'Església, enfortir la seva missió evangelitzadora i respondre de manera més eficaç al major bé que l'Església ha de procurar als homes.[1]

Es va constituir en la reunió de l'episcopat espanyol del 26 de febrer de 1966 presidia pel cardenal primat Pla y Deniel. Des d'aleshores, els concilis o sínodes provincials foren substituïts per aquesta reunió.[2]

Base magisterial

[modifica]

Els documents que perfilen el ser i l'actuar de les 113 Conferències Episcopals existents avui al món són: "Lumen Gentium" (23), "Christus Dominus" (37-38), "Eclesiae Imago" (211), "Eclesiae Sanctae" (41), "Apostolos Suos" i el Codi de Dret Canònic (cc.447-459).

La Conferència Episcopal Espanyola va ser constituïda per rescripte de la Sagrada Congregació Consistorial, protocol 1047/64 del 3 d'octubre de 1966. gaudeix d'una personalitat jurídica pública eclesiàstica i civil,[3] en virtut de l'Acord sobre Afers Jurídics, del 3 de gener de 1979, entre la Santa Seu i l'Estat Espanyol.

El seu primer estatut va ser aprovat per l'assemblea constituent de 1966 i ratificat aquell mateix any pel Papa Pau VI ad quinquenium (per 5 anys). Va obtenir el reglament definitiu el 5 de febrer de 1977 per decret de la Congregació pels Bisbes. Posteriorment la LI Assemblea Plenària aprovà al novembre de 1989 la modificació d'alguns articles, confirmada per la Congregació pels Bisbes mitjançant decret del 5 de febrer de 1991. La darrera renovació va ser aprovada per la XCII Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de 2008) i confirmat per la Congregació pels Bisbes el 19 de desembre del mateix any.

Segons l'article 2 dels Estatuts de la Conferència Episcopal Espanyola són membres de ple dret els arquebisbes i els bisbes diocesans, l'arquebisbe castrense, els arquebisbes i bisbes coadjutors i auxiliars, els administradors apostòlics i els administradors diocesans; a més dels arquebisbes i bisbes titulars i emèrits amb càrrec especial dins de l'àmbit nacional, encarregat per la Santa Seu o per la mateixa Conferència Episcopal. Tots els bisbes espanyols amb càrrec pastoral tenen veu i vot a les assemblees plenàries; mentre que els bisbes emèrits (jubilats), sense càrrec pastoral, només tenen vot consultiu.[4] Els càrrecs s'elegeixen per períodes de3 anys, no podent-se sobrepassar els 3 mandats, llevat del càrrec de Secretari General, que s'elegeix per cinc anys.[5]

Presidents de la Conferència Episcopal Espanyola

[modifica]

El President modera l'activitat general de la conferència i la representa jurídicament. Té cura de les relacions de la Conferència Episcopal amb la Santa Seu i amb la resta de conferències episcopals. Convoca i presideix les sessions de l'Assemblea Plenària, així com les de la Comissió Permanent i del Comitè Executiu. El càrrec de President té una duració de 3 anys.[6]

Durant la història de la Conferència Episcopal els bisbes que l'han presidit han estat:

Vicepresidents de la Conferència Episcopal Espanyola

[modifica]

Secretaris generals de la Conferència Episcopal Espanyola

[modifica]

El Comitè Executiu de la Conferència Episcopal Espanyola (2011-2014)

[modifica]

El Comitè Executiu està format dels següents membres: tres per motiu del seu càrrec (el President, el Vicepresident i el Secretari General), l'Arquebisbe de Madrid, si no ocupa un dels càrrecs indicats. Tres bisbes més, elegits per aquesta finalitat d'entre els membres de ple dret de la Conferència, o quatre, si l'arquebisbe de Madrid ocupa un dels càrrecs indicats. Aquests bisbes no podran presidir cap comissió episcopal.[8]

Actualment està format per:

Comissions de la Conferència Episcopal Espanyola (2011-2014)

[modifica]

Les Comissions Episcopals són orgues constituïts per la Conferència, al servei de l'Assemblea Plenària, per a l'estudi i el tractament d'alguns problemes en un camp determinat de l'acció pastora comú de l'Església a Espanya, en conformitat amb les directrius generals aprovades per l'Assemblea Plenària.

Cada comissió constarà d'un President i d'una quantitat variable de membres, determinat per l'Assemblea Plenària a proposta de la Comissió Permanent.[9]

Així doncs, la XCVII Assemblea Plenària (març de 2011) determinà les presidències als següents bisbes:

D'altres càrrecs

[modifica]

Els cardenals membres de la Conferència formen el Consell de Presidència d'aquesta. El Representant Pontifici serà membre d'honor del Consell de Presidència, quan assisteixi a les reunions de la Conferència, bé per mandat de la Santa Seu, bé per petició de la mateixa Conferència, expressat pel seu President, i sempre a l'obertura de cada Assemblea Plenària.[10]

Presidents de subcomissions episcopals

[modifica]

Junta Episcopal d'Afers Jurídics

[modifica]

Consell d'Economia

[modifica]

President

Membres

Comissió permanent

[modifica]

La Comissió Permanent és l'orgue que té cura de la preparació de les Assemblees Plenàries i de l'execució de les decisions adoptades en elles. La comissió permanent està formada pel President, el Vicepresident i el Secretari General de la Conferència, que ho seran també de la Comissió Permanent; els Presidents de les comissions episcopals de caràcter estable i de les mencionades a l'article 17, 7 o, en cas d'impossibilitat, un bisbe membre d'aquestes; eEl Metropolità d'aquella província eclesiàstica que no tingui, per altre títol, algun dels seus membres a la Comissió Permanent; els Presidents de les regions eclesiàstiques, quan no pertanyin per un altre títol a la Comissió Permanent; els Bisbes elegits pel Comitè Executiu, d'acord amb l'article 24 § 2, 3.º; un Cardenal, segons l'ordre de precedència, que sigui membre de ple dret de la Conferència i no pertanyi a la Comissió Permanent per cap altre títol; i, finalment, l'Arquebisbe de Madrid, si no és ja membre de la Comissió Permanent per cap altre títol.[11]

Així doncs, els membres de la Comissió Permanent seran els membres del Comitè Executiu i els presidents de les Comissions, que són els següents:

Assemblea Plenària

[modifica]

L'Assemblea Plenària és l'orgue suprem de la Conferència Episcopal, i està formada per tots els membres d'aquesta. Són membres de ple dret de la Conferència els Arquebisbes i Bisbes diocesans, l'Arquebisbe Castrense, els Arquebisbes i Bisbes Coadjutors i Auxiliars, els Administradors Apostòlics i els Administradors Diocesans, així com els Arquebisbes i Bisbes titulars i emèrits que acompleixen una funció peculiar dins de l'àmbit nacional, encarregada per la Santa Seu o per la Conferència Episcopal.[12]

Accionariat

[modifica]

La Conferència Episcopal Espanyols és la màxima accionista de Radio Popular S. A. (COPE, Cadena 100).

Referències

[modifica]
  1. Estatuts de la Conferència Episcopal Espanyola Arxivat 2010-04-02 a Wayback Machine., Article 1,§1
  2. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 675. ISBN 84-930048-0-4. 
  3. Cf. Estatuts de la Conferència Episcopal Espanyola Arxivat 2010-04-02 a Wayback Machine., Art. 1,§3
  4. Cf. Estatuts de la Conferència Episcopal Espanyola Arxivat 2010-04-02 a Wayback Machine., Art. 3,§1
  5. Cf. Estatuts de la Conferència Episcopal Espanyola Arxivat 2010-04-02 a Wayback Machine., Art. 31,§2 y Art. 40,§1
  6. Cf. Estatuts de la Conferència Episcopal Espanyola Arxivat 2010-04-02 a Wayback Machine., Arts. 27 §1; 27 §1 y 28 §1
  7. «L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, elegit president de la Conferència Episcopal Espanyola». [Consulta: 3 març 2020].
  8. Estatuts de la Conferència Episcopal Espanyola, Arts. 24 §2
  9. Estatuts de la Conferència Episcopal Espanyola, Arts. 29 i 31 §1.
  10. Estatuts de la Conferència Episcopal Espanyola, Arts. 5 y 7.
  11. Estatuts de la Conferència Episcopal Espanyola, Arts. 18 i 19.
  12. Estatuts de la Conferència Episcopal Espanyola, Arts. 8 y 2 §1.

Enllaços externs

[modifica]