Vés al contingut

Ciprofloxacina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacCiprofloxacina
Malaltia objecteinfecció per Escherichia coli, carboncle, infecció per Bacteroides, febre tifoide, gonorrea, prostatitis, campilobacteriosi, hipertèrmia, cistitis, neutropènia, osteomielitis, sinusitis, disenteria, infecció del tracte respiratori superior, malaltia bacteriana, infecció urinària, conjuntivitis bacteriana, infecció òssia, infecció bacteriana per gramnegatius, infecció per estafilococs, infecció per Pseudomonas, pesta bubònica, infecció renal, pielonefritis, epididimitis, colitis, diverticulitis, pneumònia, cel·lulitis, otitis, gastroenteritis, orquitis, disenteria i infecció urinària Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria B3 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicfluoroquinolona, quinolona, alcaloide i compost carbocíclic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCJ01MA02, S01AE03, S03AA07 i S02AA15 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC17H18FN3O3 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular331,133 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS85721-33-1 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)2764 i 4011971 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS10902 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00537 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider2662 Modifica el valor a Wikidata
UNII5E8K9I0O4U Modifica el valor a Wikidata
KEGGD00186 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI100241 i 192484 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL8 Modifica el valor a Wikidata
NIAID ChemDB001992 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand IDCPF Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.123.026

La ciprofloxacina és un antibiòtic, i per tant s'utilitza per tractar diverses infeccions bacterianes.[1] Això inclou infeccions òssies i articulars, infeccions intraabdominals, cert tipus de diarrea infecciosa, infeccions del tracte respiratori, infeccions cutànies, febre tifoide i infeccions del tracte urinari, entre d'altres.[1] Per a algunes infeccions s'utilitza a més d'altres antibiòtics.[1] Es pot prendre per via oral, en gotes d'ulls o per via intravenosa.[1][2] Els efectes secundaris comuns inclouen nàusees, vòmits, diarrea i erupció cutània.[1] La ciprofloxacina augmenta el risc de ruptura del tendó.[1] En persones amb miastènia gravis, hi ha un empitjorament de la debilitat muscular.[1] Les taxes d'efectes secundaris semblen més elevats que alguns grups d'antibiòtics, com cefalosporines, però inferiors a altres, com la clindamicina.[3] Els estudis en altres animals plantegen preocupacions sobre l'ús durant l'embaràs.[4] Tanmateix, no es van identificar problemes en els nens d'un nombre reduït de dones que van prendre la medicació.[4] Sembla segur durant la lactància materna.[1] És una fluoroquinolona de segona generació amb un ampli espectre d'activitat que sol donar com a resultat la mort dels bacteris.[1][5][6]

Ciprofloxacina es va introduir el 1987.[7] Està en la Llista de medicaments essencials de l'OMS, els medicaments més eficaços i segurs necessaris en un sistema de salut.[8] Està disponible com a medicació genèrica i no gaire cara.[1][9] El cost a l'engròs en el món en desenvolupament es troba entre 0,03 i 0,13 dòlars dels EUA per dosi.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Ciprofloxacin Hydrochloride». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 23 setembre 2015. [Consulta: 23 agost 2015].
  2. «Ciprofloxacin Hcl Drops», 22-02-2018. [Consulta: 22 febrer 2018].
  3. ; Holmstrom, H «The perils of prescribing fluoroquinolones». The Journal of Family Practice, 62, 4, 2013, pàg. 191–7. Arxivat de l'original el 2021-08-28. PMID: 23570031 [Consulta: 1r juliol 2018].
  4. 4,0 4,1 «Prescribing medicines in pregnancy database». Australian Government, 23-08-2015. Arxivat de l'original el 8 abril 2014.
  5. Ball, P. «Quinolone generations: Natural history or natural selection?». Journal of Antimicrobial Chemotherapy, 46, 2000, pàg. 17–24. DOI: 10.1093/oxfordjournals.jac.a020889. PMID: 10997595.
  6. ; Green, G. M. «Quinolones: A comprehensive review». American Family Physician, 65, 3, 2002, pàg. 455–64. PMID: 11858629.
  7. [8 setembre 2017] Oxford Handbook of Infectious Diseases and Microbiology. OUP Oxford, 2009, p. 56. ISBN 978-0-19-103962-1. 
  8. «WHO Model List of Essential Medicines (19th List)». World Health Organization, 01-04-2015. Arxivat de l'original el 13 desembre 2016. [Consulta: 8 desembre 2016].
  9. Hamilton, Richard J. [8 setembre 2017]. Tarascon pharmacopoeia. 15. Jones & Bartlett Publishers, 2014, p. 85. ISBN 978-1-284-05671-6.