Vés al contingut

Chleuh

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàShilha, Shluh o Chleuh
ⵉⵛⵍⵃⵉⵢⵏ (Ichelḥiyen)
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total11.224.000 (2016)[1]
LlenguaChelja, àrab marroquí
ReligióIslam sunnita, judaisme[2][3][4][5][6][7]
Regions amb poblacions significatives
Marroc Marroc 11.218.000
Algèria Algèria 6.000

El poble chleuh, shilha o shleuh (amazic: ⵉⵛⵍⵃⵉⵢⵏ, iclḥiyn) és un grup ètnic amazic. La majoria dels chleuh viu a les muntanyes Atles del Marroc i a la vall de Souss fins a Guelmim, porta del Sàhara.[8][9] Els chleuh parlen l'idioma tashelhit amb algunes variants regionals.[10][11][12]

Una dona chleuh amb vestit de núvia tradicional

Etimologia

[modifica]

Els chleuhs o shilha, també coneguts com a shluh i shlöh,[8] s'anomenen tradicionalment Shlḥi, endònim que ha evolucionat a chleuhs en francès.[13]

El nom d'aquestes poblacions amazigues[14] provindria, segons l'obra Le Maroc inconnu d'Auguste Mouliéras, de l'amazic achluḥ (plural: ichelḥiyen), que significa 'trena de jonc, d'espart o de palma', per la teixidura de les tendes dels nòmades.[15] Per a Antoine Meillet i Marcel Cohen,[16] chleuh hauria estat un manlleu de l'àrab marroquí šelḥ, plural šlöḥ, nom d'una tribu; i šölḥa, nom de la seva llengua.[17] En francès chellouh està recollit des de 1866[17] o 1867 en el Grand Dictionnaire universel du s. XIXè[18] de Pierre Larousse; i Chleuh des de 1891[17] en la Grande Encyclopédie[19] de Ferdinand-Camille Dreyfus.

Aquest nom és usat pels parlants àrabs per a designae els amazics en general, tot i que ells prefereixen anomenar-se amazigh-imazighin.[20] Segons la BDLP-Marroc, el terme chleuh (nom masculí i femení) designa tota [p]ersona d'origen amazic (independentment del seu origen geogràfic i la varietat de dialecte que utilitzi).[21]

Història

[modifica]
Elements d'un dot tradicional chleuh

En l'antiguitat els amazics van comerciar amb els fenicis i cartaginesos en magatzems comercials i colònies al llarg del litoral nord-occidental. Van establir l'antic Regne de Mauretània, que va caure sota domini romà el 33 aC, abans de ser finalment reunificats sota sobirania amaziga.[22] Durant el segle vii, els omeies islàmics van envair les fortaleses amazigues i romanes d'Orient del Magrib, s'apoderaren de Cartago el 698. Tot i que els omeies controlaren nominalment Marroc en els anys següents, el seu domini era feble a causa de la resistència amaziga. El sistema de govern es va ensorrar i va ser substituït pel Califat Abbàssida. L'any 789, amb l'aprovació de la gent del lloc, un antic governant omeia va establir-hi la dinastia Idríssida. Va durar fins al 970 i alguns petits estats competiren pel seu control en els segles següents. Després de 1053, el Marroc va ser governat per una successió de dinasties musulmanes fundades per tribus amazigues. Entre aquestes hi havia la dinastia almoràvit (1053-1147), la dinastia almohade (1147-1275), i la dinastia marínida (1213 a 1524). El 1668, una família xerifiana de l'est va assumir-ne el control i va establir l'actual dinastia alauita.[23]

Durant aquest període, molts chleuh es van traslladar a la serralada de l'Atles per evitar l'hegemonia àrab. Els grups amazics que no s'havien retirat a les terres altes es van casar amb els colons. No obstant això, tot i que els chleuh adoptaren a poc a poc l'islam, ells i altres amazics de les muntanyes s'aferraren a la seva llengua tradicional, la cultura i costums religiosos en diversos graus.[24][25] Una petita minoria dels chleuh són cristians o jueus.[22]

Els imperis colonials francès i espanyol es repartiren Marroc el 1904, i la part sud del territori va ser declarada protectorat francès el 1912. L'arabització es va mantenir com a política oficial de l'estat tant durant el període colonial com en els successius governs posteriors a la independència. Amb la difusió de la Primavera Amaziga en territori chleuh durant la dècada de 1980, van tractar de reafirmar les seves arrels amazigues. Això va culminar amb una proposta de nacionalistes chleuh el 2013 per establir un estat independent Souss dins d'una gran federació del Marroc.[22]

Societat

[modifica]
Una família chleuh

Els chleuh viuen principalment a la serralada de l'Atles i a la vall del Souss. Tradicionalment són grangers i també fan de pastors.[26] Alguns són seminòmades, cultiven durant la temporada en què l'aigua és disponible, i es mouen amb els ramats durant l'estació seca.[8]

Les comunitats chleuh a les muntanyes del sud-oest del Marroc cooperen entre si en termes de proporcionar drets de pasturatge recíprocs durant els canvis d'estacions, així com durant els períodes de guerra. Aquestes aliances eren reconfirmades per reunions festives anuals, en què una comunitat chleuh convidava les altres comunitats properes i distants.[27]

Idioma

[modifica]

Els chleuh parlen chelja, un dialecte tashelhiyt. Pertany a la branca amaziga de les llengües afroasiàtiques.[20][28] La seva llengua també es coneix sovint com a amazics del Souss.[29][30]

Pel 2014 hi havia al voltant de 4,77 milions de parlants de chelja: constitueixen el 14,1% de la població del Marroc.[31] El chelja difereix considerablement d'algunes varietats amazigues, com la que parlen els tuaregs.[32]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Project, Joshua. «Shilha Southern».
  2. ↑ Daniel J. Shroeter, La découverte des Juifs berbères, sur le cite mondeberbere.com (en archive).
  3. ↑ Les juifs du Maghreb au s. XIX, sur le site Persée.
  4. ↑ Haim Zafrani, Le Judéo-Berbère Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., sur le cite mondeberbere.com.
  5. ↑ M. Elmedlaoui (membre de l'IRCAM), Ahwash et Ahidous des juifs berbères, extrait de l'article « Changement et continuité dans l'Ahwash des Juifs-Berbères ».
  6. ↑ (anglès) Simone Monnier Clay Ph.D., Francophonie Juive – Selected Topics in French Literature and Culture Arxivat 2014-07-14 a Wayback Machine., 2007.
  7. ↑ Langues Juives du Maroc, sur le site Persée.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Wolfgang Weissleder. The Nomadic Alternative: Modes and Models of Interaction in the African-Asian Deserts and Steppes. Walter de Gruyter, 1978, p. 11–12. ISBN 978-3-11-081023-3. 
  9. ↑ Encyclopædia Britannica 2008, Shluh.
  10. ↑ Marian Aguiar. Anthony Appiah and Henry Louis Gates. Encyclopedia of Africa. Oxford University Press, 2010, p. 175. ISBN 978-0-19-533770-9. 
  11. ↑ James Stuart Olson. The Peoples of Africa: An Ethnohistorical Dictionary. Greenwood, 1996, p. 91. ISBN 978-0-313-27918-8. 
  12. ↑ Marian Aguiar. Anthony Appiah and Henry Louis Gates. Encyclopedia of Africa. Oxford University Press, 2010, p. 106-107. ISBN 978-0-19-533770-9. 
  13. ↑ Dalby, Andrew. Dictionary of Languages: The definitive reference to more than 400 languages. Bloomsbury Publishing, 2015, p. 614. ISBN 1408102145 [Consulta: 2 novembre 2016]. 
  14. ↑ «Chleuh (sens A)». Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales.
  15. ↑ Fottorino, Éric. Philippe Rey. Berbères (19 x 24 cm) (en francès), 25-09-2012, p. 144. ISBN 978-2-84876-229-6. OCLC 816607995. 
  16. ↑ Meillet, Antoine. Centre Nacional de la Recerca Científica. Les Langues du monde (in-8o [25 cm]) (en francès). 2, 1964 [nPlantilla:Exp éd.]. , p. 162
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Définitions lexicographiques i étymologiques de « Chleuh » (sens A) du Trésor de la Langue Française Informatisé, al web del Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales
  18. ↑ Entrada « chellouh », a Larousse, Pierre. Administration du grand Dictionnaire universel. Grand Dictionnaire universel du s. XIX e (in-folio) (en francès), 1867. , p. 1122 (lire en ligne  PDF, consulté le 2 août 2015)
  19. ↑ Entrée « Chleuh [ou Chellaha]», dans Dreyfus, Ferdinand-Camille. Henri Lamirault. La Grande Encyclopédie (31 cm) (en francès), 1891. , p. 147 (lire en ligne  PDF, consulté le 2 août 2015)
  20. ↑ 20,0 20,1 John A. Shoup. Ethnic Groups of Africa and the Middle East: An Encyclopedia. ABC-CLIO, 2011, p. 53–54. ISBN 978-1-59884-362-0. 
  21. ↑ «Chleuh». [Consulta: 11 desembre 2016].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 James B. Minahan. Encyclopedia of Stateless Nations: Ethnic and National Groups around the World, 2nd Edition. ABC-CLIO, 2016, p. 378–379. ISBN 978-1-61069-954-9. 
  23. ↑ Syed Farid Alatas. Applying Ibn Khaldūn: The Recovery of a Lost Tradition in Sociology. Routledge, 2005, p. 82. ISBN 1317594002. 
  24. ↑ Douglas Porch. The Conquest of Morocco. Macmillan, 2005, p. 7. ISBN 978-1-4299-9885-7. 
  25. ↑ Robert Montagne. Les Berbères et le makhzen dans le sud du Maroc; essai sur la transformation politique des Berbères sédentaires (groupe chleuh) (en francès). París: F. Alcan, 1963. OCLC 1949564. 
  26. ↑ James Stuart Olson. The Peoples of Africa: An Ethnohistorical Dictionary. Greenwood, 1996, p. 523. ISBN 978-0-313-27918-8. 
  27. ↑ George Peter Murdock. Culture and Society: Twenty-Four Essays. University of Pittsburgh Press, 15-10-1965, p. 343–344. ISBN 978-0-8229-7406-2. 
  28. ↑ Tachelhit, Ethnologue (2007)
  29. ↑ Maarten Kossmann. The Arabic Influence on Northern Berber. BRILL Academic, 2013, p. 19-20. ISBN 978-90-04-25309-4. 
  30. ↑ MG Kossmann; HJ Stroomer Alan S. Kaye. Phonologies of Asia and Africa: Including the Caucasus. Eisenbrauns, 1997, p. 461–462. ISBN 978-1-57506-019-4. 
  31. ↑ «Recensement général de la Maroc» (en franch). Haut commissariat du Plan. [Consulta: 16 agost 2016].
  32. ↑ Joseph R. Applegate (1957), Berber Studies I: Shilha, Middle East Journal, Vol. 11, No. 3 (Summer, 1957), pages 324-327

Bibliografia

[modifica]
  • André Adam, La Maison et le Village dans quelques tribus de l'Anti-Atlas: contribution à l'étude de l'habitation chez les Berbères sédentaires du groupe chleuh, Larose, París, 1951, 78 p.
  • Amédée Boussard, Tag honja la chleuh (histoire vécue), éd. Baudinière, París, 1935, 207 p.
  • René Euloge, Silhouettes du pays Chleuh, Éditions de la Tighermt, Marrakech, 1951, 221 p.
  • Alexis Chottin et Prosper Ricard, Musique et danses berbères du pays Chleuh : études et notations musicales et chorégraphiques, Heugel, París, 1933.
  • Lahsen Hira, Parenté et mariage chez les Chleuh (Berbères marocains du Haut-Atlas occidental). Cas d'Idaw-Mhamud, université de Toulouse 2, 1983, 357 p. (thèse de 3e cycle).
  • Léopold-Victor Justinard, Poèmes chleuh recueillis au Sous, librairie E. Leroux, París (extrait de La Revue du monde musulman, vol. LX, p. 63-112.
  • Émile Laoust, Contes berbères du Maroc : textes berbères du groupe Beraber-Chleuh (Maroc central, Haut et Anti-Atlas), Larose, París, 1949-1950, 2 vol.
  • « Avec les berbères du Maroc », National Geographic, n° 64, janvier 2005.
  • Rachid, Agrour «Contribution à l'étude d'un mot voyageur» (en francès). Cahiers d'études africaines, 208, 4-2012, pàg. 767-811 [Consulta: 2 agost 2015].
  • Jacques Berque «Structure agraire des groupes Chleuhs du Haut-Atlas Occidental». Bulletin de l'Association de géographes français, 27, 210-211, 1950, pàg. 116-120. Berque.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chleuh&oldid=33807975»