Vés al contingut

Carles Eugeni de Croÿ

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarles Eugeni de Croÿ

Dibuix del segle XIX de la mòmia de Croÿ a l'Església de Sant Nicolau (Tallinn) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles Eugène de Croÿ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1651 Modifica el valor a Wikidata
Le Rœulx (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 1702 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Tallinn (Estònia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatDinamarcaRegne de Dinamarca i Noruega
ÀustriaArxiducat d'Àustria
Imperi RusTsarat Rus
Branca militarExèrcit Reial de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
Rang militarMariscal de Camp
ConflicteSetge de Viena (1683)
Gran Guerra del Nord
Família
CònjugeWilhelmina Juliana Gravin van den Bergh (1680–) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Carles Eugeni de Croÿ (pronunciat: [ʃaʁl øʒɛn də kʁwi]; rus: Карл Евгений де Круа) (1651–1702) fou un mariscal de camp i duc de la Casa de Croÿ.[1]

El seu pare fou Jacques Philippe de Croÿ-Roeulx (1614–1685), un descendent de Jean III de Croy-Roeulx, fill d'Antoine el Gran.

Es casà amb Wilhelmina Juliana van den Bergh, filla d'Hendrik van den Bergh, 13 anys més gran que ell. El matrimoni no va tenir descendència.

Participà, el 1676, a la Batalla de Lund combatent pel Regne de Dinamarca i Noruega.

Posteriorment lluità exitosament en l'exèrcit austriac contra l'Imperi Otomà i participà en l'alliberament de Viena i l'atac a Belgrad de 1690. El 18 d'octubre de 1692 posà la primera pedra de la Fortalesa de Petrovaradin i fou ascendit a Mariscal de Camp Imperial pels seus serveis.

El 1697 entrà al servei del Tsar Pere el Gran i fou nomenant Comandant en Cap de les tropes russes a Livònia. Comandà les tropes russes a la Batalla de Narva el 20 de novembre de 1700, on es rendí i fou capturat pels suecs.

Morí a Reval (Tallinn) essent presoner de guerra el 1702. A petició dels seus creditors, el seu cos, que estava a l'Església de Sant Nicolau (Tallinn), no fou enterrat durant 190 anys, i quan el seu cos fou momificat s'exhibí com una curiositat.[2]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]