Vés al contingut

Cànoves i Samalús

Plantilla:Infotaula geografia políticaCànoves i Samalús
Imatge
Centre de Cànoves amb l'església de Sant Muç

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 41′ 38″ N, 2° 21′ 11″ E / 41.694019°N,2.353008°E / 41.694019; 2.353008
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental Modifica el valor a Wikidata
CapitalCànoves Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.322 (2023) Modifica el valor a Wikidata (113,77 hab./km²)
Llars46 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicicanovina, canoví Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície29,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud346 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Cuch i Codina (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Pressupost3.074.576,79 € Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08445 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08042 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080425 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcanovesisamalus.cat Modifica el valor a Wikidata
Castell de Samalús

Cànoves i Samalús és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, amb el cap de municipi a Cànoves[1] que va donar nom al municipi fins al 1989. Forma part de la subcomarca natural del Baix Montseny.

Geografia

[modifica]
Figaró-Montmany Tagamanent Montseny
La Garriga Sant Pere de Vilamajor
Les Franqueses del Vallès Cardedeu Sant Antoni de Vilamajor

Història

[modifica]

El nom de Cànoves apareix per primer cop l'any 1002 en una discussió de confirmació de béns del monestir de Sant Cugat del Vallès, perquè aquest monestir tenia béns dins el terme i l'església parroquial de Sant Muç, documentada des del 1077.[2]

S'han trobat moltes restes d'èpoques més antigues entre les quals, les restes d'un poblat ibèric, habitat entre els segles vi i i aC al Puig del Castell de Samalús, sobre can Flequer i can Pujades, al sector de Samalús; i un petit tresor de 40 monedes, la majoria de la seca Lauro (que sembla que es trobava al Puig del Castell), de bronze, que circulaven pel país entre els segles iii i i aC. Aquestes restes varen ser trobades en bon estat de conservació el 1959 en arrancar un claper de pedres en terrenys del molí de can Ribes. També han aparegut tombes de lloses prop de cal Mestre de la capella de Santa Eugènia; i és igualment conegut el forn íbero-romà dit d'en Pega, en la mateixa zona de Samalús.[cal citació]

Més endavant consta com una de les parròquies del feu comtal del castell de Montbui, que posseïa el comte Gombau de Besora des del 992 com a mínim i que, un cop mort, els comtes Ramon i Almodis van confirmar al seu gendre Mir Geribert. El 1059 cita explícitament: la parròquia de «Sancto Andreo de Samalucio». Es tracta d'un monument d'estil romànic (Gallardo 1938) (Vall-Masvidal, 1983).[cal citació]

En aquesta zona de Samalús, dins la finca de can Torras i a pocs metres de can Pujades, on existia la masia d'aquest nom, també s'hi ha trobat una vila romana de can Martí. (X. Aquilué i Abadies i Jordi Pardo i Rodriguez). És una peça clau per entendre el procés cultural i econòmic de la romanització i les seves relacions amb el substrat indígena.[cal citació]

Samalús es va unir a Cànoves, en l'aspecte administratiu, el segle xiv, però s'erigí en batllia o municipi independent des de mitjan segle xvii fins cap al 1840.[cal citació] El seu centre històric és la parròquia de Sant Andreu de Samalús. El lloc és àmpliament documentat, ja el 1002 hi tenia importants béns la canònica augustiniana de Santa Maria de Manlleu.[cal citació]

Demografia

[modifica]
Entitat de població Habitants
Ca l'Esmandia 34
Can Sebastianet 21
Can Volard 741
Cànoves 1.083
Cànoves Residencial 3
El Mirador del Montseny 630
La Parellada 79
Samalús 227


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
37 42 46 598 486 940 814 779 697 747

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
735 669 723 720 618 564 576 889 1 033 1 033

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1 552 1 659 1 870 2 066 2 297 2 490 2 693 2 809 2.865
2.863

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.873
2.995
3.156
3.289 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

El primer cens és del 1857 després de la fusió de Cànoves i de Samalús. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

Política

[modifica]
Històric de les eleccions municipals de Cànoves i Samalús
Resultats de les eleccions municipals

vegeu: Llista d'alcaldes de Cànoves i Samalús des de l'any 1901

Legislatura Nom del batlle Partit Polític
1979-1983 Pere Pujolàs i Isart ICS
1983-1987 Pere Pujolàs i Isart ICS
1987-1991 Martí Traver i Costa I d. C.
1991-1995 Martí Traver i Costa I d. C.
1995-1999 Loreto Romero Peralvo PSC
1999-2003 Loreto Romero Peralvo PSC
2003-2007 Loreto Romero Peralvo PSC
2007-2011 José Luis López Carrasco PSC
2011-2015 José Luis López Carrasco PSC
2015-2019 Josep Cuch i Codina NIU
2019-2023 Josep Cuch i Codina NIU


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Cànoves i Samalús

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Nou Impuls i Unitat Josep Cuch i Codina 812 45,90 6 (+2)
Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés José Luis López Carrasco 549 31,03 4 (-1)
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Joan Carles Cusell i Galícia 206 11,64 1 (-1)
Cànoves i Samalús en Comú - En Comú Guanyem Peret Dagas Román 113 6,39 0
Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa Municipalista David Montilla Vera 73 4,13 0
Vots en blanc 16 0,90
Total vots vàlids i regidors 1539 100 % 11
Vots nuls 7 0,39
Participació (vots vàlids més nuls) 1776 74,34%**
Abstenció 613* 25,66**
Total cens electoral 2389* 100 %**
Alcalde: Josep Cuch i Codina (NIU)
Fonts: Ministeri de l'Interior d'Espanya[3]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Transport

[modifica]

Autobús

[modifica]

Els serveis d'autobusos de Cànoves i Samalús són gestionats per l'empresa Sagalés. Els serveis connecten els dos pobles amb poblacions properes mitjançant quatre línies.

Línia Recorregut Informació
426 Samalús - La Garriga Només dies lectius (temporada escolar)
512 Cànoves - Les Franqueses del Vallès (Corró d'Amunt) - Granollers De dilluns a divendres feiners (excepte agost)
523 Recorregut verd Cardedeu - Cànoves (Ca l'Esmandia - Cànoves Residencial - Cànoves (nucli) - La Rosaleda) - Cardedeu De dilluns a divendres feiners
524 Recorregut blau Cardedeu - Cànoves (Les Garrigues - Can Sebastianet) - Sant Pere de Vilamajor - Cànoves (Can Volart - Mirador del Montseny - Cànoves (nucli) - La Rosaleda) - Cardedeu De dilluns a divendres feiners

Cultura

[modifica]
  • La carbonera. Cada dos anys els carboners de professió del poble o gent que ha après la tradició fan una carbonera que romandrà encesa durant un mes i serà vigilada per torns. Un cop el carbó està fet, els vilatans es reuneixen per compartir un sopar amb productes de la terra, al costat del foc i gaudint la música i la festa. És una tradició molt antiga que aquest municipi s'esforça a mantenir.
  • La Fira de Sant Ponç, on es concentren els artesans per presentar els seus treballs o manipulacions ja bé sigui a nivell d'objectes o d'alimentació, així doncs la mel i les herbes són elements que no poden faltar.

Llocs d'interès

[modifica]
El castanyer de Can Cuc

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]