Vés al contingut

BepiColombo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vol espacialBepiColombo
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda espacial i missió espacial Modifica el valor a Wikidata
Operador   Agència Espacial Europea
   Agència Espacial Japonesa Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2018-080A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT43653 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantAirbus
ISAS Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
4.100 kg

pes sec:
2.700 kg Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data20 octubre 2018
LlocELA-3, Port Espacial Europeu de Kourou Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAriane 5 ECA Modifica el valor a Wikidata
ContractistaArianespace Modifica el valor a Wikidata
CHEOPS Modifica el valor a Wikidata →
Twitter (X): BepiColombo Modifica el valor a Wikidata

BepiColombo és una missió i vehicle espacial, dissenyat conjuntament per l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) per a l'exploració de Mercuri. El seu nom prové del matemàtic i enginyer italià Giuseppe (Bepi) Colombo. El 31 de gener de 2007 l'ESA aprovà aquesta missió, formalitzant un contracte de 329 milions d'euros entre Astrium i Alcatel Alenia Space.

El programa previst de la missió se centra en dos components principals: l'orbitador (Mercury Planetary Orbiter, MPO), construït per l'ESA, i l'orbitador magnetosfèric (Mercury Magnetospheric Orbiter, MMO) construït per la JAXA.

La sonda va ser llançada per un coet Ariane 5 des de Kourou, a la Guaiana Francesa, l'any 2018. El viatge de la sonda fins a Mercuri durarà 6,5 anys, i hi arribarà l'any 2025, i haurà sobrevolat abans la Terra, dos cops per Venus i sis cops per Mercuri.[1] El sistema de propulsió principal de la BepiColombo és un motor de propulsió iònica, però també utilitzarà assistències gravitatòries de la Lluna, Venus i Mercuri. Els dos orbitadors disposen també de coets químics estàndard per a diverses maniobres orbitals. Una vegada arribi al planeta l'estudiarà durant un any sencer.

La missió

[modifica]

Descripció

[modifica]

La missió implica tres components, que se separaran en naus espacials independents a la seva arribada a Mercuri.[2]

  • El Modul Transfer Module (MTM), mòdul de transferència a Mercuri, per a la seva propulsió, construït per l'ESA.
  • El Mercury Planet Orbiter (MPO), l'Orbitador planetari de Mercuri, construït per l'ESA.
  • El Mercury Magnetospheric Orbiter (MMO) o Mio, l'Orbitador magnestofèric de Mercuri, construït per la JAXA.

Durant les fases de llançament i creuer, aquests tres components s'han mantingut junts per formar el Mercury Cruise System, és a dir, el Sistema de Creuer a Mercuri (MCS).

S'espera que arribi a l'òrbita de Mercuri el 5 de desembre de 2025. Aquell dia els satèl·lits "Mio" i MPO se separaran i observaran Mercuri en col·laboració durant un any, amb una possible extensió de la missió d'un any addicional.[3]

Els orbitadors estan equipats amb instruments científics de diversos països europeus i del Japó. Amb aquests instruments s'estudiarà el nucli de ferro líquid i sòlid del planeta, que ocupa tres quarts parts del seu radi, i es determinarà la grandària de cadascun d'aquests dos nuclis.[4] La missió també farà mapes del camp gravitacional i del camp magnètic de Mercuri. També estudiarà la composició i dinàmica de l'exosfera, incloent la seva generació i escapament. Rússia va subministrar un espectròmetre de raigs gamma i un espectroscopi de neutrons per verificar l'existència de gel d'aigua en els cràters polars que es troben permanentment a l'ombra dels raigs del sol.

Objectius científics

[modifica]

Els principals objectius científics de la missió són els següents:[5]

  • Estudiar l'origen i l'evolució d'un planeta proper a un estel.
  • Estudiar Mercuri com a planeta: forma, interior, estructura, geologia, composició i cràters.
  • Investigar l'atmosfera residual de Mercuri (exosfera): composició i dinàmica.
  • Estudiar l'entorn magnetitzat de Mercuri (magnetosfera): estructura i dinàmica.
  • Investigar l'origen del camp magnètic de Mercuri.
  • Verificar la teoria general de la relativitat d'Einstein amb alta precisió.[6][7]
  • Estudiar el cràter d'impacte creat en el final de la missió de la NASA MESSENGER, que va deixar al descobert part del subsòl amb materials més frescos i amb menor exposició de l'exterior.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ esa «BepiColombo ya está en camino para investigar los misterios de Mercurio». European Space Agency.
  2. ↑ (2011) "BepiColombo Mercury Magnetospheric Orbiter (MMO)" a 9th IAA Low-Cost Planetary Missions Conference. 21–23 June 2011, Laurel, Maryland.  
  3. ↑ Science with BepiColombo ESA, Accessed: 23 October 2018
  4. ↑ Science with BepiColombo ESA, Accessed: 23 October 2018
  5. ↑ «BepiColombo: Fact Sheet». ESA, 1 December 2016. [Consulta: 13 December 2016].
  6. ↑ «BepiColombo – Testing general relativity». ESA, 04-07-2003. Arxivat de l'original el 7 February 2014. [Consulta: 7 febrer 2014].
  7. ↑ Einstein's general relativity reveals new quirk of Mercury's orbit Emily Conover Science News 11 April 2018
  8. ↑ «Final 'suicida' de una nave espacial en Mercurio» (en castellà). [Consulta: 20 febrer 2017].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: BepiColombo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=BepiColombo&oldid=33820771»