Arquebisbat de Magdeburg

*Erzstift Magdeburg*
Arquebisbat – Principat de Magdeburg
	Escut
	Arquebisbats de Hildesheim, Halberstadt; i Magdeburg (morat), vers el 1250
Informació
Capital	Magdeburg; Halle (des de 1503)
Religió	Catolicisme
Període històric; Edat mitjana
Arquebisbat fundat per Otó I	968
Col·lapse del Ducat de Saxònia	1180
Conquerí Jüterbog	1157
Adquirí la immediatesa imperial ; en trencar-se Saxònia	1180
Sotmeté Halle	1478
Circumscripció de la Baixa Saxònia	1500
Albert de Magúncia és elegit arquebisbe	1513
Secularitzat	1680
Política
Forma de govern	Principat electiu ; Teocràcia

L'Arquebisbat de Magdeburg (alemany Erzbistum Magdeburg) fou una arxidiòcesi de l'Església catòlica Romana i un Principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic centrat a la ciutat de Magdeburg, al riu Elba.

Planejat des de 955 i establert finalment el 968, l'arquebisbat seria governat posteriorment per administradors, alguns dels quals eren Luterans des del 1545. L'arquebisbat fou heretat per Brandenburg-Prússia el 1680 i, després de ser secularitzat, va formar el Ducat de Magdeburg com a entitat dins els dominis prussians.

La Diòcesi Catòlica Romana de Magdeburg és la diòcesi moderna del ritu llatí de l'Església catòlica Romana situada a l'estat alemany de Saxònia-Anhalt.

Història

Després de les guerres dels anys 940 i 954, els eslaus de Polàbia s'estengueren fins a l'Òder, i els magiars van penetrar ben endins d'Alemanya, posant en perill Augsburg. A la batalla de Lechfeld, el 955, foren derrotats i rebutjats. Immediatament, Otó I el Gran va treballar per establir un arquebisbat a Magdeburg, per a l'estabilització i cristianització dels territoris orientals. Desitjava transferir la capital de la diòcesi des de Halberstadt fins a Magdeburg, i fer d'aquesta una arxidiòcesi. Però a això s'hi oposava activament l'arquebisbe de Magúncia, que era el metropolità de Halberstadt. Quan el 962 el papa Joan XII va decretar l'establiment de l'arquebisbat, semblava que Otó havia abandonat els seus plans de transferència de poder entre aquelles ciutats. Les propietats que pertanyien als convents orientals del bisbat (fundat en 937) es convertien en els territoris del nou l'arquebisbat, i els monjos eren transferits al Convent de Berge. L'església arquebisbal va declarar patró a Sant Maurici, i a més rebia noves donacions i subvencions d'Otó.

La nova província eclesiàstica incloïa les diòcesis existents de Brandenburg i Havelberg i les diòcesis de nova fundació de Merseburg, Zeitz, i Meißen. El bisbat de Lebus s'hi va afegir el 1424. La nova arxidiòcesi era a la vora de les regions de frontera entre les tribus eslaves i el Sacre Imperi, i se suposava que havia de promoure el cristianisme entre els eslaus i tribus foranes. El 20 d'abril de 967, l'arquebisbat fou establert solemnement al Sínode de Ravenna en presència del Papa i l'emperador. El primer arquebisbe fou Adalbert, un antic monjo de Sant Maximí a Trèveris, després bisbe missioner a les terres dels russos, i abat de Weissenburg (Wissembourg) a Alsàcia, que fou elegit a la tardor de 968, i va rebre el pal·li a Roma. A finals d'aquell any era entronitzat solemnement a Magdeburg.

La Diòcesi de Magdeburg era petita; comprenia els districtes eslaus de Serimunt, Nudizi, Neletici, Nizizi, i la meitat de Turíngia del nord, als que Halberstadt renunciava. L'escola de la catedral guanyà importància especialment sota l'eficient administració d'Adalbert. L'escolàstic Othrich es considerava l'erudit més gran dels seus temps. Molts homes eminents s'educaren a Magdeburg.

Othrich fou escollit arquebisbe després de la mort d'Adalbert (981). Gisiler de Merseburg per suborn i frau, obtenia possessió de la seu de Magdeburg, i també reeixia temporalment a governar el bisbat de Merseburg (fins a 1004). Entre els successors dignes de menció hi ha el polèmic Geró (1012-23), Werner (1063-78) que fou mort a una batalla contra Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic; i sant Norbert de Xanten, prominent al segle xii (1126-34) i fundador de l'orde dels Premonstratencs.

L'arquebisbe Wichmann (1152-92) fou més important com a sobirà i príncep del Sacre Imperi Romanogermànic que com a bisbe. Albrecht II (1205-32) es va enfrontar amb Otó II de Brandenburg, marcgravi de Brandenburg (1198-1215), perquè el bisbe havia proclamat la prohibició del Papa contra el marcgravi, i aquesta guerra va assolar l'arquebisbat en gran manera. El 1208 es començà a construir la moderna catedral de Magdeburg, consagrada el 1263, i que restà inacabada. Günther I (1277-79) amb prou feina va evitar un enfrontament seriós amb el marcgravi Otó IV de Brandenburg, que estava enfurismat perquè el seu germà Eric de Brandenburg no havia estat elegit arquebisbe. Els branden burgesos van reeixir finalment forçant Günther i Bernhard (1279-1281) a dimitir, i fent arquebisbe a Eric (1283-1295).

Al segle xiv i XV l'arquebisbat visqué successos de menor importància. Al segle xvi el cardenal Albert de Magúncia (1513-45), a causa de la seva dèbil posició i afectat per una manca continuada de fons, malgrat l'oposició personal a la Reforma Protestant, donà alguna oportunitat a l'extensió de Luteranisme a la seva diòcesi. No és cert que es convertís en un luterà i desitgés retenir el seu domini com a principat secular; també és fals que a la dieta de Kalbe el 1541 hagués consentit la introducció de la Reforma a canvi de tenir els seus deutes pagats. Els seus successors eren el gelós catòlic Joan Albert de Brandenburg-Ansbach (1545-1550), que, tanmateix, podria fer-hi molt poc, i Frederic IV de Brandenburg, el Gran, que morí el 1552.

Els administradors diocesans del principat eclesiàstic foren prínceps seculars que prenien el lloc de l'arquebisbe i, ells mateixos, així com la majoria del capítol de la catedral i els habitants de la diòcesi, eren normalment protestants. Pertanyien a la Casa de Brandenburg. Guillem Cristià de Brandenburg fou fet presoner el 1631 i enviat a la catòlica Viena. A la pau de Praga de 1635 l'arquebisbat de Magdeburg va passar a August de Saxònia-Weissenfels. Al tractat de Westfàlia (1648), l'expectativa sobre l'arquebisbat fou promesa a Brandenburg-Prússia a la mort d'August. Quan el príncep saxó va morir el 1680, l'arquebisbat fou secularitzat per Brandenburg i convertit en el ducat de Magdeburg.

Les parròquies catòliques i abadies de l'àrea de l'anterior arxidiòcesi es posaren sota supervisió de l'Arxidiòcesi de Colònia el 1648. El 1821, l'àrea fou transferida a la Diòcesi de Paderborn. El 1994 es va fundar a l'àrea la diòcesi de Magdeburg.

Episcopologi i administradors

Arquebisbes de Magdeburg

Adalbert 968–981
Giselmar 981–1004
Tagino 1004–1012
Waltaro 1012
Geró 1012–1023
Humfrid 1023–1051
Engelhard 1052–1063
Werner de Steutzlingen 1064–1078
Hartwig de Spanheim 1079–1102
Enric I d'Assel 1102–1107
Adalgod d'Osterberg 1107–1119
Rudigar de Baltheim 1119–1125
Norbert de Xanten 1126–1134
Conrad I de Querfurt 1134–1142
Frederic de Wettin 1142–1152
Wichmann von Seeburg 1152–1180; príncep-arquebisbe immediatitzat del 1180 fins a 1192; Bisbe de Naumburg, 1150–54


Prínceps-arquebisbes de Magdeburg

Wichmann von Seeburg 1180–1192; arquebisbe des de 1152
Ludolf of Koppenstedt 1192–1205
Albert I de Käfernburg 1205–1232
Burkhard I de Woldenberg 1232–1235
Wilbrand de Kasernberg 1235–1254
Rudolf de Dinselstadt 1254–1260
Rupert de Mansfeld 1260–1266
Conrad II de Sternberg 1266–1277
Günther I de Schwarzenberg 1277–1279
Bernhard de Wolpe 1279–1282
Eric de Brandenburg 1282–1295
Burkhard II de Blankenburg 1295–1305
Enric III d'Anhalt-Aschersleben 1305–1307
Burkhard III de Mansfeld-Schrapglau 1307–1325
Heideke d'Erssa 1326–1327
Otó de Hessen 1327–1361
Dietrich Kagelwit 1361–1367
Albert II de Sternberg 1367–1372
Peter Gelvto 1372–1381
Lluís de Meissen 1381–1382
Frederic II de Hoym 1382
Albert III de Querfurt 1382–1403
Günther II de Schwarzburg 1403–1445
Frederic III de Beichlingen 1445–1464
Joan II del Palatinat-Simmern 1464–1475
Ernest de Saxònia 1475–1480; des de 1480 els arquebisbes van administrar el bisbat d'Halbertsadt; príncep-arquebisbe fins a 1513


Prínceps-arquebisbes de Magdeburg, administradors d'Halberstadt

Ernest de Saxònia 1480–1513; príncep-arquebisbe des de 1475
Albert IV de Brandenburg 1513–1545; també arquebisbe i elector de Magúncia de 1514 al 1554
Joan Albert de Brandenburg-Ansbach 1545–1551
Frederic IV de Brandenburg 1551–1552 (Frederic III a Halberstadt)
1552: La diòcesi passa a ser governada per administradors luterans


Administradors de Magdeburg

Segimon de Brandenburg 1552–1566; també titulat príncep-arquebisbe
Joaquim Frederic de Brandenburg 1566–1598
Christian Wilhelm de Brandenburg 1598–1631
Arxiduc Leopold Guillem d'Àustria, administrador catòlic, 1631–1638; també príncep-bisbe de Passau (1625–62), Estrasburg (1626–62), Halberstadt (1628–48), Olmütz (1632–62) i Breslau (1656–62) i de iure príncep-arquebisbe de Bremen (1635–45)
August de Saxònia-Weissenfels, comte de Barby, 1638–1680
1680: secularització de l'arquebisbat

Província eclesiàstica de Magdeburg

L'arquebisbe de Magdeburg era el metropolità de la província eclesiàstica de Magdeburg (dissolta de facto el 1648). També ostentava el títol honorari de Primas Germaniae, i en certs moments el títol d'elector de Magúncia. Les sufragànies de Magdeburg eren:

Diòcesi de Brandenburg, Luterana des de 1539, secularitzada i unida a l'Electorat de Brandenburg el 1571.
Diòcesi d'Havelberg, Luterana des de 1558, dins la qual el principat-bisbat fou secularitzat i unit a l'Electorat de Brandenburg el 1598.
Diòcesi de Lebus des de 1424 (abans sufragània de l'Arxidiòcesi de Gniezno), Luterana des de 1555; la seva possessió temporal, el comtat de Beeskow fou secularitzat i unit a l'Electorat de Brandenburg el 1598.
Diòcesi de Merseburg, Luterana des de 1544, dins la qual el principat-bisbat fou secularitzat i unit a l'Electorat de Saxònia el 1565
Diòcesi de Naumburg, Luterana entre 1542 i 1547 i després de 1562, dins la qual el principat-bisbat fou secularitzat i unit a l'Electorat de Saxònia el 1615

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Magdeburg

Catholic Encyclopedia, Magdeburg