Altaïta

Altaïta
Fórmula química	PbTe
Epònim	Altai (en)
Nom IUPAC	tel·lurur de plom(II)
Localitat tipus	mina Second Zavodinskii, Massís d'Altai, Eastern Kazakhstan Province, Kazakhstan
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.CD.10
Nickel-Strunz 9a ed.	2.CD.10
Nickel-Strunz 8a ed.	II/B.11
Dana	2.8.1.3
Heys	3.6.7
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 6,439Å;
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral
Color	blanc, amb coloracions groc clares
Exfoliació	perfecta en {001}
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	sèctil
Duresa	2 a 3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Diafanitat	opaca
Densitat	8,19 g/cm³ (mesurada); 8,27 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Impureses comunes	Ag, Au, Cu, Fe, Se, S
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1845
Símbol	Alt
Referències

L'altaïta és un mineral del grup dels sulfurs, que pertany al grup galena. Químicament és tel·lurur de plom, PbTe. Descobert el 1845 pren el seu nom de la localitat del Kazakhstan on es va trobar: Altaita. Sol portar impureses com: Ag, Au, Cu, Fe, Se, S.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'altaïta pertany a «02.CD - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Sn, Pb, Hg, etc.» juntament amb els següents minerals: herzenbergita, teal·lita, alabandita, clausthalita, galena, niningerita, oldhamita, keilita, cinabri i hipercinabri.

Formació i jaciments

Apareix típicament en filons hidrotermals associats a dipòsits d'or i tel·luri. Sol estar associat al quars i a diferents sulfurs metàl·lics. S'ha trobat associat a or pur.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita únicament a la província de Tarragona, concretament Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) i a la mina Serrana, al municipi d'El Molar (Priorat).

Ús

És una important mena metàl·lica del plom, a més dels metalls preciosos que pot portar associat.

Enllaços externs

• http://www.webmineral.com/data/Altaite.shtml