Vés al contingut

Akita inu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de raça de gos Akita Inu
Akita Inu
Generalitats
Noms alternatiusGran gos japonès (Obsolet)
Akita japonès
País d'origen Japó
Nombre de cries3–12 cadells, mitjana 7–8
Esperança de vida11–15 anys
Característiques físques
Pes mascle34–54 kg
Pes femella34-50 kg
Alçada61 cm i 67 cm Modifica el valor a Wikidata
Alçada mascle61–66 cm
PelatgeGruixut, recte, amb pèl intern suau
ColorVermell, lleonat, sèsam, atigrat, blanc pur o negre
Classificació i estàndard de la raça
FCIGrup 5 Secció 5 #255
AKCTreball
ANKCGrup 6 - (Utilitat)
CKCGroup 3 - (Gossos de treball)
KC (UK)Utilitat
NZKCUtilitat
UKCRaces del nord
Codi de Catàleg255 Modifica el valor a Wikidata (Nomenclatura FCI Modifica el valor a Wikidata)

L'Akita Inu és una raça de gos. Existeix una variant de la raça anomenada Akita americà, tot i que aquesta denominació encara planteja grans controvèrsies entre les federacions canines internacionals, les nord-americanes i les japoneses.[1][2][3][4]

Història i origen de la raça

[modifica]

L'Akita Inu és una raça provinent de la regió d'Akita, al nord del Japó, i en el seu país natal és considerat tresor nacional. "Inu" significa "gos" en japonès. A part d'haver estat declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació nipó, és considerat com un símbol de bona salut, prosperitat i bona fortuna. Quan neix un nen, o bé quan hi ha algú malalt en la família, s'ofereix com a regal una petita talla d'aquest gos. Es tracta d'un gos pertanyent a la família dels spitz, amb una creació natural, uns 3.000 anys. Els guerrers el feien servir com a gos de defensa, d'atac i també s'utilitzava per a la caça major, concretament d'ossos.

Descripció

[modifica]

És un gos de talla gran i constitució robusta. Amb un crani voluminós i pla, el front ample i l'stop ben marcat. Els ulls són petits i lleugerament triangulars, les orelles relativament petites, triangulars i arrodonides en el seu extrem. El dors és recte i curt, amb pit profund i ben desenvolupat i el ventre encongit. Té la cua d'inserció alta i enrotllada sobre el dors.

  • Color: Atigrat, negre, vermell i blanc esquitxat de taques.
  • Pelatge: Pèl rude i recte. Els de la cua són una mica més llargs. El subpèl és esponjós i atapeït.
  • Alçada: 67 cm en els mascles, 60,6 cm en les femelles, amb un marge de 3 cm per excés o per defecte.
  • Pes: els mascles poden arribar a pesar 50 kg.

Cures

[modifica]

Requereix exercici diari. Suporta bé les inclemències del temps a causa del seu dens pelatge. Cal prestar especial atenció a la seva alimentació, ja que influirà directament sobre el seu pelatge. Així, s'ha d'evitar que mengi sobres de la taula, sucres i greixos cuits.

Temperament

[modifica]

Té un caràcter reservat i silenciós, romandrà impassible en situacions irritants, de poca importància. Es diu que quan un Akita borda té un motiu de pes per fer-ho. En la relació amb altres gossos prendrà el paper dominant, no buscarà enfrontament llevat que hagi estat reptat. Haurem d'acostumar-lo des de cadell a la relació amb tota mena de gossos i altres animals que hagin de conviure amb ell, per a així aconseguir fer del nostre Akita un gos totalment sociabilitzat.

Està dotat d'un temperament tranquil i equilibrat, és un gos que suportarà les trapelleries dels nens amb una gran paciència, es trobarà especialment a gust amb la companyia dels menuts, dels que arribarà a ser inseparable i als quals defensarà i protegirà de qualsevol intrús.[5]

Entrenament

[modifica]

Són molt intel·ligents, per la qual cosa requeriran períodes molt curts d'entrenament per part del seu amo, per a evitar que el gos s'avorreixi. L'entrenament d'obediència durarà el seu temps.

Utilitat

[modifica]

S'adapta perfectament a la vida en un pis, sempre que se'l tregui les vegades necessàries, per la qual cosa es pot tenir perfectament com a animal de companyia. És un animal dòcil i afectuós que sap defensar en tot moment els seus; així, doncs, és un bon guardià.

En alguns països, l'Akita Inu és considerada una raça potencialment perillosa.

Referències

[modifica]
  1. Estàndard de l'Akita americà. Arxivat 2011-03-16 a Wayback Machine. Australian National Kennel Council. (anglès)
  2. Estàndard de l'Akita americà. Arxivat 2006-05-15 a Wayback Machine. (doc) Federation Cynologique Internationale. (anglès)
  3. Kaluzniacki, DVM, Sophia. "The Akita Dilemma – One Breed or Two? : a historical perspective". Tamarlane. (anglès)
  4. Dr. Shiro Itagaki. "The Preservation and Development of Japanese Dogs". (pdf) Akita Learning Center. (anglès)
  5. «Akita Inu». Fauna en casa. Arxivat de l'original el 12 febrer 2015. [Consulta: 19 desembre 2021].

Enllaços externs

[modifica]