Vés al contingut

Age & Scarpelli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAge & Scarpelli
Dades
Tipusduo
pseudònim col·lectiu Modifica el valor a Wikidata
Format per

Age & Scarpelli és el nom artístic del duo de guionistes format per Agenore Incrocci (Brescia, 4 de juliol de 1919 - Roma, 15 de novembre de 2005) i Furio Scarpelli (Roma, 16 de desembre de 1919 - Roma, 28 d'abril de 2010).[1]

Inclinats a l'humor popular i a la sàtira, van treballar amb una vena inesgotable en la vena còmica de la primera postguerra primer, en l'anomenada comèdia italiana després, treballant amb els màxims exponents del gènere, de Monicelli (I soliti ignoti, 1958; La grande guerra, 1959; I compagni, 1963; L'armata Brancaleone, 1966; Romanzo popolare, 1974) a Germi (Sedotta e abbandonata, 1964; Signore e signori, 1966), de Dino Risi (I mostri, 1963; Straziami ma di baci saziami, 1968), a Comencini (Tutti a casa, 1960) i Scola (C'eravamo tanto amati, 1974).[2]

Al llarg dels anys sovint han preferit treballar per separat, Age principalment amb Risi (Dagobert, 1984), Scarpelli amb Scola (Maccheroni, 1985; La famiglia, 1987; Il viaggio di Capitan Fracassa, 1990, La cena, 1998; Concorrenza sleale, 2001) i amb Carlo Lizzani (Cattiva, 1991, Celluloide, 1995).

Molt més actiu que Age, que va escriure el guió per Il conte Max de Christian De Sica, Scarpelli ha signat (sovint en col·laboració amb el seu fill Giacomo) guions per Michael Radford (Il postino, 1994), Roberto Cimpanelli (Un inverno freddo freddo, 1996), Enzo d'Alò (Opopomoz), 2003) i per Paolo Virzì (Ovosodo, 1997; N - Io e Napoleone, 2006).

Filmografia

[modifica]

Reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Furio Scarpelli, fundador de la comedia italiana, El País, 30 d'abril de 2010
  2. Age y Scarpelli: el espejo de la sátira, La Nación, 29 de novembre de 1905

Bibliografia

[modifica]