Vés al contingut

127a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militar127a Brigada Mixta
TipusBrigada Mixta Modifica el valor a Wikidata
Data de lleva289 d'abril de 1937
Dissoluciómarç de 1939
País Segona República Espanyola
Branca Exèrcit Popular de la República
Part de28a Divisió (Exèrcit Popular de la República) Modifica el valor a Wikidata
Comandants
Oficials destacatsMáximo Franco Cavero
Esteve Serra Colobrans
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

La 127a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola. Pertanyia a la 28a Divisió, va tenir un paper rellevant durant la contesa i va arribar a operar als fronts d'Aragó i Extremadura.

Historial

[modifica]

La unitat va ser creada el 28 d'abril de 1937,[1] al front d'Osca, a partir de l'antiga columna «Roja i Negra».[2] El comandament de la brigada va recaure en el major de milícies Máximo Franco Cavero,[3] amb el tinent d'infanteria Ramón de la Torre Martín com a cap d'Estat Major amb l'anarcosindicalista Manuel Lozano Guillén com a comissari polític.[1] Va quedar integrada en la 28a Divisió,[4] que havia estat l'antiga Divisió «Ascaso». Al juny va prendre part en l'ofensiva d'Osca i uns mesos després també participaria en l'ofensiva de Saragossa, atacant la localitat de Zuera —sense èxit—.[n. 1] Durant la batalla de Terol, mentre les brigades 125a i 126a participaven en els combats, la 127a BM va romandre situada a l'Alt Aragó com a força de reserva de l'Exèrcit de l'Est.[6][7]

El 9 de març de 1938, després del començament de l'ofensiva franquista al front d'Aragó, la brigada va rebre l'ordre de marxar al sector amenaçat per a tractar de contenir l'atac enemic.[8] El dia 11, no obstant això, la brigada es va desbandar davant el contacte amb l'enemic en la zona d'Alagón-Oliete; el 13 de març va perdre les localitats d'Andorra, Ariño i Alloza, havent de replegar-se cap a la zona situada entre Terol i Escorihuela, on es trobava cap al 23 d'abril. Les seves restes van acabar reintegrant-se en l'antiga divisió.[9] La 127a Brigada, que va sofrir un important crebant, va haver de ser retirada a Calles per a ser sotmesa a una reorganització.[10]

El mes d'agost va ser enviada com a reforç al capdavant d'Extremadura, ara sota el comandament del major de milícies Esteve Serra Colobrans. La brigada va intervenir en el contraatac republicà que va seguir a l'ofensiva franquista en la bossa de Mèrida, on la 127a BM va tenir un bon comportament; després de travessar el riu Zújar, va prendre el vèrtex Manoquín i va continuar avançant fins a la rodalia Castuera. Va romandre en aquest sector fins a ser retirada per a cobrir les baixes sofertes. El gener de 1939 va intervenir en la batalla de Peñarroya, participant en la ruptura del front i aconseguint avançar les serres Patudaa i Trapera. La unitat seria dissolta al final de la contesa.[n. 2]

Comandaments

[modifica]
Comandants
Comissaris
Caps d'Estat Major

Notes

[modifica]
  1. On va actuar com a reforç de la 27a Divisió, després que aquesta unitat hagués xocat repetidament contra les defenses franquistes.[5]
  2. Segons José Manuel Martínez Bande, durant el cop de Casado la 127a Brigada mixta s'hauria posicionat al costat de les forces «casadistes».[11]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Engel, 1999, p. 113.
  2. Casanova, 1985, p. 254.
  3. Maldonado, 2007, p. 170.
  4. Casanova, 1985, p. 114, 254.
  5. Téllez, 1996, p. 68.
  6. Engel, 1999, p. 113-114.
  7. Maldonado, 2007, p. 422.
  8. Maldonado, 2007, p. 400.
  9. Maldonado, 2007, p. 473.
  10. Engel, 1999, p. 114.
  11. Martínez Bande, 1985, p. 280.
  12. Álvarez Fernández, 2007, p. 245.
  13. Téllez, 1996, p. 67.
  14. Álvarez, 1989, p. 185.
  15. Téllez, 1996, p. 234.

Bibliografia

[modifica]
  • Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
  • Álvarez Fernández, José Ignacio. Memoria y trauma en los testimonios de la represión franquista. Barcelona: Anthropos, 2007. 
  • Casanova, Julián. Anarquismo y revolución en la sociedad rural aragonesa, 1936-1938. Siglo XXI Editores, 1985. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Maldonado, José M.ª. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3. 
  • Martínez Bande, José Manuel. El final de la Guerra Civil. Madrid: San Martín, 1985. 84-7140-232-7. 
  • Téllez, Antonio. La Red de Evasión del Grupo Ponzán. Anarquistas en la guerra secreta contra el franquismo y el nazismo (1936-1944). Barcelona: Editorial Virus, 1996.