1-Fenilbutan-1-ona
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 148,089 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₀H₁₂O |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Punt de fusió | 12 ℃ |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
L'1-fenilbutan-1-ona, coneguda com a butirofenona, és un compost químic orgànic de la classe de les cetones de fórmula molecular C10H12O, els derivats de la qual, anomenats habitualment butirofenones, es fan servir per al tractament de determinats trastorns psiquiàtrics, com ara l'esquizofrènia, així com pel seu ús com a antiemètics.[1]
Alguns exemples de fàrmacs derivats de la butirofenona, comercialitzats a l'estat espanyol:[2]
- Haloperidol (Haloperidol, varis), antipsicòtic de primera generació abastament usat
- Droperidol (Xomolix) usat en la neuroleptoanestèsia i la sedació a les unitats d'anestèsia i de cures intensives
- Domperidona (EFG, Motilium), un antagonista dopaminèrgic —molt emprat per la seva accióantièmetica— derivat secundari de la butirofenona, sense ser-ho estrictament parlant
L'antipsicòtic atípic risperidona tot i que no és una butirofenona, va ser desenvolupat prenent les estructures del benperidol i la ketanserina com a base.
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1-Fenilbutan-1-ona
- ↑ Keith Parker; Laurence Brunton Goodman; Louis Sanford; Lazo, John S.; Gilman, Alfred. Goodman & Gilman's The Pharmacological Basis of Therapeutics. 11th. New York: McGraw-Hill, 2006. ISBN 0071422803.
- ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2016.