Vés al contingut

Édouard Le Roy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÉdouard Le Roy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementÉdouard Louis Emmanuel Julien Le Roy
18 juny 1870 Modifica el valor a Wikidata
8è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
6è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
14è Seient 7 de l'Acadèmia Francesa
12 abril 1945 – 9 novembre 1954
← Henri BergsonDaniel-Rops → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilòsof i matemàtic
OcupadorCollège de France, catedràtic (1921–1940) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsGeorges Le Roy Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg: 611

Édouard Louis Emmanuel Julien Le Roy (París, 18 de juny de 1870 - 10 de novembre de 1954), fou un filòsof i matemàtic francès.

Va estar a l'École Normale Supérieure el 1892, i com a agregat en matemàtiques el 1895. Es va doctorar en ciències a 1898, va ensenyar a diversos liceus i després va ser professor de matemàtiques al Lycée Saint-Louis de París.

Des d'aquest moment va començar a interessar-se també per la filosofia i la metafísica. Va ser amic de Teilhard de Chardin i deixeble molt estret de Henri Bergson, a qui va succeir al Collège de France (1922) i el 1945 a l'Académie française. El 1919, Le Roy va ser escollit membre de l'Académie des Sciences Morales et Politiques.

Es va interessar especialment a estudiar la relació entre ciència i moralitat. Juntament amb Henri Poincaré i Pierre Duhem va sostenir la tesi convencionalista sobre el fonament de la matemàtica. Va estendre la seva teoria convencionalista a la veritat revelada i al dogma, rebutjant aquest últim i la teologia especulativa per decantar cap a una fe instintiva, de cor i de sentiment. Tals idees van portar a que la seva obra fos titllada de modernista i que les seves obres fossin incloses a l'Index Librorum Prohibitorum per part de la Santa Seu.

Obres

[modifica]
  • Sur l'intégration des équations de chaleur (1898)
  • Science et philosophie (1899)
  • Dogme et critique (1907)
  • A New Philosophy: Henri Bergson (Une philosophie nouvelle : Henri Bergson, 1912)
  • What Is a Dogma? (1918)
  • Qu'est-ce-que la Science ?: réponse à André Metz (1926)
  • L'Exigence idéaliste et le fait de l'évolution (1927)
  • Les Origines humaines et l'évolution de l'intelligence (1928)
  • La Pensée Intuitive. Le problème de Dieu (1929)
  • Introduction à l'étude du problème religieux (1944)
  • Discours De Réception (1946)
  • Essai D'Une Philosophie Première (1956)
  • Bergson Et Bergsonisme (1947)
  • Essai d'une philosophie première : l'exigence idéaliste et l'exigence morale, 2 vol., posthumous (1956-1958)

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]