Çobanoğlu o Çoban-oğlu (plural Çobanoğulları) fou una nissagaturcmana d'Anatòlia que va dominar la regió de Kastamonu al segle xiii. La va fundar Hüsameddin Çoban, un general del Soldanat de Rum durant el regnat de Kaykaus I i el seu successor Kay Kobad I; va dirigir les expedicions dels turcmans que van estendre el territori seljúcida al nord, a expenses de l'Imperi de Trebisonda, i va rebre Kastamonu en feu. Entre 1224 i 1227 va dirigir l'exèrcit i flota seljúcida que va salpar de Sinope i va conquerir Sudak a Crimea.
Mort Hüsameddin Çoban, les seves possessions hereditaries feudals foren governades pel seu fill Alp Yürek i el net Yavlak Arslan. Sota aquests es va seguir una política prudent de reconeixement de la sobirania mongola; els mongols s'havien establert a Pèrsia després del 1230 i després de la seva victòria a Kose Dagh s'havien imposat a Anatòlia. El 1256 es va fundar la dinastia il-kànida. En una data indeterminada Yavlak Arslan es va revoltar i fou derrotar per un exèrcit combinat dels mongols i els seus vassalls de Rum, i la regió fou donada en feu al comandant seljúcida Şemseddin Yaman Candar, que es va establir al beilicat de Kastamonu i van fundar la dinastia Isfendiyar-oğlu o dels Djandaroğulları (aquest nom apareix transcrit també com Candar i Jandar).
Al cap d'un temps el fill de Yavlak Arslan, Çobanoğlu Mahmud Bey, va expulsar a Shams al-Din (Şemseddin) Timir (Temür) (ibn ?) Yaman Djandar (Yaman Candar) i va recuperar el poder. Va continuar les seves expedicions contra els romans d'Orient de Trebisonda i Nicea, però el 1309, va morir en una emboscada preparada per Xudja al-Din Sulayman Paixà el fill i successor de Yaman Candar, i finalment aquesta nissaga es va consolidar al poder a la regió.
Els Çobanoğullari van tenir com a vassalls Osman i els seus (1281-1299), que després es van declarar independents.
Fundador:Saltuk ·Capital:Erzurum Centres:Erzurum ·Tercan Dinastia:Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum
Fundador:Aydınoğlu Mehmed Bey ·Capitals:Birgi, i després Ayasluğ Centres:Tire ·Esmirna ·Alaşehir ·Aydın ·Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) ·Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà ·1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) ·1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
Fundador:Hüsamettin Çoban Bey, comandant oghuz ·Capital:Kastamonu Centres:Kastamonu ·Taşköprü Dinastia de Çoban-oğlu (Çobanoğulları): Hüsamettin Çoban Bey (1309 - ?) · Alp Yürek (? - ?) · Muzafferüddin Yavlak Arslan (? - ?) · Çobanoğlu Mahmud Bey (? - 1309) · -
1309: al Beilicat de Candar
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum ·Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey ·Capital:Isparta Centres:Eğirdir ·Uluborlu ·Gölhisar ·Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
Ancestre:: Germiyanlı Ali Bey ·Fundador: İnanç Bey ·Capital:Deñizli Centres:Deñizli Dinastia İnanç-oğlu o İnançoğulları (Inandj-oghlu o Inandjoghullari): İnanç Bey (~ 1300 - ~ 1314) · Murad Arslan (~ 1314 - ?) · İnançoğlu İshak Bey (? - ~ 1360) · Süleyman Bey (1345-1368)
1368: Conquesta per Germiyan