Kirkuk (governació)
پارێزگای کەرکووک (ku)  | |||||
| Tipus | governació de l'Iraq | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Iraq | ||||
| Capital | Kirkuk | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.325.853 (2009) (126,27 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | suret sarli sorani | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 10.500 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | IQ-KI | ||||
La governació de Kirkuk (en àrab: محافظة كركوك, Muḥāfaẓat Karkūk; en kurd: پارێزگای کەرکووک, Parêzgeha Kerkûkê/Parêzgayi Kerkûk; en turc: Kerkük ili) o província de Kirkuk és una governació del nord d'Iraq. Té una superfície de 10.500 km² i una població estimada de 1.597.876 habitants (2018).[1] La seva densitat de població és de 152,2 h/km² i ha tingut un percentatge d'augment anual (2009-2018) del 2,2%.[1]
La ciutat de Kirkuk, és la capital i la més poblada de la governació.
El 1976 la governació de Kirkuk passa a ser denominada At-Ta'mim Governorate (nacionalització), en referència a les reserves de petroli i gas natural que hi ha. El 2006 recupera el seu antic nom de governació de Kirkuk.
Geografia
[modifica]La governació de Kirkuk està situada en una zona que enllaça el nord i el centre d'Irak. Limita amb les governacions de Sulaymaniyya, Arbela, Naynawa, Salah ad-Din i de Diyala. Té una superfície de 9.676 km², que representa el 2,2% de la superfície de l'Iraq.[2]
La província està irrigada per diversos rius. Les terres de les ribes són molt productives per l'agricultura. Els rius de la província són: el riu Zab, el Tigris i el Khassa (estacional).[2]
Demografia i població
[modifica]El 2018 el 49,7% dels seus habitants són homes i el 50,3% són dones. El 26,1% (416.770 persones) viuen en zones rurals i el 73,9% (1.181.106 persones) viuen en zones urbanes.[1]
Amb les polítiques d'arabització del partit Baas el nombre dels `àrabs s'incrementa en els censos oficials i per això, és més fiable utilitzar les dades del cens de 1957 per conèixe el percentatge de les persones dels diferents grups humans.[3]
El 1976 les fronteres de la governació de Kirkuk són alterades quan 4 districtes passen a ser part de les governacions de Sulaymaniyya, Diyala i Salah ad-Din.[4] Al mateix temps, la governació de Kirkuk rep la zona poblada per àrabs del districte de Zab que pertanyien a la governació de Mosul.[5] El nombre de kurds ha continuat relativament constant entre el 1957 i el 1977 i a partir de la dècada de 1990 el seu nombre es redueix, coincidint amb el procés d'arabització.[6] Els turkmans veuen com el nombre dels seus habitants es redueix molt pel canvi de les fronteres del govern del Baas des del 21% al 7%.
El 19772.000 cristians (assiris) de la governació són registrats com àrabs. A finals de la Guerra del Golf de 1999 11.000 famílies kurdes són deportades des de Kirkuk.[7] Des de l'Invasió de l'Iraq de 2003 100.000 kurds han retornat a la ciutat de Kirkuk.[8]
Religió
[modifica]La majoria dels habitants de Kirkuk són sunnites.[9]
Estadístiques
[modifica]La Societat de Nacions va reportar estadístiques de la província el 1925. Els britànics van fer estadístiques de la província (amb diferents fronteres de les actuals) els anys 1924, 1930 i 1930. Segons estadístiques de 1924 a la província hi havia 79.646 kurds (54,4%), 28.395 turkmans (19,3%), 35.649 àrabs (24,4%), 1.703 jueus (1,2%) i 1000 cristians (0,7%). El 1930 hi havia 77.608 kurds (56,7%),28.741 turkmans (21%), 26.561 àrabs (19,4%), 2.472 jueus (1,8%) i 1.228 cristians (0,9%).[10]
El censos iraquians recullen la població de la governació de Kirkuk els anys 1947, 1957, 1977 i 1997. Segons el cens de 1957 la província té 109.620 àrabs (28%); els kurds, 187.593 (48%); els turkmans, 83.371 (21%); els siríacs, 1.605 (0,4%); i 123 jueus. 6.545 pertanyen a altres grups ètnics.[3] El 1997, en canvi es registren 544.596 àrabs (45%), 155.861 àrabs, i 50.099 turkmans.[3]
Segons l'Inernatinal Crisis Group aquest canvi entre els censos de 1977 i 1997 són problemàtics degut a que hi ha sospites de manipulació per part del règim iraquià perquè els ciutadans només poden indicar si són àrabs o kurds. Per això no es pot valorar el nombre de persones d'altres minories com la del tercer grup humà de l'Iraq, els turkmans.[11]
Història i arqueologia
[modifica]La fundació de la ciutat de Kirkuk data del 1.600 aC. Correspon a la ciutat de Mesopotàmia, Nuzi. S'han trobat restes històriques a la zona datades des del 3000 aC.[2]
A la província de Kirkuk hi ha els jaciments arqueològics de Nuzi, Arrapha i Lubdu que tenen milers d'any d'antiguitat. Arrapha està situada a la ciutat moderna de Kirkuk, Nuzi és identificat amb el jaciment de Yorghan Tepe, a Lubdu.[12]
Entre el 2014 i el 2017 diverses zones de la governació van ser controlades per l'ISIL i per les forces kurdes Peixmerga.[9] A partir del 2017 l'ISIL només continua actiu en els districtes de Hawija i Daquq.[9] El juny de 2020 es reporta que diversos serveis de seguretat iraquians competeixen entre ells per aprofitar-se d'activitats criminals.[9] Els peixmergues kurds han participat activament en les accions bèl·liques contra l'estat islàmic. Aquest ha fet diversos atacs entre el 2018 i el 2020 a la província. Entre l'1 d'abril i el 30 de juny de 2020 la governació és la segona del país que ha patit més atacs d'ISIS.[9] Estat Islàmic ha dut a terme atacs de franctiradors, emboscades, cremes de cultius, segrestos i assessinats de líders comunitaris i membres de les forces de seguretat; també han atacat infraestructures civils com instal·lacions d'aigua i electricitat.[9]
L'ACLED reporta 324 incidents entre el 2019 i el 2020 (3,9 per setmana) a la governació de Kirkuk. Aquests passen a tots els districtes, tot i que el que en rep més és el de Kirkuk. També ha enregistrat 90 conflictes armats (73 el 2019 i 17 a la primera meitat del 2020).[9] Aquests incidents han afectat a 258 civils (81 morts i 177 ferits), que representen 16 afectats per cada 100.000 habitants.[9]
El 30 de juny de 2020 l'IOM registra que 341.106 refugiats retornen a la governació de Kirkuk.[9]
Govern i subdivisions administratives
[modifica]El governador de Kirkuk és Rakkan al-Jabouri (Patriotic Union of Kurdistan - PUK). Aquest fou arrestat per la Cort Iraquiana acusat de corrupció.[13][14]
La governació de Kirkuk té 4 districts:
- El districte d'Ad-Dibs (o Dibis): 70.774 habitants (2018)[1]
- El districte d'Al-Hawija: 293.290 habitants (2018)[1]
- El districte de Daquq: 95.109 habitants (2018)[1]
- El districte de Kirkuk: 1.138.703 habitants (2018)[1]
Política
[modifica]Eleccions de 2019
[modifica]Els resultats electorals de les eleccions de 2019 a la governació de Kirkuk són (del total de 484.618 vots):[15]
- Patriotic Union of Kurdistan - 183.283 vots (37,8%)
- Arab Alliance of Kirkuk - 84.102 vots (17,4%)
- Turkman Front of Kirkuk - 79.694 vots (16,4%)
- Victory Coalition - 24.328 vots (5%)
- Conquest Alliance - 18.427 vots (3,8%)
- National Coalition - 14.979 vots (3,1%)
- Nishtiman Coalition - 14.118 vots (2,9%)
- New Generation Movement - 13.096 (2,7%)
- Chaldean Coalition - 4.864 vots (1%)
- Kurdistan Islamic Group - 4.631 vots (1%)
- Chaldean Syriac Assyrian Popular Council - 3.810 vots (0,8)
- Altres - 39.286 vots (8,1%)
Economia
[modifica]Els sectors econòmics més importants de la província són el Petroli, el ciment i l'agricultura.[2]
La governació de Kirkuk és rica en recursos minerals. El petroli és el principal producte de la província i a la província hi ha el camp petroler més gran d'Iraq. També té gas natural i sulfur. A més a més, disposa de moltes hectàries de terres cultibables irrigades.[2]
Infrastructures
[modifica]La província de Kirkuk té carreteres que la connecten amb les governacions veïnes. Kirkuk està en un lloc estratègic que uneix per carretera i ferrocarril Bagdad amb el nord del país.[2]
Educació
[modifica]A la governació de Kirkuk hi ha 988 escoles primàries, 338 escoles secundàries i molts instituts professionals. També hi ha l'Unversitat de Kirkuk.[2]
Sanitat
[modifica]A la província de Kirkuk hi ha 8 hospitals i 72 centres mèdics.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Kirkūk (Governorate, Iraq) - Population Statistics, Charts, Map and Location». [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Governate of Kirkuk» (en anglès). Investpromo.gov.iq. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Anderson, Liam D.; Stansfield, Gareth. Crisis in Kirkuk: the ethnopolitics of conflict and compromise. Philadelphia (Pa.): University of Pennsylvania press, 2009, p. 43. ISBN 978-0-8122-4176-1.
- ↑ Ihsan, Mohammed. Nation Building in Kurdistan: Memory, Genocide and human rights. London New York: Routledge, 2017, p. 34. ISBN 978-1-315-59739-3.
- ↑ Ihsan, Mohammed. Nation Building in Kurdistan: Memory, Genocide and human rights. London New York: Routledge, 2017, p. 33. ISBN 978-1-315-59739-3.
- ↑ Anderson, Liam D.; Stansfield, Gareth. Crisis in Kirkuk: the ethnopolitics of conflict and compromise. Philadelphia (Pa.): University of Pennsylvania press, 2009, p. 44. ISBN 978-0-8122-4176-1.
- ↑ «An ancient tragedy». The Economist. ISSN: 0013-0613.
- ↑ «The Militant - March 28, 2005 -- Iraqi Kurds make progress toward return to oil-rich Kirkuk». [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 «Kirkuk (Tameem) | European Union Agency for Asylum» (en anglès). [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ Dunbar, Fuat. «British Use of Statistics in the Iraqi Kurdish Question (1919-1932) (pdf)» (en anglès). brandeis.edu, 01-07-2012. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ «TURKEY AND IRAQI KURDS: CONFLICT OR COOPERATION?» (en anglès). Middle East Report, 81 - International Crisis Group, 13-11-2008. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ Bagg, Ariel M. «Review of Siedlungsgeschichte im mittleren Osttigrisgebiet. Vom Neolithikum bis in die neuassyrische Zeit (= Abhandlungen der Deutschen Orient-Gesellschaft 28), S. Mühl». Archiv für Orientforschung, 53, 2015, pàg. 431–433. ISSN: 0066-6440.
- ↑ «Iraqi court issues arrest warrant for acting gov. of Kirkuk on ‘corruption involvement’» (en anglès). kurdistan20, 2018. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ «Kirkuk court issues arrest warrant for acting governor - Al-Monitor: The Middle Eastʼs leading independent news source since 2012» (en anglès). [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ «IHEC results - Kirkuk» (en àrab). IHEC Iraq, 23-05-2018. [Consulta: 21 novembre 2024].