Vés al contingut

Agustín Pedro Justo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:13, 1 feb 2024 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaAgustín Pedro Justo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 febrer 1876 Modifica el valor a Wikidata
Concepció de l'Uruguai (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 1943 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de la Recoleta Modifica el valor a Wikidata
President de la Nació Argentina
20 febrer 1932 – 20 febrer 1938
← José Félix UriburuRoberto Marcelino Ortiz → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatArgentina
FormacióUniversitat de Buenos Aires
Colegio Nacional de Buenos Aires
Col·legi Militar de la Nació Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar
PartitPartit Demòcrata Nacional
Unió Cívica Radical Antipersonalista
Partit Socialista Independent
Carrera militar
Branca militarExèrcit Argentí Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral
soldat Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAna Encarnación Bernal Harris de Justo (1900-1942) Modifica el valor a Wikidata
FillsAnselm, Liborio Justo Modifica el valor a Wikidata
PareAgustín P. Justo Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 6919907 Modifica el valor a Wikidata


Agustín Pedro Justo (Concepció de l'Uruguai, província d'Entre Ríos, 26 de febrer de 1876Buenos Aires, 11 de gener de 1943) fou un militar, diplomàtic i polític argentí, que va usurpar la presidència de la Nació entre 1932 i 1938; la seva època es va denominar com la Dècada Infame a causa de la corrupció que hi hagué al país.

Va ser elegit president el 8 de novembre de 1931, recolzat per la dictadura militar governant i els sectors polítics que integraran poc després la Concordança, aliança formada pel Partit Demòcrata Nacional, la Unió Cívica Radical Antipersonalista i el Partit Socialista Independent. Sobre les eleccions que ho van consagrar va pesar l'acusació de frau electoral —l'anomena’t frau patriòtic va ser un sistema de control establert entre 1931 i 1943, mitjançant el qual els sectors conservadors van buscar evitar l'accés del radicalisme al poder —, i va tenir durant el seu govern la persistent oposició dels sectors yrigoyenistes de la Unió Cívica Radical.

La destacada labor diplomàtica del seu canceller, Carlos Saavedra Lamas, va resultar un dels majors assoliments del seu mandat, esquitxat per constants acusacions de corrupció i d'haver lliurat l'economia nacional als capitals estrangers, en particular els britànics, amb els quals el seu vicepresident va subscriure el pacte Roca-Runciman.

El 20 de febrer de 1938 va entregar la banda presidencial a Roberto Ortiz, i es va retirar a la vida privada. Va deixar a la història un Estudi preliminar per a les obres completes de Bartolomé Mitre, a qui admirava profundament.

El seu nom va sonar com candidat a un nou període durant l'accidentat govern de Ramón Castillo, però la seva prematura mort, als 66 anys, va frustrar les seves esperances.