Vés al contingut

Francesco Francia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:10, 21 des 2023 amb l'última edició de Manlleus (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaFrancesco Francia
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1447 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 gener 1517 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Pintor de cambra
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, medallista, creador tipogràfic, orfebre Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrancesco Squarcione Modifica el valor a Wikidata
AlumnesTimoteo Viti, Biagio Pupini, Giacomo Francia, Giulio Francia, Bartolommeo Ramenghi i Guido Aspertini Modifica el valor a Wikidata
Company professionalLorenzo Costa el Vell Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsGiacomo Francia, Giulio Francia Modifica el valor a Wikidata
ParentsGiovanni Battista Francia, avi Modifica el valor a Wikidata


Discogs: 3985631 Modifica el valor a Wikidata
El baptisme de Crist (1509) Staatliche Kunstsammlungen de Dresden

Francesco di Marco di Giacomo Raibolini dit Francesco Francia o Francesco de Bolonya, lat. Franciscus Bononiensis, (Bolonya, 1450 - 5 de gener de 1517) va ser un pintor i gravador italià pertanyent a la família artística dels Francia.

La teoria d'Antonio Panizzi segons la qual era la mateixa persona que el tipògraf Francesco Griffo ha estat refutada posteriorment.

Biografia

[modifica]

Francesco Raibolini era fill del gravador sobre fusta Marco di Giacomo Raibolini, pertanyent a una de les famílies més antigues i conegudes de Bolonya, que posseïen terres a Zola Predosa. Primer va treballar d'orfebre i de tallador d'encunys. L'any 1482 va ingressar al gremi d'orfebres, i l'any següent ja hi estava al capdavant de la institució. El nom de Francia el va prendre del seu mestre.

Al voltant de 1490 va començar a orientar-se vers la pintura. El seu estil pictòric s'assembla al de Perugino i al de Giovanni Bellini, amb els quals el va comparar Rafael.

El seu fill, Giacomo Francia, va imitar tan perfectament el seu estil que resulta difícil distingir les obres de l'un i de l'altre.

Amico Aspertini, Bartolommeo Ramenghi, el gravador Marcantonio Raimondi i Timoteo della Vite van ser deixebles seus.

Malgrat de vertaders èxits com a pintor, Francesco mai no va renunciar al seu primer ofici, i li agradava signar les seues obres afegint al seu nom el títol d'aurifex. Al llarg de tota la seua vida va fer medalles, gravats i niellats.

També esdevingué Mestre de Moneda de la ciutat de Bolonya, títol que el feia l'encarregat de confeccionar els encunys destinats a fer les peces.

L'any 1506, arran de la caiguda del seu protector Giovanni Bentivoglio, Francesco va abandonar Bolonya i es va posar a treballar a altres ciutats, principalment a Parma i a Mòdena.

Giorgio Vasari va incloure la seua biografia a Le Vite, amb el nom de Francesco Francia Bolognese

Obres com a pintor

[modifica]
  • Davallament de la Creu, per a l'església de Santa Maria del Borgo, conservada a la Pinacoteca Nacional de Bolonya
  • Sant Sebastià, destacable per l'exactitud de les proporcions i la bellesa de les formes (a Bolonya)
  • Josep d'Arimatea, sant Joan i les tres Maries plorant Jesús davallat de la Creu
  • El baptisme de Crist (1509), Staatliche Kunstsammlungen, Dresden
  • Al Metropolitan Museum of Art de Nova York
    • Mare de Déu i Infant amb sant Francesc i sant Jeroni
    • Mare de Déu i Infant
    • Mare de Déu i Infant amb sant Francesc i sant Jeroni
    • Retrat de Federigo Gonzaga, pintura al tremp sobre fusta, transferida posteriorment a llenç i una altra volta a fusta

Enllaços externs

[modifica]
  • encyclopedie-universelle (francès)
  • newadvent (anglès)
  • books.google (alemany)