Salvem el soldat Ryan

Salvem el soldat Ryan
Saving Private Ryan
Fitxa
Direcció	Steven Spielberg
Protagonistes	Tom Hanks; Matt Damon; Edward Burns; Tom Sizemore; Jeremy Davies; Adam Goldberg; Barry Pepper; Giovanni Ribisi; Vin Diesel; Ted Danson; Paul Giamatti; Dennis Farina; Nathan Fillion; Leland Orser; Harrison Young; Bryan Cranston; Harve Presnell; Martin Hub; Dale Dye; Corey Johnson; Andrew Scott; Glenn Wrage; John de Lancie; John Sharian; Kathleen Byron; Max Martini; Demetri Goritsas; Ryan Hurst; David Wohl; Joerg Stadler; Dylan Bruno; Rolf Saxon; Stéphane Cornicard; Amanda Boxer; Erich Redman
Producció	Steven Spielberg, Ian Bryce, Mark Gordon i Gary Levinsohn
Guió	Robert Rodat
Música	John Williams
Fotografia	Janusz Kamiński
Muntatge	Michael Kahn
Vestuari	Joanna Johnston
Productora	Amblin Entertainment, Mutual Film, Paramount Pictures i DreamWorks SKG
Distribuïdor	UIP-Dunafilm, Paramount Pictures i DreamWorks SKG
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	24 juliol 1998
Durada	169 min
Idioma original	anglès (principalment)
Versió en català	Sí
Rodatge	Irlanda, comtat de Wexford, Curracloe (en) , Hatfield, Calvados, Thame i Cementèri american de Colleville-sur-Mer (oc)
Color	en color
Pressupost	70.000.000 $
Recaptació	482.349.603 $ (mundial); 217.049.603 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	cinema bèl·lic, drama i cinema d'acció
Qualificació MPAA	R
Tema	operació Overlord, Operació Overlord, Segona Guerra Mundial, camaraderia, operació de rescat, suïcidi altruista i Sole Survivor Policy (en)
Lloc de la narració	Normandia i Platja d'Omaha
Època d'ambientació	Segona Guerra Mundial i 1944
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1999); Oscar al millor actor (1999); Oscar a la millor direcció (1999); Oscar a la millor fotografia (1999); Oscar a la millor edició de so (1999); Oscar al millor muntatge (1999); Oscar al millor guió original (1999); Oscar al millor maquillatge (1999); Oscar a la millor direcció artística (1999); Oscar a la millor banda sonora dramàtica (1999); Oscar al millor so (1999); Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula no europea (1998) ;
Premis	Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica (1999); Oscar a la millor direcció (1999); Oscar a la millor fotografia (1999); Oscar a la millor edició de so (1999); Oscar al millor muntatge (1999); Oscar al millor so (1999); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ; Premi Dallas-Fort Worth Film Critics Association a la millor pel·lícula (1998) ;

Salvem el soldat Ryan (títol original en anglès Saving Private Ryan)^[1] és una pel·lícula bèl·lica i èpica de 1998, dirigida per Steven Spielberg i escrita per Robert Rodat. Ambientada durant la invasió de Normandia, en el marc de la Segona Guerra Mundial, el llargmetratge destaca per la seva representació gràfica de la guerra, i per la intensitat dels primers 27 minuts de pel·lícula, que inclou la descripció de l'assalt a la platja Omaha durant el Desembarcament de Normandia. L'argument segueix les peripècies del capità dels Rangers John H. Miller (Tom Hanks) i el seu esquadró (Tom Sizemore, Edward Burns, Barry Pepper, Giovanni Ribisi, Vin Diesel, Adam Goldberg i Jeremy Davies) mentre busquen un paracaigudista, el soldat de primera classe James Francis Ryan (Matt Damon), qui és el darrer supervivent de quatre germans.

La pel·lícula va rebre crítiques molt positives, aconseguint aglutinar nombrosos premis tant per la pel·lícula, el repartiment i l'equip, a més de molts bons ingressos en taquilla. El llargmetratge va generar un total de $216,8 milions de dòlars només als Estats Units, convertint-la en la pel·lícula més taquillera de 1998 als Estats Units, i $481,8 milions de dòlars a tot el món, essent la segona més taquillera d'aquell any. A més, la pel·lícula va rebre 11 nominacions als premis Oscar, incloent el de millor pel·lícula; Spielberg va aconseguir el seu segon Oscar a millor director, i la producció es va endur encara quatre premis més. Saving Private Ryan va publicar-se en VHS el maig de 1999, recaptant encara $44 milions de dòlars en vendes.

El 2014 la pel·lícula va ser seleccionada per ser preservada al National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, essent catalogada com "culturalment, històricament o estèticament significant."^[2]

Argument

Durant la Segona Guerra Mundial, després del desembarcament dels Aliats a Normandia, a un grup de soldats americans se li encomana una perillosa missió: posar fora de perill al soldat James Ryan (Matt Damon) i portar-ho a casa. No els serà fàcil, ja que l'única cosa que saben del soldat Ryan és que es va llançar amb el seu esquadró de paracaigudistes darrere de les línies enemigues.^[3]

Idea original

La pel·lícula és inspirada per la verdadera història dels germans Niland, soldats americans durant la Segona Guerra mundial. Tot i això el guió de la pel·lícula és en gran part ficció.

Repartiment

Tom Hanks com el capità Miller
Tom Sizemore com el sergent Horvath
Edward Burns com el soldat Reiben
Barry Pepper com el soldat Jackson
Adam Goldberg com el soldat Mellish
Vin Diesel com el soldat Caparzo
Giovanni Ribisi com el metge T-4 Wade
Jeremy Davies com el caporal Upham
Matt Damon com el soldat Ryan
Ted Danson com el capità Hamill
Paul Giamatti com el sergent Hill
Dennis Farina com el tinent coronel Anderson
Joerg Stadler com el mariner Willie
Max Martini com el caporal Henderson
Nathan Fillion com Minnesota Ryan
Leland Orser com el tinent DeWindt
Ryan Hurst com el paracaigudista Mandelsohn
Harve Presnell com el general Marshall
Dale Dye com un coronel del departament de guerra
Bryan Cranston com un coronel del departament de guerra
Harrison Young com el soldat Ryan de vell
Kathleen Byron com la muller de Ryan

Premis i nominacions

Premis

1999: Oscar al millor director per Steven Spielberg^[4]
1999: Oscar a la millor fotografia per Janusz Kaminski
1999: Oscar al millor muntatge per Michael Kahn
1999: Oscar al millor so per Gary Rydstrom, Gary Summers, Andy Nelson, Ronald Judkins
1999: Oscar a la millor edició de so per Gary Rydstrom i Richard Hymns
1999: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
1999: Globus d'Or al millor director per Steven Spielberg
1999: BAFTA al millor so per Gary Rydstrom, Ron Judkins, Gary Summers, Andy Nelson i Richard Hymns
1999: BAFTA als millors efectes visuals per Stefen Fangmeier, Roger Guyett i Neil Corbould
1999: Grammy a la millor composició instrumental escrita per pel·lícula o televisió per John Williams

Nominacions

1999: Oscar a la millor pel·lícula
1999: Oscar al millor actor per Tom Hanks
1999: Oscar al millor guió original per Robert Rodat
1999: Oscar a la millor banda sonora per John Williams
1999: Oscar a la millor direcció artística per Thomas E. Sanders i Lisa Dean
1999: Oscar al millor maquillatge per Lois Burwell, Conor O'Sullivan i Daniel C. Striepeke
1999: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Tom Hanks
1999: Globus d'Or al millor guió per Robert Rodat
1999: Globus d'Or a la millor banda sonora per John Williams
1999: BAFTA a la millor pel·lícula
1999: BAFTA al millor director per Steven Spielberg
1999: BAFTA al millor actor per Tom Hanks
1999: BAFTA a la millor fotografia per Janusz Kaminski
1999: BAFTA a la millor música per John Williams
1999: BAFTA al millor disseny de producció per Thomas E. Sanders
1999: BAFTA al millor muntatge per Michael Kahn
1999: BAFTA al millor maquillatge per Lois Burwell i Jeanette Freeman
1999: César a la millor pel·lícula estrangera

Al voltant de la pel·lícula

Primer dia de rodatge: 27 de juny de 1997.
2.000 armes (reals o fictícies) van ser fetes servir pel rodatge de l'escena del desembarcament.
Un 90% dels plans van ser rodats amb Steadicam.
Algunes associacions americanes religioses van voler tallar les primeres escenes de la pel·lícula perquè les jutjaven massa violentes.

Realisme i errors de les escenes de la pel·lícula

Salvem el soldat Ryan ha rebut molt bones crítiques sobre el realisme de les escenes de combat. Alguns dels actors principals de la pel·lícula entre els quals Edward Burns, Barry Pepper, Vin Diesel, Giovanni Ribisi i Tom Hanks van seguir un entrenament militar de diversos dies, reproduint les condicions trobades pels soldats americans en la batalla de Normandia per preparar-se pels seus papers.^[5] La seqüència que reproduïa el desembarcament a Omaha Beach va ser escollida la millor escena de guerra de tots els temps per la revista anglesa Empire. Filmada a Irlanda (originalment Steven Spielberg desitjava filmar la major de les escenes exteriors a Normandia però hi va haver de renunciar per raons fiscals, només es va rodar a França la seqüència en el cementiri americà de Colleville-sur-Mer i l'escena va costar 11 milions de dòlars i va implicar més de 1.000 figurants que eren majoritàriament reservistes de l'exèrcit irlandès. Les barcasses de desembarcament incloïen 2 exemplars de la Segona Guerra mundial. De 20 a 30 persones amputades van ser figurants per interpretar els soldats greument ferits en el desembarcament. Es van fer servir càmeres submarines per mostrar els soldats, a l'aigua, afectats per les ràfegues alemanyes (s'estima que a Omaha més d'un quart de les pèrdues americanes va ser per ofegament).

Existeix no obstant això alguns errors sobre certes escenes. Algunes, segons Steven Spielberg,^[6] són voluntàries per reforçar l'aspecte dramàtic d'alguns moments de la pel·lícula, d'altres com per exemple els blindats alemanys ho són per raons tècniques.

En l'escena del desembarcament, els obstacles en fusta sobre la platja no es van posar en el bon sentit. El tronc oblic hauria de ser orientat cap al mar i no cap a la platja. La seva funció era d'aixecar i esbudellar les barcasses.
En l'escena que es desenvolupa sota la pluja al petit poble de Neuville-au-Plain hom pot veure pomes a terra, al costat d'una carreta tombada: és un error, ja que les pomes no es cullen el juny.
En l'escena que es desenvolupa al poble de Ramelle: la presència d'un campanar després d'un atac alemany és molt improbable atès que totes les posicions elevades, i per tant avantatjoses, eren sistemàticament destruïdes abans d'entrar en un poble. Jackson i Parker s'arrisquen molt prenent posició en aquest campanar, ja que destruir les posicions elevades (com les sitges de gra) és l'objectiu -no oficial- principal tant pels aliats com pels alemanys.
En l'escena abans que el metge mori, es veu la tropa de soldats i se'n compten 8, mentre que en aquell moment, no n'hi hauria d'haver més que 7, ja que acaben de perdre un dels seus companys.
El carro alemany Tigre I que es veu al poble de Ramelle ha estat muntat sobre un xassís de carro rus T-34. Aquest "arranjament" s'explica per la impossibilitat de disposar d'un autèntic Tigre I en situació de marxa. Tot i això, el "maquillatge" del carro rus és fet amb cura. Històricament parlant, posar els Tigre de cara a soldats americans a Normandia és un error. En el moment en què es desenvolupa l'acció de la pel·lícula, la primera unitat equipada amb Tigre present a Normandia, el 101è batalló SS de carros pesants, combat de cara als britànics al voltant de Villers-Bocage. Els carros de la pel·lícula porten l'emblema d'aquesta unitat.
La 2a divisió SS Das Reich apareix a la pel·lícula en la batalla de Ramelle. Aquesta divisió no va anar a Normandia fins a finals de juny. Certament enfrontant-se a les tropes americanes, però després de l'acció de la pel·lícula. Hauria estat més apropiat fer aparèixer la 17a divisió SS "Götz von Berlichingen" per exemple.
Els ponts del riu Merderet no eren un objectiu de la 101a divisió aerotransportada sinó de la 82a.^[7]
L'edat dels soldats alemanys a la pel·lícula no correspon al de la 12a Panzerdivision SS Hitlerjugend (20.000 homes) que estaven estacionats prop de les platges del desembarcament: l'edat mitjana d'aquestes tropes era de 18 anys.

Crítiques

Spielberg ha estat criticat per al fet d'haver escollit una història marcant únicament l'heroisme dels americans, mentre que de fet diversos altres països van tenir més baixes. També ha estat criticat per a una certa idealització dels oficials que apareixen a la pel·lícula.

Referències

↑ S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Salvem el soldat Ryan». [Consulta: 30 gener 2018].
↑ Grow, Kory «'Big Lebowski,' 'Ferris Bueller's Day Off' Added to National Film Registry». Rolling Stone, 17-12-2014. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-06-29. [Consulta: 19 abril 2018].
↑ "Argument de "Saving Private Ryan" a Ya no me aburro más (castellà)"
↑ «premis».
↑ Al darrere de les escenes
↑ Saving Private Ryan, The Men, The Mission, The Movie: A Steven Spielberg Movie by Steven Spielberg. Newmarket Press 1998
↑ D-Day: Normandy 1944 - U.S. Airborne in Cotentin Peninsula

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvem el soldat Ryan

Enciclopèdia sobre el film Arxivat 2007-08-24 a Wayback Machine. (anglès)
Lloc dedicat a la pel·lícula Arxivat 2007-09-10 a Wayback Machine. (francès)
La pel·lícula a Over the moon Arxivat 2007-09-09 a Wayback Machine. (francès)

[1] S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Salvem el soldat Ryan». [Consulta: 30 gener 2018].

[2] Grow, Kory «'Big Lebowski,' 'Ferris Bueller's Day Off' Added to National Film Registry». Rolling Stone, 17-12-2014. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-06-29. [Consulta: 19 abril 2018].

[3] "Argument de "Saving Private Ryan" a Ya no me aburro más (castellà)"

[4] «premis».

[5] Al darrere de les escenes

[6] Saving Private Ryan, The Men, The Mission, The Movie: A Steven Spielberg Movie by Steven Spielberg. Newmarket Press 1998

[7] D-Day: Normandy 1944 - U.S. Airborne in Cotentin Peninsula

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Filmografia de Steven Spielberg
Dècada del 1970	Duel (1971) · Influència diabòlica (1971) · Boja evasió (1974) · Tauró (1975) · Encontres a la tercera fase (1977) · 1941 (1979)
Dècada del 1980	A la recerca de l'arca perduda (1981) · ET, l'extraterrestre (1982) · Indiana Jones i el temple maleït (1984) · El color púrpura (1985) · L'imperi del Sol (1987) · Indiana Jones i l'última croada (1989) · Per sempre (1989)
Dècada del 1990	Hook (1991) · Parc Juràssic (1993) · La llista de Schindler (1993) · El món perdut: Jurassic Park (1997) · Amistad (1997) · Salvem el soldat Ryan (1998)
Dècada del 2000	A.I. Artificial Intelligence (2001) · Minority Report (2002) · Catch Me If You Can (2002) · The Terminal (2004) · La guerra dels mons (2005) · Munich (2005) · Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall (2008)
Dècada del 2010	Cavall de guerra (2011) · Les aventures de Tintín: El secret de l'Unicorn (2011) · Lincoln (2012) · Bridge of Spies (2015) · El meu amic el gegant (2016) · Els arxius del Pentàgon (2017) · Ready Player One (2018)
Dècada del 2020	West Side Story (2021) · The Fabelmans (2022)
Projectes	The 39 Clues (TBA) · Oldboy (TBA) · Chocky (TBA) · Pirate Latitudes (TBA)
Com a productor	Night Gallery (1970) · Amazing Stories (1985–1987) · Tiny Toon Adventures (1990–1992) · A Wish for Wings That Work (1991) · Tiny Toon Adventures: How I Spent My Vacation (1992) · Family Dog (1993) · seaQuest DSV (1993–1995) · Animaniacs (1993–1998) · ER (1994) · Pinky and the Brain / Pinky, Elmyra & the Brain (1995–1999) · Freakazoid! (1995–1997) · Toonsylvania (1998) · Invasion America (1998) · Band of Brothers (2001) · Taken (2002) · Escapada a l'Oest (2005) · On the Lot (2007) · United States of Tara (2009–present) · The Pacific (2010)
Videojocs	Medal of Honor (1999) · Boom Blox (2008) · Boom Blox Bash Party (2009)
Curts i altres	Firelight (1964) · Amblin' (1968) · Influència diabòlica (1972) · Twilight Zone: The Movie (1983) · Amblin Entertainment · DreamWorks · USC Shoah Foundation Institute for Visual History and Education

Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
1943–1975	The Song of Bernadette (1943) Going My Way (1944) Dies perduts (1945) Els millors anys de la nostra vida (1946) Gentleman's Agreement (1947) Johnny Belinda / El tresor de Sierra Madre (1948) All the King's Men (1949) Sunset Boulevard (1950) A Place in the Sun (1951) L'espectacle més gran del món (1952) La túnica sagrada (1953) La llei del silenci (1954) A l'est de l'edèn (1955) La volta al món en vuitanta dies (1956) El pont del riu Kwai (1957) Fugitius (1958) Ben Hur (1959) Espàrtac (1960) Els canons de Navarone (1961) Lawrence d'Aràbia (1962) El cardenal (1963) Becket (1964) Doctor Jivago (1965) Un home per a l'eternitat (1966) En la calor de la nit (1967) The Lion in Winter (1968) Anna dels mil dies (1969) Love Story (1970) French Connection (1971) El Padrí (1972) L'exorcista (1973) Chinatown (1974) Algú va volar sobre el niu del cucut (1975)
1976–2000	Rocky (1976) The Turning Point (1977) L'Exprés de Mitjanit (1978) Kramer contra Kramer (1979) Gent corrent (1980) On Golden Pond (1981) ET, l'extraterrestre (1982) La força de la tendresa (1983) Amadeus (1984) Out of Africa (1985) Platoon (1986) L'últim emperador (1987) Rain man (1988) Born on the Fourth of July (1989) Ballant amb llops (1990) Bugsy (1991) Scent of a Woman (1992) La llista de Schindler (1993) Forrest Gump (1994) Sentit i sensibilitat (1995) El pacient anglès (1996) Titanic (1997) Salvem el soldat Ryan (1998) American Beauty (1999) Gladiator (2000)
2001–present	Una ment meravellosa (2001) Les hores (2002) El Senyor dels Anells: El retorn del rei (2003) L'aviador (2004) Brokeback Mountain (2005) Babel (2006) Expiació (2007) Slumdog Millionaire (2008) Avatar (2009) La xarxa social (2010) The Descendants (2011) Argo (2012) 12 anys d'esclavitud (2013) Boyhood (2014) The Revenant (2015) Moonlight (2016) Three Billboards Outside Ebbing, Missouri (2017) Bohemian Rhapsody (2018) 1917 (2019) Nomadland (2020) The Power of the Dog (2021) The Fabelmans (2022) Oppenheimer (2023)

Premi del New York Film Critics Circle a la millor pel·lícula
1935–1950	El delator (1935) Mr. Deeds Goes to Town (1936) The Life of Emile Zola (1937) The Citadel (1938) Cims borrascosos (1939) El raïm de la ira (1940) Ciutadà Kane (1941) Sang, suor i llàgrimes (1942) Watch on the Rhine (1943) Going My Way (1944) Dies perduts (1945) Els millors anys de la nostra vida (1946) Gentleman's Agreement (1947) El tresor de Sierra Madre (1948) All the King's Men (1949) Tot sobre Eva (1950)
1951–1975	A Streetcar Named Desire (1951) Sol davant el perill (1952) D'aquí a l'eternitat (1953) La llei del silenci (1954) Marty (1955) La volta al món en vuitanta dies (1956) El pont del riu Kwai (1957) Fugitius (1958) Ben-Hur (1959) L'apartament / Sons and Lovers (1960) West Side Story (1961) No es va atorgar (1962) Tom Jones (1963) My Fair Lady (1964) Darling (1965) Un home per a l'eternitat (1966) En la calor de la nit (1967) The Lion in Winter (1968) Z (1969) Five Easy Pieces (1970) La taronja mecànica (1971) Crits i murmuris (1972) La nit americana (1973) Amarcord (1974) Nashville (1975)
1976–2000	Tots els homes del president (1976) Annie Hall (1977) El caçador (1978) Kramer contra Kramer (1979) Gent corrent (1980) Rojos (1981) Gandhi (1982) La força de la tendresa (1983) Passatge a l'Índia (1984) L'honor dels Prizzi (1985) Hannah i les seves germanes (1986) Broadcast News (1987) El turista accidental (1988) My Left Foot (1989) Un dels nostres (1990) El silenci dels anyells (1991) El joc de Hollywood (1992) La llista de Schindler (1993) Quiz Show (1994) Leaving Las Vegas (1995) Fargo (1996) L.A. Confidential (1997) Salvem el soldat Ryan (1998) Topsy-Turvy (1999) Traffic (2000)
2001–present	Mulholland Drive (2001) Lluny del cel (2002) El Senyor dels Anells: El retorn del rei (2003) Entre copes (2004) Brokeback Mountain (2005) United 93 (2006) No Country for Old Men (2007) Em dic Harvey Milk (2008) En terra hostil (2009) La xarxa social (2010) The Artist (2011) Zero Dark Thirty (2012) American Hustle (2013) Boyhood (2014) Carol (2015) La La Land (2016) Lady Bird (2017) Roma (2018) The Irishman (2019) First Cow (2020) Drive my car (2021) Tár (2022)