Universitat de València

Universitat de València

Fitxer:Logotip UV.PNG
Lema	-
Dades
Nom curt	UV
Tipus	universitat pública editor en accés obert
Història
Reemplaça	Estudi General de València
Creació	30 abril 1499
Fundador	Ferran el Catòlic
Activitat
Membre de	Associació d'Universitats Europees Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles Grupo Compostela de Universidades Xarxa Vives d'Universitats Coalició per a l'Avançament de l'Avaluació de la Recerca
Nombre d'estudiants	58.390 (2014)
Personals acadèmics	3.849 (2014)
Governança corporativa
Seu	«doctorat Universitat de València» av. Vicent Blasco Ibáñez, 13. 46010 València
Campus universitari	«campus Burjassot/Paterna» Av. de la Universitat s/n. 46100 Burjassot (País Valencià)
Campus universitari	«campus de Tarongers» av. dels Tarongers s/n. 46022 València
Campus universitari	«campus de Blasco Ibáñez» c/ Jaume Roig, s/n. 46010 València
Rectora	Maria Vicenta Mestre Escrivà (2018–)
Campus	4 Campus: Blasco Ibáñez i Tarongers (en València), Burjassot-Paterna i Ontinyent.
Filial	Institut de Física Corpuscular Institut de Biologia Integrativa de Sistemes Centre d'Investigacions sobre Desertificació
Propietari de	La Nau Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament, la Recerca i la Cultura Biblioteca Històrica de la Universitat de València Jardí Botànic de València Institut Interuniversitari López Piñero Biblioteca de la Universitat de València
Indicador econòmic
Finançament	Públic
Finançador	Generalitat Valenciana
Pressupost	336.550
Lloc web	www.uv.es
Localització geogràfica

La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom d' Estudi General i és, a més de la universitat més antiga de la Comunitat Valenciana, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'estat espanyol. S'organitza entorn a tres campus (sitauts a l'avinguda de Blasco Ibáñez, l'avinguda dels Tarongers, i a Burjassot-Paterna) i l'Escola Universitària de Magisteri, a més de nombroses extensions, delegacions i centres adscrits, com ara els d'Ontinyent i Gandia. La Universitat de València compta, a més, amb emplaçaments com l'edifici de La Nau o el Jardí Botànic, on es donen cita, sovint, congressos, trobades i exposicions diverses.

Història de la Universitat de València

A pesar que ja des del segle XIII existia a València la possibilitat de cursar certs ensenyaments superiors, aquests eren impartits per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de València van treballar per reunir totes els estudis dependents de la ciutat i de l'Església en un únic Estudi General, i fruit del seu treball van ser els estatuts publicats l’any 1412 i aprovats pel govern municipal i el bisbe Hug de Llupià. Inicialment l’Estudi General es va establir en uns locals vora l'església de Sant Llorenç, encara que la llibertat d'educació atorgada pels Furs de València va permetre que s'establiren escoles també en altres punts. Aquesta primera unificació dels estudis va durar poc, fins al 1416, encara que va servir de base per a la futura creació de la Universitat.

Anys després, la pròspera societat valenciana del segle XV, el Segle d'Or valencià, desitjava que els estudis impartits al Cap i Casal del Regne aconseguiren el rang d'estudis universitaris, i va empényer el Consell municipal a reprendre la tasca d'unificació dels estudis. Des del punt de vista logístic, el Consell va acordar l'adquisició de cases i finques que serviren d'instal·lacions de l'Estudi General; fruit d’aquestes gestions va ser la compra a Isabel Saranyó, l'1 d'abril de 1493, d'una casa amb hortes i patis que esdevindria la seu de la Universitat: l'edifici del carrer de la Nau. Alhora, des del punt de vista administratiu, va encarregar als Jurats de València que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títols acadèmics de nivell universitari: el 30 d'abril de 1499 fou la data en què finalment es van redactar les noves Constitucions de l'Estudi General.

Amb l'aparell logístic i administratiu ja preparat, només faltaven les llicències corresponents per a iniciar les activitats. Aquestes van arribar, primer, de la mà del papa Alexandre VI, és a dir, del valencià Roderic de Borja, que amb la seua butla pontifícia del 23 d'abril de 1501 reconeixia la nova universitat i autoritzava l'arquebisbe a atorgar els títols de batxillerat i de doctor en nom de l'autoritat pontifícia; més tard, el rei de València i dels estats de la Corona d’Aragó, Ferran el Catòlic, va ratificar el caràcter universitari de la nova institució amb el seu privilegi reial del 2 de febrer de 1502. Així, l'Estudi General es va inaugurar oficialment el 13 d'octubre de 1502 amb prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de Roma, Bolonya, Salamanca i Lleida.

Facultats i Escoles

Campus de Blasco Ibàñez

• Facultat de Geografia i Història [1]
• Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació
• Facultat de Medicina i Odontologia
• Escola Univesitària de Fisioteràpia
• Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació
• Facultat de Psicologia
• Escola Universitària d'Infermeria i Podologia
• Facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport
• Escola univesitària de Magisteri "Ausiàs March"

Campus de Tarongers

• Facultat de Ciències Socials
• Facultat d'Econòmiques
• Facultat de Dret

Campus de Burjassot

• Facultat de Física
• Facultat de Química
• Facultat de Farmàcia
• Facultat de Ciències Matemàtiques
• facultat de Ciències Biològiques
• Escola Superior d'Enginyeria

Instituts d'investigació

• Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE)
• Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva
• Institut de Ciència dels Materials (ICMUV)
• Institut de Ciència Molecular (ICMOL)
• Institut de Creativitat i Innovacions Educatives
• Institut de Criminologia i Ciències Penals
• Institut de Drets Humans (IUDHUV)
• Institut d'Economia Internacional
• Institut d'Economia Social i Cooperativa (IUDESCOOP)
• Institut d'Estudis de la Dona
• Institut de Física Corpuscular (IFIC)
• Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero
• Institut d’Investigació en Psicologia dels Recursos Humans, del Desenvolupament Organitzacional i de la Qualitat de Vida Laboral (IDOCAL)
• Institut de Robòtica
• Institut d'Investigació en Trànsit i Seguretat Viària (INTRAS-UVEG)
• Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local
• Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IFV)

Altres centres pertanyents a la universitat

• Edifici de La Nau
• Palau de Cerveró 1
• Jardí Botànic
• Observatori astronòmic

Llista de rectors

Segle XIX

• Eduardo Pérez Pujol (1868-1873).
• Nicolás Ferrer Julve (1898-1901).

Segle XX

• Manuel Candela Pla (1901-1903)-
• Francisco Moliner i Nicolás.
• Joan Baptista Peset i Aleixandre (1932-1934)
• Juan José Barcia Goyanes (1965-1971)
• Ramón Lapiedra Civera

Segle XXI

• Francisco Tomàs Vert

Alumnes destacats

• Joan Lluís Vives, humanista del segle XVI.
• Gregori Maians i Siscar, jurista i erudit del segle XVIII.
• Vicent Salvà, gramàtic, llibreter i editor del segle XIX.
• Teodor Llorente, poeta del segle XIX.
• Vicent-Wenceslau Querol, poeta del segle XIX.
• Pío Baroja, novel·lista.
• Joan Baptista Peset i Aleixandre, metge i científic, en fou també rector.
• Manuel Sanchis Guarner, filòleg i lingüista.
• Joan Fuster, assagista.
• Eliseu Climent i Corberà, editor.
• Francisco Tomás y Valiente, jurista.
• Jaume Matas Palou, ex-president de les Illes Balears i ex-ministre espanyol de medi ambient.
• Ernest Lluch i Martín, ex-ministre de sanitat i economista.
• Rita Barberà Nolla, alcaldessa de València.
• Carme Alborch, política del PSOE.

Altres

La Universitat de València és membre de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives. És una de les universitats més destacades en el panorama universitari espanyol (vegeu Rànquing d'universitats espanyoles).

Fotografies

Claustre de la Universitat Vella

Rectorat. Campus de Blasco Ibáñez

Rectorat. Campus de Blasco Ibáñez

Campus dels Tarongers

Rectorat a Blasco Ibáñez

Enllaços externs

• Universitat de València

Portal de la ciutat de València