Vés al contingut

Crisi alimentària a Malawi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
infotaula esdeveniment
Línia 1: Línia 1:
{{Editant-se|vallue|29/05/2024}}
{{Editant-se|vallue|29/05/2024}}
{{Infotaula esdeveniment}}

La '''Crisi alimentària a Malawi''' és conseqüència de l'alt [[Indicador de pobresa|índex de subdesenvolupament]] que té [[Malawi]], ocupant el lloc 170 de 187 països segons l'[[índex de desenvolupament humà]] de 2010.<ref>{{Ref-publicació|article=Human Development Report 2013: The Rise of the South: Human Progress in a Diverse World|url=https://hdr.undp.org/content/human-development-report-2013|data=2013-01-01|llengua=en|publicació=Human Development Reports|editorial=United Nations Development Programme}}</ref> Té uns 19 milions de persones, el 53% de les quals viu per sota del llindar de pobresa nacional i el 70% de les quals viu amb menys de 2,5 dòlars al dia.<ref>{{Ref-web|url=https://databankfiles.worldbank.org/public/ddpext_download/poverty/987B9C90-CB9F-4D93-AE8C-750588BF00QA/current/Global_POVEQ_MWI.pdf|títol=Poverty & Equity Brief Malawi: Africa Eastern & Southern|consulta=28/05/2024|editor=databankfiles.worldbank.org|data=April 2023}}</ref>
La '''Crisi alimentària a Malawi''' és conseqüència de l'alt [[Indicador de pobresa|índex de subdesenvolupament]] que té [[Malawi]], ocupant el lloc 170 de 187 països segons l'[[índex de desenvolupament humà]] de 2010.<ref>{{Ref-publicació|article=Human Development Report 2013: The Rise of the South: Human Progress in a Diverse World|url=https://hdr.undp.org/content/human-development-report-2013|data=2013-01-01|llengua=en|publicació=Human Development Reports|editorial=United Nations Development Programme}}</ref> Té uns 19 milions de persones, el 53% de les quals viu per sota del llindar de pobresa nacional i el 70% de les quals viu amb menys de 2,5 dòlars al dia.<ref>{{Ref-web|url=https://databankfiles.worldbank.org/public/ddpext_download/poverty/987B9C90-CB9F-4D93-AE8C-750588BF00QA/current/Global_POVEQ_MWI.pdf|títol=Poverty & Equity Brief Malawi: Africa Eastern & Southern|consulta=28/05/2024|editor=databankfiles.worldbank.org|data=April 2023}}</ref>


Revisió del 12:33, 30 maig 2024

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari vallue hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el 29/05/2024.
Plantilla:Infotaula esdevenimentCrisi alimentària a Malawi
Imatge
Tipusfam Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps2012 - 2015 Modifica el valor a Wikidata
EstatMalawi Modifica el valor a Wikidata

La Crisi alimentària a Malawi és conseqüència de l'alt índex de subdesenvolupament que té Malawi, ocupant el lloc 170 de 187 països segons l'índex de desenvolupament humà de 2010.[1] Té uns 19 milions de persones, el 53% de les quals viu per sota del llindar de pobresa nacional i el 70% de les quals viu amb menys de 2,5 dòlars al dia.[2]

El Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) calculava el 2023 que a Malawi hi ha 573,000 nens que pateixen una greu malnutrició.[3] Avui dia, a Malawi es posen en marxa molts programes per abordar la crisi climàtica, la pobresa i la diversificació econòmica i agrària.[4]

Història

Etapa colonial

Article principal: Fam de Nyasalàndia del 1949

A finals de 1940 el protectorat britànic a la regió va haver d'afrontar una forta crisi alimentària, a causa d'una combinació de factors: fortes sequeres que es van produir entre 1947 i 1948 i el 1947, les llagostes van destruir els conreus de blat de moro que era la font principal d'aliment de la població.[5] Per altra banda el cultiu intensiu del tabac provocà l'erosió del sòl, en lloc d'afavorir els conreus adreçats a la producció d'aliments.[6]

El nombre oficial de morts per inanició va ser d'unes 200 persones, excloent la part de població que va morir per malalties agreujades per la malnutrició.[7] Aquesta crisi va incrementar el nombre d'empleats i comerciants, que necessitaven comprar els seus aliments, però que depenien dels excedents incerts derivats del sistema d'agricultura de subsistència: els petits agricultors produïen aliments principalment per al mercat i no per al seu propi consum. El govern colonial, aliat a les comercialitzadores agràries, va afavorir l'exportació de cultius no alimentaris, empobrint una població que cada cop tenia menys accés a terres de conreu o feina assegurada, incidint particularment en la dona. Durant la dècada del 1980 la productivitat agrària es va estabilitzar gràcies a l'impuls de les llavors hibrides i fertilitzants sintètics millorats. Però després de 1980 la inseguretat alimentària es va convertir en un problema creixent al país.[8]

Anys 1990

Investigacions afronten la crisi alimentària de Malawi als anys 1991 i 1992, quan una sequera al sud d'Àfrica va reduir greument la producció de blat de moro de Malawi.[9] El preu del blat de moro es va disparar: el cost del blat de moro, que és el 54% de la ingesta calòrica mitjana dels malawians,[10] gairebé es va duplicar entre 1992 i 1993.[11] Tot i que l'any 1993 hi va haver un excedent de blat de moro a causa de la millora de les pluges, de llavors i fertilitzants de blat de moro híbrids subvencionats pel govern, el consum d'aliments no va augmentar a causa dels hàbits alimentaris que ha afrontat la seva societat durant la fam.[12]

L'agència governamental Agricultural Development and Marketing Corporation (ADMARC) controlava la compra i el comerç de cultius comercials i fertilitzants de petits agricultors abans de 1998.[13] La corrupció i la recerca de rendes dins de l'agència van conduir a una explotació dels petits agricultors i al falsejament dels preus dels cereals. Quan els preus del tabac van caure el 1985, ADMARC gairebé va fer fallida.[14] Per adquirir préstecs del Banc Mundial, ADMARC es va convertir en una empresa de propietat parcialment privada i va eliminar els seus subsidis als fertilitzants el 1988/1989.[14] La incapacitat d'ADMARC per proporcionar fertilitzants i llavors als petits agricultors també va contribuir a la crisi alimentària de 1992.[15]

Entre 1990 i 2006 es van produir periodes de sequeres i inundacions alternativament. Segons Action Aid es van uns 33 desastres es van registrar relacionats amb el clima, amb un augment dels 7% respecte el que es va viure en el periode de 1970 i 1989, L'augment de la gravetat de les sequeres i inundacions des de 1990 va afectat bona part de la població d'un país eminentment agrari en el qual els agricultors tenen poca capacitat d'adaptar-se o recuperar-se dels desastres, la qual cosa va fer empitjorar el cicle de la pobresa i la fam. Quan el govern va deixar de subvencionar el programa de blat de moro hibird perquè s'estava tornant massa car, la producció de blat de moro va caure i el preu va tornar a augmentar.[16]

Anys 2000

L'any 2002, va haver-hi una fam a Malawi amb estimacions de fins a 3.000 morts, segons ActionAid.[17] El 85% de la font principal d'ingressos dels malawians prové de l'agricultura, i el blat i la patata son el cultiu principal que es consumeix amb petites comercialitzacions d'excedents per obtenir ingressos extraordinaris.[18] Per tant, quan l'FMI va informar que la collita de blat de moro 2000/2001 va caure de 2,5 milions a 1,7 milions de tones mètriques, creant un dèficit nacional de 273.000 tones mètriques, molta població es va veure afectada.[13] El febrer de 2002, el govern de Malawi va anunciar que hi havia una emergència alimentària i que el país es trobava en un estat de desastre.[13] La collita de la darrera meitat de 2002 va alleujar el pitjor de la fam, però el 2005, una sequera va provocar una altra crisi alimentària.[19] El 15 d'octubre de 2005, el govern, liderat pel president Bingu wa Mutharika, va declarar un estat d'emergència.[20] Des de llavors, Malawi s'ha recuperat de la crisi del 2005, però actualment s'enfronta a una nova escassetat d'aliments.[21]

Hi va haver crisis alimentàries posteriors el 2012 i el 2015, en les quals molts dels factors que van contribuir al 2002 encara estaven presents, encara que agreujats per la sequera i les inundacions extremes. El 2012, la crisi alimentària es va deure a les baixes precipitacions que van afectar la collita de blat de moro combinades amb la inflació a causa d'una devaluació del kwacha.[22] Després que les condicions van començar a millorar l'any 2014, l'any següent va comptar amb sequeres extremes, que van ser seguides per greus inundacions. Aquests fets van provocar una altra crisi alimentària l'any 2015, que va fer que el president declarés l'estat d'emergència.[23]

Referències

  1. ↑ «Human Development Report 2013: The Rise of the South: Human Progress in a Diverse World» (en anglès). Human Development Reports. United Nations Development Programme, 01-01-2013.
  2. ↑ «Poverty & Equity Brief Malawi: Africa Eastern & Southern». databankfiles.worldbank.org, 01-04-2023. [Consulta: 28 maig 2024].
  3. ↑ «Over half a million children at risk of malnutrition in Malawi» (en anglès). UNICEF, 19-05-2023. [Consulta: 28 maig 2024].
  4. ↑ Stringer, Lindsay C.; Mkwambisi, David D.; Dougill, Andrew J.; Dyer, Jen C. «Adaptation to climate change and desertification: Perspectives from national policy and autonomous practice in Malawi» (en anglès). Climate and Development, 2, 2, 4-2010, pàg. 145–160. DOI: 10.3763/cdev.2010.0042. ISSN: 1756-5529.
  5. ↑ Rasmusson, EM. «Global Climate Change and Variability: Effects on Drought and Desertification in Africa». A: A: M. H. Glanz (éd.). Drought and hunger in Africa : denying famine a future. Cambridge [Cambridgeshire] ; New York : Cambridge University Press, 1987, p. 10. ISBN 978-0-521-32679-7. 
  6. ↑ Kettlewell, Richard W. «Agricultural change in Nyasaland: 1945-1960» p. 229-285. Food Research Institute Studies, 1965.
  7. ↑ Vaughan, Megan. The story of an African famine : gender and famine in twentieth-century Malawi.. Cambridge University Press, 1987, p. 50-. ISBN 978-0-521-32917-0. 
  8. ↑ Smale, M.; Heisey, P. «Maize technology and productivity in Malawi.». A: A: D. Byerlee et C. K. Eicher (éds).. Africa's Emerging Maize Revolution (en anglès). Lynne Rienner Publishers, 1997, p. 65. ISBN 978-1-55587-776-7. 
  9. ↑ Msowoya, Kondwani; Madani, Kaveh; Davtalab, Rahman; Mirchi, Ali; Lund, Jay R. «Climate Change Impacts on Maize Production in the Warm Heart of Africa» (en anglès). Water Resources Management, 30, 14, 01-11-2016, pàg. 5299–5312. DOI: 10.1007/s11269-016-1487-3. ISSN: 1573-1650.
  10. ↑ Minot, Nicholas; Minot, Nicholas «Staple food prices in Malawi» (en anglès). Food Security Collaborative Working Papers, 2010. DOI: 10.22004/AG.ECON.58558.
  11. ↑ «Nutrition Country Profile: Republic of Malawi». FAO, 2008. [Consulta: 29 maig 2024].
  12. ↑ Mhango, Wezi G.; Snapp, Sieglinde S.; Phiri, George Y. K. «Opportunities and constraints to legume diversification for sustainable maize production on smallholder farms in Malawi» (en anglès). Renewable Agriculture and Food Systems, 28, 3, 9-2013, pàg. 234–244. DOI: 10.1017/S1742170512000178. ISSN: 1742-1705.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Köhler, Horst. «Malawi -- Staff-Monitored Program -- Letter of Intent, Memorandum of Economic and Financial Policies, and Technical Memorandum of Understanding, September 19, 2003». International Monetary Fund, 2003. [Consulta: 28 maig 2024].
  14. ↑ 14,0 14,1 Lele, Uma «Structural adjustment, agricultural development and the poor: Some lessons from the Malawian experience». World Development, 18, 9, 9-1990, pàg. 1207–1219. DOI: 10.1016/0305-750x(90)90026-t. ISSN: 0305-750X.
  15. ↑ Mkandawire, P. Thandika;. «Agriculture, employment and poverty in Malawi» (en anglès). ILO Southern Africa Multidisciplinary Advisory Team, 1999. [Consulta: 28 maig 2024].
  16. ↑ Climate change and smallholder farmers in Malawi: Understanding poor people’s experiences in climate change adaptation. A report by ActionAid, October 2006. 
  17. ↑ Phillips, Erica. «Chapter Eleven. The 2002 Malawi Famine (7-1)». A: Pinstrup-Andersen, Per; Cheng, Fuzhi (eds.).. Case Studies in Food Policy for Developing Countries. (en anglès). Cornell University Press, 2018-07-05, p. 135–148. DOI 10.7591/9780801466373-014. ISBN 978-0-8014-6637-3. 
  18. ↑ Dorward, Andrew; Kydd, Jonathan «The Malawi 2002 food crisis: the rural development challenge» (en anglès). The Journal of Modern African Studies, 42, 3, 9-2004, pàg. 343–361. DOI: 10.1017/S0022278X04000229. ISSN: 1469-7777.
  19. ↑ Riol, Katharine S. E. Cresswell. Food, human rights, democracy and beyond. Routledge, 2016. DOI 10.9774/gleaf.9781315529899_3. ISBN 978-1-315-52989-9. 
  20. ↑ «Malawi issues food crisis appeal» (en anglès). BBC news, 15-10-2005.
  21. ↑ Pinstrup-Andersen, Per; Cheng, Fuzhi, (eds). Case Studies in Food Policy for Developing Countries: Institutions and International Trade Policies (en anglès). Cornell University Press, 2018-07-05. DOI 10.7591/9780801466380. ISBN 978-0-8014-6638-0. 
  22. ↑ «Malawi» (en anglès). World Food Programme, 29-03-2024. [Consulta: 29 maig 2024].
  23. ↑ Sella, Oneko,. «Malawi declares national disaster over food crisis – DW – 04/13/2016» (en anglès). Deutsche Welle (DW).. [Consulta: 29 maig 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crisi_alimentària_a_Malawi&oldid=33563272»