Museu Poldi Pezzoli: diferència entre les revisions

Museu Poldi Pezzoli
	; Entrada al museu
Epònim	Gian Giacomo Poldi Pezzoli
Dades
Tipus	museu d'art ; casa museu ; palazzo ; museu privat
Història
Creació	1881
Activitat
Utilitza	biblioteca digital
Àmbit	Pinacoteca
Superfície	exposició: 1.200 m² (2018); exposició: 900 m² (2015)
Mida de la col·lecció o exhibició	exposició: 7.000 peces (2018); exposició: 3.523 peces (2015)
Visitants anuals	50.269 (2018)
Nombre de voluntaris	10 (2019)
Governança corporativa
Seu	Milà;
Treballadors	20 (2019)
Format per	Marriage of Bacchus and Ariadne (en)
Part de	Case museo di Milano (en)
Altres
Número de telèfon	+39-02-4547-3800
Lloc web	Web oficial

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 15:13, 11 feb 2024

El Museu Poldi Pezzoli és un museu al centre de Milà, a quatre passos del Teatre La Scala, a Via Manzoni 12. Va néixer com a col·lecció privada del comte Gian Giacomo Poldi Pezzoli i els seus predecessors, en particular la mare, Rosa Trivulzio.

El museu exposa obres de Sandro Botticelli, Antonio Pollaiolo, Giovanni Bellini, Michelangelo Buonarroti, Filippo Lippi, Andrea Mantegna i Giovanni Battista Tiepolo, entre d'altres.

Història

Rosa, filla del príncep Gian Giacomo Trivulzio, provenia d'una noble família de literats en estret contacte amb les millors ments del neoclassicisme milanès i amb poetes com a Vincenzo Monti i Giuseppe Parini.^[1] A la mort del marit es va ocupar de l'educació del fill, nascut el 1822, el qual va créixer enmig dels literats i de l'art de l' època, mentre que la mare eixamplava la ja àmplia col·lecció familiar.

Va heretar el palau, reconstruït per l'arquitecte Simone Cantoni (1736-1818) en estil neoclàssic pel seu pare^[2] així com tot el patrimoni en arribar a la majoria, segons la llei austríaca d'aleshores a l'edat de 24 anys el 1846. Gian Giacomo dona suport a la revolució de 1848 apassionadament. Quan els austríacs van tornar, va ser multat i expulsat del país. Es va exiliar a Lugano a Suïssa i va viatjar per tota Europa. Així va entrar en contacte amb altres col·leccionistes i visitar nombroses mostres, entre les quals les primeres exposicions internacionals. El palau va ser expropiat i transformat en caserna.^[3]

Ja l'any 1846 Gian Giacomo havia iniciat els treballs necessaris per comptar amb un habitatge propi, diferent del de la seva mare, que, conforme amb l'eclecticisme de l'època, va decorar amb obres de diversos estils, des del trecento fins al barroc. Va ser un lloc apreciat i visitat pel públic i els artistes de l'època. Va tornar, i com la via política li era blocada, va actuar per via de la política cultural «conscient que era per l'art que un poble sense estat podia reconèixer la seva història i glòria».^[3]

Les sales contenien una sèrie d'obres d'art antigues, s'hi exposaven quadres una mica com en una galeria d'art moderna, més que una veritable casa privada. A més a més de pintura, va col·leccionar objectes d'art provinents de tota Europa, com armeria, ceràmica, orfebreria i d'altres arts aplicades.^[4]

Gian Giacomo Poldi Pezzoli va morir el 1879, a l'edat de 57 anys, i va llegar per testament la casa i la col·lecció a l'Acadèmia de Brera. Giuseppe Bertini, director de l'Acadèmia de Brera i pintor, col·leccionista i vell amic a administrar el llegat. Aquest va inaugurar el nou museu oficialment l'any 1881.^[5]

Ja en el moment de projectar-se l'apartament privat de Gian Giacomo, les sales es van pensar per inspirar-se cadascuna en un estil diferent i per allotjar obres d'art d'un mateix període. Aquesta disposició era tan inusual per a l'època que es esdevenir un punt de referència per a altres col·leccions privades que es formaven o ampliaven en aquella època. Es van inspirar en el Museu Poldi Pezzoli les cases-museu de la nord-americana Isabella Stewart Gardner en Boston o dels francesos Nelly Jacquemart e Edouard André.

Darrers temps

El museu va patir danys irreparables durant la Segona Guerra Mundial. Les obres es van preservar perquè van ser posades fora de perill abans dels bombardejos, però vidrieres, estucs i talles es van perdre per sempre. La posterior restauració va refer en la major mesura possible aquella antiga esplendor. Es va reobrir el 1951.^[6]

A la segona meitat del segle xx, el museu, que consta de dues plantes, ha rebut nombroses donacions d'obres d'art representatives d'arts diverses: des del brodat a la rellotgeria i a la pintura.^[7]

Col·lecció

La col·lecció conté uns cinc mil peces.^[6] Entre les obres més destacades de la col·lecció pictòrica hi ha:

Sandro Botticelli
- Mare de Déu del llibre (1480 - 1481)
- Pietat (1495)
Leonardo da Vinci «Madonna Litta»^[8]
Fra Filippo Lippi: Pietat] (1437 - 1439)
Giovanni Antonio Boltraffio: Mare de Déu amb l'Infant.
Piero della Francesca: San Nicolás de Tolentino
Antonio Pollaiuolo: Retrat femení
Rafael Sanzio: Crucifix
José de Ribera: Retrat d'un jove missioner jesuïta (1638)
Canaletto: Capriccio con rovine
Francesco Guardi: Góndoles en la llacuna
Lorenzo Lotto:
- Mare de Déu amb sants
- Santa Caterina d'Alexandria
Andrea Mantegna: Mare de Déu amb l'Infant

Referències

↑ Biondillo, Gianni. «Gian Giacomo Poldi Pezzoli» (pdf) (en italià). Storie Milanesi. Fondazione Adolfo Pini.
↑ Massetti, Enrico. Milan (en anglès). Lulu, 2015-08-21, p. 47. ISBN 978-1-329-49693-4.
↑ ^3,0 ^3,1 Biondillo, p. 2.
↑ Il Museo Poldi Pezzolin a Milano – Guida per il visitatore (en italià). Milà: Arnaud, 1952, p. 1952.
↑ Bazzero, A. «Fondazione Artistica Poldi-Pezzoli». A: Mediolanum (facsímil electrònic gratuït) (en italià). volum 1. Milà: F. Vallardi, 1881, p. 317-318.
↑ ^6,0 ^6,1 «Poldi Pezzoli: la Casa Museo di Milano nata da un progetto visionario» (en italià). Elle Decor, 13-12-2021. [Consulta: 11 febrer 2024].
↑ «Museo Poldi Pezzoli» (en italià). Ministeri de la Cultura, 05-05-2022. [Consulta: 11 febrer 2024].
↑ Medina, Miguel. «Imatges vàries del món». Ara, 08-11-2019. [Consulta: 11 febrer 2024].

Bibliografia

Armiraglio, Federica. Museo Poldi Pezzoli Milano (en italià). Milà: Skira, 2007. ISBN 978-88-6130-119-1.

Enllaços externs

Museu Poldi Pezzoli - Lloc web oficial (italià)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Poldi Pezzoli

[1] Biondillo, Gianni. «Gian Giacomo Poldi Pezzoli» (pdf) (en italià). Storie Milanesi. Fondazione Adolfo Pini.

[2] Massetti, Enrico. Milan (en anglès). Lulu, 2015-08-21, p. 47. ISBN 978-1-329-49693-4.

[FOOTNOTEBiondillo2-3] 3,0 ^3,1 Biondillo, p. 2.

[4] Il Museo Poldi Pezzolin a Milano – Guida per il visitatore (en italià). Milà: Arnaud, 1952, p. 1952.

[5] Bazzero, A. «Fondazione Artistica Poldi-Pezzoli». A: Mediolanum (facsímil electrònic gratuït) (en italià). volum 1. Milà: F. Vallardi, 1881, p. 317-318.

[elle-6] 6,0 ^6,1 «Poldi Pezzoli: la Casa Museo di Milano nata da un progetto visionario» (en italià). Elle Decor, 13-12-2021. [Consulta: 11 febrer 2024].

[7] «Museo Poldi Pezzoli» (en italià). Ministeri de la Cultura, 05-05-2022. [Consulta: 11 febrer 2024].

[8] Medina, Miguel. «Imatges vàries del món». Ara, 08-11-2019. [Consulta: 11 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{editant|flamenc|data=febrer 2024}}{{Infotaula organització
+{{Infotaula organització
  |nom = Museu Poldi Pezzoli
  |imatge = DSC02794 - Milano - Via Manzoni - Foto Giovanni Dall'Orto - 20-Jan-2007.jpg
@@ Línia 8: / Línia 8: @@
  |lloc_web = [http://www.museopoldipezzoli.it/ Web oficial]
 }}
-El '''Museu Poldi Pezzoli''' és un [[museu]] privat al centre de [[Milà]], a quatre passes del [[La Scala|Teatre La Scala]], a Via Manzoni 12.
+El '''Museu Poldi Pezzoli''' és un [[museu]] al centre de [[Milà]], a quatre passos del [[La Scala|Teatre La Scala]], a Via Manzoni 12. Va néixer com a col·lecció privada del comte Gian Giacomo Poldi Pezzoli i els seus predecessors, en particular la mare, Rosa Trivulzio.
 El museu exposa obres de [[Sandro Botticelli]], [[Antonio Pollaiolo]], [[Giovanni Bellini]], [[Michelangelo Buonarroti]], [[Filippo Lippi]], [[Andrea Mantegna]] i [[Giovanni Battista Tiepolo]], entre d'altres.
 == Història ==
-Va néixer com a col·lecció privada de Gian Giacomo Poldi Pezzoli i els seus predecessors, en particular la mare: Rosa Trivulzio.
 [[Fitxer:Milano - Vetrata ottocentesca del Museo Poldi Pezzoli - Dante Alighieri - Foto Giovanni Dall'Orto - 14-sept-2003.jpg|miniatura|esquerra| Pintura de [[Dante]] al Museu Poldi Pezzoli]]
-Rosa, filla del príncep Gian Giacomo Trivulzio, provenia d'una noble família de literats en estret contacte amb les millors ments del [[neoclassicisme]] milanès i amb poetes com a [[Vincenzo Monti]] i [[Giuseppe Parini]]. A la mort del marit es va ocupar de l'educació del fill, nascut el 1822, el qual va créixer enmig dels literats i de l'[[art]] de l' època, mentre que la mare eixamplava la ja àmplia col·lecció familiar.
+Rosa, filla del príncep Gian Giacomo Trivulzio, provenia d'una noble família de literats en estret contacte amb les millors ments del [[neoclassicisme]] milanès i amb poetes com a [[Vincenzo Monti]] i [[Giuseppe Parini]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.storiemilanesi.org/wp-content/uploads/2014/09/poldi-pezzoli-IT3.pdf|títol=Gian Giacomo Poldi Pezzoli|llengua=it|editor=Fondazione Adolfo Pini|format=pdf|nom=Gianni|cognom=Biondillo|obra=Storie Milanesi}}</ref> A la mort del marit es va ocupar de l'educació del fill, nascut el 1822, el qual va créixer enmig dels literats i de l'[[art]] de l' època, mentre que la mare eixamplava la ja àmplia col·lecció familiar.
-Heretat el palau i el patrimoni en arribar a la majoria d'edat el 1846, Gian Giacomo dona suport a la revolució de 1848 apassionadament. La repressió austríaca ho va induir a viatjar per tota Europa, entrar en contacte amb altres col·leccionistes i visitar nombroses mostres, entre les quals les primeres [[exposició Universal|exposicions universals]].
+Va heretar el palau, reconstruït per  l'arquitecte [[Simone Cantoni]] (1736-1818) en estil neoclàssic pel seu pare<ref>{{Ref-llibre|títol=Milan|url=https://books.google.com/books?id=kyx7CgAAQBAJ&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA47&dq=%22Gian+Giacomo+Poldi+Pezzoli%22+-wiki&hl=ca|editorial=Lulu|data=2015-08-21|isbn=978-1-329-49693-4|llengua=en|nom=Enrico|cognom=Massetti|pàgines=47}}</ref> així com tot el patrimoni en arribar a la majoria, segons la llei austríaca d'aleshores a l'edat de 24 anys el 1846. Gian Giacomo dona suport a la [[revolució de 1848]] apassionadament. Quan els austríacs van tornar, va ser multat i expulsat del país. Es va exiliar a [[Lugano]] a Suïssa i va viatjar per tota Europa. Així va entrar en contacte amb altres col·leccionistes i visitar nombroses mostres, entre les quals les primeres exposicions internacionals. El palau va ser expropiat i transformat en caserna.{{Sfn|Biondillo||p=2}}
-Ja l'any 1846 Gian Giacomo havia iniciat els treballs necessaris per comptar amb un habitatge propi, diferent de la de la seva mare, que de conformitat amb l'eclecticisme de l'època va decorar amb obres de diversos estils, des del [[trecento]] fins al [[barroc]]. Va ser un lloc apreciat i visitat pel públic i els artistes de l'època.
+Ja l'any 1846 Gian Giacomo havia iniciat els treballs necessaris per comptar amb un habitatge propi, diferent del de la seva mare, que, conforme amb l'eclecticisme de l'època, va decorar amb obres de diversos estils, des del [[trecento]] fins al [[barroc]]. Va ser un lloc apreciat i visitat pel públic i els artistes de l'època. Va tornar, i com la via política li era blocada, va actuar per via de la política cultural «conscient que era per l'art que un poble sense estat podia reconèixer la seva història i glòria».{{Sfn|Biondillo||p=2}}
-Les sales contenien una sèrie d'obres d'art antigues, exposant-se quadres una mica com en una moderna [[galeria d'art]], més que una veritable casa reservada a la dimensió privada i personal. A més a més de [[pintura]], va col·leccionar objectes d'art provinents de tota Europa, com [[armeria]], [[ceràmica]], [[orfebreria]] i d'altres [[arts aplicades]].
+Les sales contenien una sèrie d'obres d'art antigues, s'hi exposaven quadres una mica com en una [[galeria d'art]] moderna, més que una veritable casa privada. A més a més de [[pintura]], va col·leccionar objectes d'art provinents de tota Europa, com [[armeria]], [[ceràmica]], [[orfebreria]] i d'altres [[arts aplicades]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Il Museo Poldi Pezzolin a Milano – Guida per il visitatore|llengua=it|data=1952|editorial=Arnaud|lloc=Milà|pàgines=1952}}</ref>
-Gian Giacomo Poldi Pezzoli va morir el [[1879]], a l'edat de 57 anys, havent llegat en el testament la casa i les obres d'art en ella contingudes a l'[[Pinacoteca de Brera|Acadèmia de Brera]]. L'administració i la direcció es van confiar a Giuseppe Bertini, pintor, col·leccionista i vell amic, i Director de l'Acadèmia de Brera. Aquest va inaugurar el nou museu oficialment l'any [[1881]].
+Gian Giacomo Poldi Pezzoli va morir el [[1879]], a l'edat de 57 anys, i va llegar per testament la casa i la col·lecció a l'[[Pinacoteca de Brera|Acadèmia de Brera]]. Giuseppe Bertini, director de l'Acadèmia de Brera i pintor, col·leccionista i vell amic a administrar el llegat. Aquest va inaugurar el nou museu oficialment l'any [[1881]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Mediolanum|url=https://archive.org/details/mediolanum01unkngoog/page/318/mode/2up|editorial=F. Vallardi|data=1881|cognom=Bazzero|nom=A.|llengua=it|lloc=Milà|pàgines=317-318|capítol=Fondazione Artistica Poldi-Pezzoli|format=facsímil electrònic gratuït|volum=volum 1}}</ref>
-Ja en el moment de projectar-se l'apartament privat de Gian Giacomo, les sales es van pensar per inspirar-se cadascuna en un estil diferent i per allotjar obres d'art del mateix període. Aquesta disposició era tan inusual per a l'època que es va convertir en punt de referència per a les més grans col·leccions privades que es formaven o ampliaven en aquella època. Es van inspirar en el Museu Poldi Pezzoli les cases-museu de la nord-americana [[Museu Isabella Stewart Gardner|Isabella Stewart Gardner]] en [[Boston]] o dels francesos [[Museu Jacquemart-André|Nelly Jacquemart e Edouard André]].
+Ja en el moment de projectar-se l'apartament privat de Gian Giacomo, les sales es van pensar per inspirar-se cadascuna en un estil diferent i per allotjar obres d'art d'un mateix període. Aquesta disposició era tan inusual per a l'època que es esdevenir un punt de referència per a altres col·leccions privades que es formaven o ampliaven en aquella època. Es van inspirar en el Museu Poldi Pezzoli les cases-museu de la nord-americana [[Museu Isabella Stewart Gardner|Isabella Stewart Gardner]] en [[Boston]] o dels francesos [[Museu Jacquemart-André|Nelly Jacquemart e Edouard André]].
 === Darrers temps ===
-El museu va patir danys irreparables durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Les obres es van preservar perquè van ser posades fora de perill abans dels bombardejos, però vidrieres, estucs i talles es van perdre per sempre. La posterior restauració va refer en la major mesura possible aquella antiga esplendor. Es va reobrir el [[1951]].
+El museu va patir danys irreparables durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Les obres es van preservar perquè van ser posades fora de perill abans dels bombardejos, però vidrieres, estucs i talles es van perdre per sempre. La posterior restauració va refer en la major mesura possible aquella antiga esplendor. Es va reobrir el [[1951]].<ref name=elle>{{Ref-web|títol=Poldi Pezzoli: la Casa Museo di Milano nata da un progetto visionario|url=https://www.elledecor.com/it/viaggi/a38501490/poldi-pezzoli-casa-museo-storia-opere/|data=2021-12-13|consulta=2024-02-11|llengua=it|obra=Elle Decor | títoltraduït= Poldi-Pezzoli: una casa-museu nascuda d'un projecte visionari}}</ref>
-A la segona meitat del {{segle|XX}}, el museu, que consta de dues plantes, ha rebut nombroses donacions, representatives d'arts diverses: des del brodat a la rellotgeria i a la pintura.
+A la segona meitat del {{segle|XX}}, el museu, que consta de dues plantes, ha rebut nombroses donacions d'obres d'art representatives d'arts diverses: des del brodat a la rellotgeria i a la pintura.<ref>{{Ref-web|títol=Museo Poldi Pezzoli|url=https://www.beniculturali.it/luogo/museo-poldi-pezzoli|data=2022-05-05|consulta=2024-02-11|llengua=it|editor=Ministeri de la Cultura}}</ref>
 == Col·lecció ==
 [[Fitxer:Piero Pollaiuolo 001.jpg|miniatura|''Retrat femení'' de [[Pollaioulo]].]]
-Entre les obres més destacades de la col·lecció pictòrica del museu hi són:
+La col·lecció conté uns cinc mil peces.<ref name=elle/> Entre les obres més destacades de la col·lecció pictòrica hi ha:
 * [[Sandro Botticelli]]
 ** ''Mare de Déu del llibre'' ([[1480]] - [[1481]])
 ** ''Pietat'' ([[1495]])
+* [[Leonardo da Vinci]] «Madonna Litta»<ref>{{Ref-web|títol=Imatges vàries del món|url=https://www.ara.cat/fotografies/imatges-varies-del-mon_3_2356403.html|data=2019-11-08|consulta=2024-02-11|obra=Ara|nom=Miguel|cognom=Medina}}</ref>
 * [[Fra Filippo Lippi]]: ''Pietat]'' ([[1437]] - [[1439]])
 * [[Giovanni Antonio Boltraffio]]: ''Mare de Déu amb l'Infant''.
@@ Línia 56: / Línia 56: @@
 == Bibliografia ==
+* {{Ref-llibre|títol=Museo Poldi Pezzoli Milano|editorial=Skira|data=2007|lloc=Milà|isbn=978-88-6130-119-1|cognom=Armiraglio|nom=Federica|llengua=it}}
 == Enllaços externs ==
+* {{oficial|https://museopoldipezzoli.it|it}}
 {{commonscat}}
-* [http://www.museopoldipezzoli.it Museu Poldi Pezzoli] - Web oficial {{it}}
 {{Autoritat}}