Mostra la font per a Nova Zelanda

{{Polisèmia|Zelanda (desambiguació)}}
<!--COMENÇA TAULA PAIS-->
{{infotaula geografia política
|ciutat_gran = [[Auckland]]
}}
'''Nova Zelanda''' (''Nova Terra del Mar'', en referència a la [[Zelanda|província neerlandesa]]; '''Aotearoa''' en [[maori]], ''llarg núvol blanc'') és un estat situat a uns 2.000 [[quilòmetres]] al sud-est d'[[Austràlia]]. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del [[Pacífic]] Sud, amb una extensió una mica més gran que el [[Regne Unit]]. El país es compon de nou illes, de les quals l'[[illa del Nord]] i l'[[illa del Sud]] són les que tenen més extensió i importància. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilòmetres de distància. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, així com volcans (alguns dels quals encara són actius), glaceres, llacs creats per explosions volcàniques, termes, [[fiord]]s, milers de quilòmetres quadrats de boscos, costes de [[corall]]s i els seus innombrables rius.
Tot això fa de Nova Zelanda un país amb un atractiu natural incomparable, que ofereix zones naturals molt diverses.

== Geografia ==
{{article principal|Geografia de Nova Zelanda}}
[[Fitxer:Aoraki-Mount Cook from Hooker Valley.jpg|miniatura|El [[Mont Cook]], la muntanya més alta de Nova Zelanda (3754 m.)]]
Nova Zelanda és un llarg i estret país de terreny abrupte consistent en l'[[Illa del Nord]] i l'[[Illa del Sud]] (a més d'un grupet d'[[illes]]). Cobreix una superfície de 166.940 km² i 1.600 quilòmetres de longitud. Té una longitud una mica més gran que la del [[Regne Unit]]. Nova Zelanda se situa en el [[Pacífic]] Sud, aproximadament 10.400 km al sud-oest de [[Sud-amèrica]] i a 2.250 km a l'est d'[[Austràlia]].

L'[[Illa del Nord]] amb les seves platges daurades, els ancestrals boscos de [[Agathis australis|kauris]], [[volcà|volcans]], àrees termals, i grans ciutats (entre les quals es troba [[Wellington]], la capital), és l'illa més poblada de les dues. L'[[Illa del Sud]] amb les seves [[muntanyes]] nevades, [[glacial]]s, exuberants boscos primaris, [[fiord]]s, és la més gran de les dues, orgullosament anomenada "la terra principal" pels seus habitants (encara que els habitants de l'Illa Nord estiguin en desacord amb això). La petita [[Illa Stewart]] (1.750 quilòmetres quadrats) un lloc verge, amb els seus [[boscos]] plens d'[[Aus|ocells]] endògens i les seves platges paradisíaques, en el lloc més al sud del país, que és un dels més propencs a l'[[Antàrtida]] al qual l'home hagi arribat mai. Dins de la jurisdicció territorial de Nova Zelanda també s'inclouen un grupet d'illes com les [[Illes Chatham]], [[Illes Kermadec]], l'[[Illa Campbell]], [[Illes Auckland]], [[Illes Antípodes]], [[Les Snares]], Illes Solander i les [[Illes Bounty]]. Envoltada per l'[[oceà Pacífic]] Sud a l'est i del [[Mar de Tasmània]] a l'oest, Nova Zelanda apareix com un puntet en el globus, malgrat tenir 1.600 Quilòmetres de longitud, similar en grandària a les [[Illes Britàniques]] o al [[Japó]].

El territori de Nova Zelanda consisteix en un [[arxipèlag]] principal amb dues illes grans i diverses illes a les seves costes, altres arxipèlags menors i illes allunyats, i territoris autònoms.

L'arxipèlag principal comprèn les illes del Nord i del Sud, separades per l'[[estret de Cook]].

* [[Illa del Nord]] (North Island, «Te Ika a Maui» en maori, ''el peix de Maui''). És l'illa amb més població on hi ha la capital [[Wellington]] i la ciutat més gran, [[Auckland]].
** Portland, a la badia de Hawke.
** White, a la badia de l'Abundància, anomenada Blanca perquè sempre estava voltada d'un núvol blanc. En realitat és un volcà.
** Alderman, grup d'illots a la península de Coromandel.
** Mercury, grup d'illes a la badia de Mercury.
** Great Barrier, illa habitada que forma una barrera natural a l'entrada del golf d'Harauki.
** Hen and Chickens, grup d'illes al nord d'Auckland.
** Three Kings, són tres illes davant del cap nord i el seu nom fa referència als [[Tres Reis Mags d'Orient]].
** Kapiti, a la costa oest, és una reserva natural d'ocells.
** Bay of Islands, és una badia amb 144 illes, declarada parc marítim i històric, on es fundà la primera colònia.
* [[Illa del Sud]] (South Island, «Te Wai Pounamu» en maori, ''terra del jade verd''). És l'illa més gran, amb les muntanyes nevades dels Alps del Sud, [[glaceres]], [[fiord]]s i boscos exuberants.
** Stewart, és la tercera illa en superfície, al sud de l'illa del Sud.
* [[Illes Chatham]], arxipèlag a 800 km a l'est de l'illa del Sud. Habitades pels moriori, poble d'origen incert de cultura polinèsia, van ser envaïdes pels maoris de l'illa del Sud el [[1832]], i incorporades a Nova Zelanda el [[1842]]:
** Chatham
** Pitt
* [[Illes Kermadec]], a mig camí entre l'illa del Nord i les illes [[Tonga]], van ser incorporades a Nova Zelanda el [[1887]]:
** Raoul
** Macauley
** Curtis
* [[Illes subantàrtiques de Nova Zelanda|Illes Subantàrtiques]]:
** Bounty, illots descoberts pel vaixell ''Bounty'' abans del famós amotinament
** Antípodes, illots situats just als [[antípodes]] del [[canal de la Mànega]]
** [[Illes Auckland|Auckland]], illots ocupats pels maoris el [[1842]], va ser una base balenera. Avui són deshabitats.
** Campbell, és l'illa neozelandesa que es troba més al sud
** Snares
* Territoris autònoms:
** [[Tokelau]]
** [[Illes Cook]]
** [[Niue]]

== Història ==
{{article principal|Història de Nova Zelanda}}
[[Fitxer:Polynesian Migration.svg|lang=ca|miniatura|De [[Polinèsia]] oriental, els [[maoris]] es van establir a Nova Zelanda, concloent una llarga cadena de migracions.]]
[[Fitxer:Gilsemans 1642.jpg|miniatura|El primer contacte entre els [[maoris]] i els europeus, el 1642.]]
Al voltant de l'any mil abans de la nostra era, els pobles lapita van emigrar a Nova Zelanda. Fugien de les guerres i de la fam. A Nova Zelanda van trobar un gran rebost animal i vegetal. Posteriorment va haver-hi una segona època d'assentaments, anomenat el Període Maori Clàssic. Aquests colons van desenvolupar l'[[agricultura]] a la nova terra. En el període entre els [[Segle XII|segles XII]] al {{Romanes|XIV}}, la necessitat d'aconseguir més terra de cultiu va afavorir la proliferació de guerres entre les diferents tribus [[maori]]s assentades a Nova Zelanda, moltes d'elles van ser massacrades i el [[canibalisme]] es va fer més patent.

El [[1642]] l'explorador [[Països Baixos|neerlandès]] [[Abel Tasman]] va arribar a terres neozelandeses trobant-se una forta resistència per part dels maoris. Va cristianitzar la "Badia dels Assassinats" (avui Golden Bay) i va batejar la nova terra com '''Statenlandt''', suposant que es tractava del continent austral que arribava fins a la Terra dels Estats, a [[Amèrica del Sud]]. A les oficines de la [[Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals]] li van canviar el nom, ja que acabaven de descobrir que la Terra dels Estats només era una illa (avui illa dels Estats), i l'anomenaren "Nieuw Zeeland" en remembrança de la província [[Disset Províncies|neerlandesa]], el [[comtat de Zelanda]], separada per l'estuari del [[Rin]] i del [[Mosa]] de la província d'[[Comtat d'Holanda|Holanda]], igual que Nova Zelanda està separada de Nova Holanda ([[Austràlia]]) pel mar.

L'explorador anglès [[James Cook]] va navegar per tota la costa neozelandesa demostrant que està formada per dues grans illes. Cook va proclamar Nova Zelanda territori de la [[Corona Britànica]]. Els primers assentaments de colons es componien de pescadors i mariners que van introduir la prostitució i múltiples malalties, també canviaven armes de foc per pedres precioses amb els maoris provocant grans massacres entre diferents tribus que es van conèixer com "les Guerres dels Mosquets". Aquests enfrontaments van portar a un dramàtic descens de la població autòctona.

El [[1838]] Nova Zelanda era un territori sense llei, que unit al setge colonial francès va provocar el [[Tractat de Waitangi]] pel qual els habitants cedien la sobirania de la seva terra a la [[Corona Anglesa]] a canvi de protecció. Per les diferències de significats entre la llengua [[maori]] i l'anglesa es van donar mals entesos en el que s'havia pactat, provocant grans conflictes com fou la possibilitat de venda de terres a colons no anglesos, que els autòctons es negaven fortament.

La situació va finalitzar en una guerra entre ambdues parts on els colons es van fer amb la gran majoria de les terres maoris durant tota la resta del {{segle|XIX}}. Els maoris veien com la seva cultura tendia a desaparèixer. Al final del {{segle|XIX}} Nova Zelanda es va convertir en el graner del Regne Unit, exportant-se productes agrícoles així com carn a diferents països europeus. No seria fins a [[1947]] que el país va aconseguir la total independència del [[Regne Unit]]. Les relacions entre els dos països van seguir sent molt estretes com es va poder veure quan les tropes neozelandeses van lluitar al costat britànic en ambdues guerres mundials. Entre els anys 70 i els 80 de {{segle|XX}}, Nova Zelanda va perdre el seu mercat europeu cosa que, afegida a la [[crisi del petroli]], va fer que l'economia del país se'n ressentís fortament. El [[1984]] es va firmar un tractat de lliure comerç amb [[Austràlia]].

== Demografia ==
[[Fitxer:New-Zealand-demography.png |miniatura|Evolució de la demografia entre 1961 i 2003 (dades de la [[Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació|FAO]], 2005). Població en milers d'habitants.]]
[[Fitxer:C Y O'Connor and family, 1891.jpg |miniatura|Retrat de família de 1891]] El 30 de juny de 2011, ''[[Statistics New Zealand]]'' ha trobat {{formatnum:4405200}} persones vivint a Nova Zelanda, de les quals {{formatnum:2164600}} homes i {{formatnum:2240600}} dones.<ref>{{citar ref | títol = «Població estimada »| editor=''Statistics New Zealand'' | url =http://wdmzpub01.stats.govt.nz/wds/TableViewer/tableView.aspx?ReportName=Population%20Estimates/Estimated%20Subnational%20Population%20%28RC,AU%29%20by%20Age%20and%20Sex%20at%2030%20June%202006-11%20%282011%20Boundaries%29 | llengua =anglès | consulta = 15 de febrer de 2012}}{{Enllaç no actiu|data=2018}}</ref> El desembre de 2011, la població del país va augmentar una persona cada 8 minuts i 19 segons : un naixement cada 8 minuts i 49 segons, una defunció cada 19 minuts i 37 segons, i un immigrant cada 2 hores, 47 minuts i 55 segons.<ref>{{citar ref | títol = «Rellotge de la població»| editor=''Statistics New Zealand'' | url = http://www.stats.govt.nz/tools_and_services/tools/population_clock.aspx| llengua =anglès | consulta =15 de febrer de 2012}}</ref> Els idiomes oficials són l'[[anglès]] i el [[maori]] (i el llenguatge de símbols). L'esperança de vida és de 79 anys, i la mitjana de fills per dona és de 2,05. El 99% de la població està alfabetitzada.

Aproximadament un 78% de la població diu haver-se identificat amb grups ètnics europeus; són col·lectivament anomenats ''[[Pakeha]]''. El terme es refereix als neozelandesos d'origen europeu, encara que dels [[maori]]s el fan servir per designar tots els no-maoris.

La majoria dels neozelandesos d'origen europeu té avantpassats [[Regne Unit|britànics]] o [[Irlanda|irlandesos]], però hi ha hagut una immigració important dels [[Països Baixos]], de [[Dalmàcia]],<ref>{{citar ref | títol =« Dalmatians » | obra = Te Ara Encyclopedia of New Zealand| url = http://www.teara.govt.nz/NewZealanders/NewZealandPeoples/Dalmatians/en| llengua =anglès | consulta =15 de febrer de 2012}}{{Enllaç no actiu|data=2018}}</ref> d'[[Itàlia]] i d'[[Alemanya]], així com una immigració europea indirecta per [[Austràlia]], [[Sud-àfrica]], i [[Amèrica del Nord]]. Segons les previsions del padró de 2001, el 2021 els nens d'origen europeu seran un 63% de la població, comparat amb un 74% el 2001.<ref>{{citar ref | títol =National Ethnic Population Projections, 2001 (base) - 2021 | editor=''Statistics New Zealand'' | url = http://www.tpk.govt.nz/en/in-print/our-publications/publications/for-maori-future-makers/download/tpk-demotrends-2007-en.pdf | llengua =anglès | consulta =15 de febrer de 2012}}{{Enllaç no actiu|data=2018}}</ref>

Els maoris formen l'ètnia no europea més important, el 14,6% de la població en el padró de 2006. Les persones es poden identificar amb més d'un grup ètnic sobre els padrons nacionals; el 53% dels maoris es van identificar com d'origen únic maori<ref>{{citar ref | títol =« Māori Ethnic Population / Te Momo Iwi Māori » | editor= ''Statistics New Zealand''| url = http://www.stats.govt.nz/Census/2006CensusHomePage/QuickStats/quickstats-about-a-subject/maori.aspx | llengua =anglès | consulta =15 de febrer de 2012}}</ref>

La composició ètnica és la següent:<ref>{{citar ref | títol = Nova Zelanda|editor=[[CIA]] | url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/nz.html| llengua =anglès | consulta = 15 de febrer de 2015}}</ref>
* Europeus: 78%
* Maoris: 7,9%
* Mestissos: 7,8%
* Asiàtics: 5,7%
* De les illes del Pacífic: 4,4%
* Sense especificar: 3,8%
* Altres: 0,5%

Les persones que reivindiquen orígens asiàtics formen un 9,2% de la població el 2006, un augment considerable des de 2001, on eren el 6,6%.<ref>{{citar ref | títol = « QuickStats About Culture and Identity - Asian »| editor= ''Statistics New Zealand''| url =http://www.stats.govt.nz/Census/2006CensusHomePage/QuickStats/quickstats-about-a-subject/culture-and-identity/asian.aspx| llengua =anglès | consulta = 15 de febrer de 2012}}{{Enllaç no actiu|data=2018}}</ref> A més a més, un 6,9% de la població diu tenir orígens [[Polinèsia|polinesis]] no maorí, [[Melanèsia|melanèsics]] o [[Micronèsia|micronèsics]], un augment d'un 0,4% des de 2001<ref>{{citar ref | títol = « QuickStats About Culture and Identity - Pacific peoples » | editor= ''Statistics New Zealand''| url = http://www.stats.govt.nz/Census/2006CensusHomePage/QuickStats/quickstats-about-a-subject/culture-and-identity/pacific-peoples.aspx| llengua =anglès | consulta = 15 de febrer de 2012}}{{Enllaç no actiu|data=2018}}</ref>

Les polítiques d'[[immigració]] de Nova Zelanda són relativament flexibles i acollidores; el govern s'ha compromès a augmentar la població d'un u per cent anualment. Un vint-i-tres per cent de la població va néixer a l'estranger, o sigui {{formatnum:879543}} persones en el moment del padró de 2006.<ref name="immigration quickstats">{{citar ref | títol = « Birthplace and people born overseas »| editor= ''Statistics New Zealand'' | url =http://www.stats.govt.nz/Census/2006CensusHomePage/QuickStats/quickstats-about-a-subject/culture-and-identity/birthplace-and-people-born-overseas.aspx | llengua =anglès | consulta = 15 de febrer de 2012}}{{Enllaç no actiu|data=2018}}</ref> El 2004-2005, el servei d'immigració del país pensava acollir {{formatnum:45000}} persones, sigui l'1,5% de la població. El primer lloc de les regions d'on són originaris els immigrants el tenen, ''exæquo '', Irlanda/el Regne Unit i Àsia, tots dos amb un 28,6% dels immigrants.<ref name="immigration quickstats"/> Dels Asiàtics, els [[República Popular de la Xina|xinesos]] són els més nombrosos.<ref name="immigration quickstats"/>

Sempre segons el padró de 2006, el [[cristianisme]] és la [[religió]] més escampada a Nova Zelanda, o sigui el 55,6% de la població;<ref name="religion quickstats">{{citar ref | títol = « Religious affiliation »| editor=''Statistics New Zealand'' | url = http://www.stats.govt.nz/Census/2006CensusHomePage/QuickStats/quickstats-about-a-subject/culture-and-identity/religious-affiliation.aspx| llengua =anglès | consulta = 15 de febrer de 2012}}{{Enllaç no actiu|data=2018}}</ref> Un 34,7% es manifesten sense religió. Les principals subdivisions cristianes són l'[[anglicanisme]], el [[catolicisme]], el [[presbiterianisme]] i el [[metodisme]]; es troben igualment persones de les esglésies [[pentecostalisme|pentecostalista]], [[Església baptista|baptista]], o [[Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies|mormona]]. El moviment cristià [[Ratana]] troba fidels entre els maoris. Entre les religions no cristianes més esteses, es troba l'[[hinduisme]], el [[budisme]] i l'[[islam]].<ref name="religion quickstats"/>

La religió no juga tanmateix un paper important en la política : els partits obertament cristians (entre els quals [[Christian Heritage]] i [[Destiny New Zealand|Destiny]]) són poc populars. Les opinions religioses dels dirigents polítics, encara que generalment conegudes, són considerades com una cosa privada.

Una observació que es fa sovint és que el nombre dels neozelandesos és superat pel nombre de xais. Cert des del començament de la colonització, la desviació entre la població humana i ovina ha passat no obstant això de 20 a 8 xais per persona.<ref>{{citar ref | títol =[«Just eight sheep fur every Kiwi» | editor= The Dominion Post | data = 9 d'agost de 2008| url = http://www.stuff.co.nz/4649065a11.html | llengua =anglès | consulta =15 de febrer de 2012}}</ref><ref>Avui per a cada neozelandès hi ha: una vaca per carn, una vaca làctia, tres caixes de pomes i de peres exportats, 13 litres de vi anuals, 16 gallines sacrificades anualment, i 40 caixes de kiwis {{citar ref | títol =« Agricultural production » | editor=''Te Ara Encyclopedia of New Zealand'' | url =http://www.teara.govt.nz/NewZealandInBrief/Economy/2/en | llengua =anglès}}</ref>

== Govern i política ==
{{Política de Nova Zelanda}}
{{article principal|Política de Nova Zelanda}}
=== Govern local ===
A partir de les reformes de l'administració local de 1996, Nova Zelanda va quedar dividida en 16 regions governades cada una d'elles per una junta. Aquestes regions són Auckland, Badia de Plenty, Badia de Hawke, Northland, Taranaki, Gisborne, Waikato, Manawatu-Wanganui i Wellington a l'illa del Nord, i Canterbury, Otago, Nelson, Marlborough, Southland, Tasman i West Coast a l'illa del Sud. Estan dividides en 15 ciutats i 59 districtes. La majoria dels representants del govern local són escollits per a períodes de tres anys.

=== Organització territorial ===
{{article principal|Regions de Nova Zelanda}}
Nova Zelanda consta de 16 regions (7 a l'illa del Sud i 9 a l'illa del Nord), que a la vegada, se subdivideixen en 95 districtes i 4 districtes maoris. Nova Zelanda també té un bon nombre d'illes apartades que no s'inclouen dins els límits regionals. Les [[Illes Chatham]] no són una regió, encara que el seu consell operi com una regió sota la tutela del [[Resource Management Act]]. Les [[Illes Kermadec]] i les [[Illes subantàrtiques de Nova Zelanda|Illes subantàrtiques]] estan habitades només per un nombre petit de membres del Departament de Conservació de Nova Zelanda.

Nova Zelanda també té a les seves mans la responsabilitat dels assumptes exteriors dels països autònoms de les [[Illes Cook]] i [[Niue]], i administra la dependència de [[Tokelau]].

A l'[[Antàrtida]], Nova Zelanda manté (encara que congelada pel Tractat Antàrtic) la reclamació sobre la [[Dependència de Ross]], incloent-hi l'[[Illa Scott]] i les [[Illes Balleny]].

<center>
{| border=1 style="border-collapse:collapse; border-color:#f2f2f4; margin-top:1px; margin-bottom:15px;" cellpadding="1" width="70%"
|-
! bgcolor="#efefef" width="3%"|
! align=left bgcolor="#f2f2f4" width=15%| {{mida|85%|Regió}}
! align=left bgcolor="#f2f2f4" width=15%| {{mida|85%|Capital}}
! align=right bgcolor="#f2f2f4" width="7%"| {{mida|85%|Àrea (km²)}}
! align=right bgcolor="#f2f2f4" width="7%"| {{mida|85%|Població<sup>(2)</sup>}}
! align=right bgcolor="#f2f2f4" width="7%"| {{mida|85%|Codi ISO}}
! bgcolor="#ffffff" rowspan="18" width=20%| [[Fitxer:Regions of NZ Numbered.svg|200px|Regions de Nova Zelanda]]
|-
|align=center|1 || [[Northland (Nova Zelanda)|Northland]] || [[Whangarei]] || align=right|13.941 || align=right|152.700 || align=right|<code>NZ-NTL</code>
|-
|align=center|2 || [[Auckland (regió)|Auckland]] || [[Auckland]] || align=right|16.140 || align=right|1.371.000 || align=right|<code>NZ-AUK</code>
|-
|align=center|3 || [[Waikato]] || [[Hamilton (Nova Zelanda)|Hamilton]] || align=right|25.598 || align=right|395.100 || align=right|<code>NZ-WKO</code>
|-
|align=center|4 || [[Bay of Plenty]] || [[Tauranga]] || align=right|12.447 || align=right|265.300 || align=right|<code>NZ-BOP</code>
|-
|align=center|5 || [[Gisborne (regió)|Gisborne]] <sup>{{mida|85%|(1)}}</sup> || [[Gisborne]] || align=right|8.351 || align=right|46.000 || align=right|<code>NZ-GIS</code>
|-
|align=center|6 || [[Hawke's Bay]] || [[Napier]] || align=right|14.164 || align=right|152.100 || align=right|<code>NZ-HKB</code>
|-
|align=center|7 || [[Taranaki]] || [[Nova Plymouth]] || align=right|7.273 || align=right|107.300 || align=right|<code>NZ-TKI</code>
|-
|align=center|8 || [[Manawatu-Wanganui]] || [[Palmerston North]] || align=right|22.215 || align=right|229.400 || align=right|<code>NZ-MWT</code>
|-
|align=center|9 || [[Wellington (regió)|Wellington]] || [[Wellington (Nova Zelanda)|Wellington]] || align=right|8.124 || align=right|466.300 || align=right|<code>NZ-WGN</code>
|-
|align=center|10 || [[Tasman]] <sup>{{mida|85%|(1)}}</sup> || [[Richmond (Nova Zelanda)|Richmond]] || align=right|9.786 || align=right|45.800 || align=right|<code>NZ-TAS</code>
|-
|align=center|11 || [[Nelson (Nova Zelanda)|Nelson]] <sup>{{mida|85%|(1)}}</sup> || [[Nelson (Nova Zelanda)|Nelson]] || align=right|445 || align=right|44.300 || align=right|<code>NZ-NSN</code>
|-
|align=center|12 || [[Marlborough (Nova Zelanda)|Marlborough]] <sup>{{mida|85%|(1)}}</sup> || [[Blenheim]] || align=right|12.484 || align=right|43.600 || align=right|<code>NZ-MBH</code>
|-
|align=center|13 || [[West Coast]] || [[Greymouth]] || align=right|23.000 || align=right|32.100 || align=right|<code>NZ-WTC</code>
|-
|align=center|14 || [[Canterbury (Nova Zelanda)|Canterbury]] || [[Christchurch]] || align=right|45.845 || align=right|540.000 || align=right|<code>NZ-CAN</code>
|-
|align=center|15 || [[Otago]] || [[Dunedin]] || align=right|31.476 || align=right|199.800 || align=right|<code>NZ-OTA</code>
|-
|align=center|16 || [[Southland]] || [[Invercargill]] || align=right|30.753 || align=right|93.200 || align=right|<code>NZ-STL</code>
|-
| colspan=6 style="font-size:smaller" |
<sup>{{mida|85%|(1)}}</sup>{{mida|85%| Aquestes regions són: «Unitary Authorities».}}<br />
<sup>{{mida|85%|(2)}}</sup>{{mida|85%| Població resident estimada el 30 de juny de 2006, [http://www.stats.govt.nz/tables/population-estimates.htm Estadístiques de Nova Zelanda].}}<br />
|}
</center>

== Economia ==
{{article principal|Economia de Nova Zelanda}}

Un dels principals productes que exporta Nova Zelanda és el [[kiwi]]. A més, destina una àmplia superfície de pastures per obtenir productes com carn, làctics i llana, que es venen tant a nivell mundial com al seu principal soci comercial [[Austràlia]]. Amb més de 10 milions de caps de bestiar boví, en el sector agrari hi ha treballant el 10% de la població activa i contribueix en un 8% al producte intern brut.

A principis de la [[dècada dels 70]], l'adhesió del Regne Unit a la [[Comunitat Econòmica Europea]] va contribuir a fer que es produís un estancament de l'economia neozelandesa, que va haver d'orientar-se cap a països de l'[[Amèrica Llatina]] i el [[Japó]]. Opera el seu mercat de valors a la [[Borsa de Nova Zelanda]] i disposa del seu propi [[Banc Central de Nova Zelanda|banc central]].

== Cultura ==
La cultura de '''Nova Zelanda''' està conformada per una fusió entre la cultura [[maori]] i la provinent dels descendents dels colons [[Gran Bretanya|britànics]], dels quals la majoria era de [[classe obrera]].

La cultura maori, coneguda com a '''maoritanga''', el seu estil de vida i concepció del món constitueixen una part canviant i creixent de la vida d'Aotearoa (Nova Zelanda en maori). No obstant això, els maoris han adoptat com a propis molts aspectes de la cultura occidental, i un nombre creixent de neozelandesos comparteixen les riqueses del patrimoni maori.

=== Cultura maori ===
[[Fitxer:All_Blacks_Haka.jpg|miniatura|Els [[All Blacks]] realitzant un ''[[haka]]'']]
La cultura maori és una cultura diferent dins de la cultura de Nova Zelanda. Amb el creixement del turisme i amb la notable exposició mundial del ''[[haka]]'' dels ''[[All Blacks]]'', la cultura maori, que prèviament només es veia en aquesta societat, va començar a veure's com una part fonamental de la cultura neozelandesa. Aquesta cultura posseeix diversos ritus a més del ''haka'': un d'ells és el ''[[moko]]'', [[tatuatge]] facial tradicional amb el qual un maori distingia i marcava el [[clan]] al qual pertanyia.

=== Cultura pakeha ===
La cultura ''pakeha'' deriva, principalment, dels colons britànics que van arribar a Nova Zelanda durant el {{segle|XIX}}, tot i que té algunes diferències que s'han anat incrementant al llarg del temps: aquest cultura, a diferència de la britànica, inclou majors nivells d'igualtat, lluita contra l'intel·lectualisme i diu que la majoria de la gent pot fer la majoria de les coses només si pensen en ella. Dins de la cultura, hi ha subcultures derivades de la cultura [[Irlanda|irlandesa]], [[Itàlia|italiana]] i d'altres grups europeus.

=== Altres cultures ===
Persones de diferents països s'han establert a Nova Zelanda, i s'han desenvolupat diferents variacions culturals. Molts grups s'han acostat uns als altres, molt més que no al seu propis països d'origen. Per exemple, els habitants de les illes del Pacífic que resideixen a Nova Zelanda han deixat a un costat els seus antagonisme històrics i s'han dedicat exclusivament al treball.

== Idiomes ==
A Nova Zelanda tres idiomes són considerats oficials: l'anglès neozelandès, el maori (''te reo maori'') i la llengua de signes de Nova Zelanda. El més utilitzat és el primer dels tres.

=== Anglès neozelandès ===
L'anglès neozelandès, anomenat també '''newzild''', és semblant a l'[[anglès australià]] quant a pronunciació; però té petites diferències que a vegades són aportades per persones d'altres països: algunes d'aquestes mostren que aquest idioma té més relació amb l'idioma anglès del sud d'[[Anglaterra]] que amb l'anglès australià. Aquestes diferències també tenen a veure amb la influència maori. La més significativa diferència entre l'anglès de Nova Zelanda i els altres tipus d'anglès és la ''i'', constantment utilitzada en aquest idioma. L'accent neozelandès també té influències escoceses i irlandeses a causa del gran nombre d'immigrants que arribaren des d'aquests països durant el {{segle|XIX}}. D'acord amb el cens de l'any [[2006]], aquest tipus d'anglès el parlen 3.673.623 persones a '''Nova Zelanda'''.

=== Idioma maori ===
L'idioma maori, un idioma de la [[Polinèsia]] oriental, està estretament relacionat amb el [[tahitià]] i el maori de les [[Illes Cook]], una mica menys relacionat amb els idiomes [[hawaià]] i [[marquesà del sud|marquesà]], i encara més lluny dels idiomes de la Polinèsia occidental (incloent-hi els de [[Samoa]], [[Niue]] i [[Tonga]]). L'idioma va començar a decaure i a deixar d'utilitzar-se després de la colonització, però des de la dècada dels [[1970|70]] s'han dut a terme esforços reeixits per a revertir aquesta tendència. Entre aquests esforços hi figura la concessió de llengua oficial mitjançant la llei de l'idioma maori de [[1987]], la setmana de la llengua maori i un canal de televisió. El cens del 2006 va donar el resultat que 157.110 persones parlaven aquest idioma a Nova Zelanda.
[[Fitxer:Bimanual_alphabet.jpg|miniatura|El BSL o Alfabet Manual Anglés, adoptat per Nova Zelanda.]]

=== Llengua de signes a Nova Zelanda ===
La Llengua de signes de Nova Zelanda té els seus orígens en l'Alfabet Manual Anglès (BSL), i és tècnicament considerat un dialecte de la llengua de signes britànica, australiana i neozelandesa ([[BANZSL]]). Hi ha el 62,5% de similituds entre el [[BSL]] i el [[NZSL]], comparades amb el 33% de similituds entre el NZSL i la llengua de signes americana. Com qualsevol altra llengua de signes, va ser ideada per i per a gent sorda, sense relacions lingüístiques amb qualsevol altra llengua escrita o parlada, i és capaç d'expressar qualsevol cosa que es vulgui dir. Es va convertir en idioma oficial l'abril de 2006, i un total de 24.090 persones utilitzen aquesta llengua a Nova Zelanda.

=== Altres idiomes ===
D'acord amb el cens de 2006, es parlen 174 llengües diferents a Nova Zelanda. Després de l'anglès i el maori, els més comuns són: el [[samoà]] (85.428 parlants), el [[francès]] (53.757 parlants), l'[[hindi]] (44.589 parlants), i el [[cantonès]] (44.154 parlants). L'alt nombre de parlants de francès es deu al fet que s'inclou com una matèria escolar a causa de la important immigració de persones que parlen aquest idioma.

== Art ==
[[Fitxer:Maori Wood Carving n.jpg|miniatura|Una escultura maori tallada en fusta.]]
Nova Zelanda té dues importants tradicions: la maori i la de l'oest. No obstant això, la gran majoria consumeix material cultura de l'estranger, especialment de [[Gran Bretanya]] i dels [[Estats Units]]. Aquest motiu juntament amb l'escassa població del país van portar als artistes, intèrprets i escriptors a viure del seu [[art]]. Alguns dels fons destinats a les arts són proporcionats per un departament del govern creat específicament per això, '''Creative New Zealand'''. El ''Fons per als Llocs Històrics de Nova Zelanda'' i el ''Ministeri de Cultura i Patrimoni'' són els organismes nacionals que col·laboren amb la preservació cultural. La majoria de les ciutats tenen museus i, tot sovint, galeries d'art, i el museu i la galeria d'art nacional és el '''Te Papa''' (El nostre lloc), a [[Wellington]].

=== Arts plàstiques ===
L'art visual preeuropeu maori té dos tipus principals: les ''talles'' i els ''[[Teixit tèxtil|teixits]]''. Ambdós registren [[conte]]s, [[llegenda|llegendes]] i rols religiosos. Quan els europeus van arribar portaren les tradicions artístiques occidentals. Al principi, aquest art es va centrar, principalment, en la [[pintura]] paissatgística, encara que alguns dels artistes Pakeha del {{segle|XIX}} ([[Charlie Goldie]] i [[Gottfried Lindauer]]) s'especialitzaren en els retrats maori.

Alguns maoris van adoptar estils occidentals i per aquest motiu una sèrie de cases del {{segle|XIX}} van reunir certes característiques, com per exemple, les parets pintades amb dissenys de plantes i retrats. Des de principis del {{segle|XX}}, [[Apirana Ngata]] i altre van posar en marxa un programa de reactivació de les arts tradicionals dels maoris, i moltes de les noves edificacions van ser construïdes amb el tallat tradicional i els ''tukutuku'' (panells de teixit a la paret).

=== Arts escèniques ===
==== ''Kapa haka'' ====
El ''Kapa haka'' són les arts escèniques tradicionals dels maoris. Han experimentat un renaixement amb les competicions nacionals celebrades anualment i el ''kapa haka'' s'ha utilitzat en moltes ocasions. El ''[[haka]]'' (que tot sovint s'ha confós amb la [[dansa]]-[[ritual]] de desafiament o guerra) s'ha convertit en part de la cultura de Nova Zelanda. És portada a terme pels ''[[All Blacks]]'' como un ritu abans dels partits internacionals i per tots els neozelandesos nostàlgics de totes les races que volen expressar la seva [[cultura]].

==== Teatre i cinema ====
El [[teatre]] de Nova Zelanda, tant a l'escenari com en pantalla, s'ha vist afectat pel cost i la falta d'interès popular. Tot i això, [[Roger Hall]], i més recentment [[Jacon Rajan]], són dos [[dramaturg]]s que han aconseguit un considerable èxit. En les últimes dècades la indústria cinematogràfica ha crescut amb les pel·lícules ''[[Once Were Warriors]]'', ''[[The Piano]]'' i ''[[Heavenly Criatures]]'', i amb el director de la trilogia de ''[[El Senyor dels Anells]]'', [[Peter Jackson]]. El comediant més famós de Nova Zelanda va ser [[Billy James]].

==== Música ====
Nova Zelanda rep la majoria dels estils musicals dels països occidentals, com el [[hip-hop]], molt popular entre el jovent maori i els habitants de les illes del Pacífic. El hip hop neozelandès té una certa tendència humorística, i no violent o sexista com en altres països. Hi ha un petit però pròsper renaixement de la música en viu i les festes "ballables". La [[música clàssica]] no té molt suport popular però de tota manera, Nova Zelanda té diversos compositors i una cantant d'òpera ([[Kiri Te Kanawa]]) de renom.

=== Literatura ===
Els primers èxits de la [[literatura]] neozelandesa van ser escriptors estrangers, com [[Katherine Mansfield]]. Des de la dècada de [[1950]] [[Frank Sargeson]], [[Janet Frame]] i altres van construir, sense ànim de lucre, les seves carreres mentre encara vivien allà. Fins prop de la dècada de [[1980]], la principal forma literària de Nova Zelanda va ser el [[conte]] curt, però en les últimes dècades, novel·les com ''Once Were Warriors'', d'[[Alan Duff]], ''[[The Vintner's Luck]]'', d'[[Elizabeth Knox]], i altres han aconseguit èxit tant de crítica com popular. La cultura maori és oral i no literària, però en els últims anys novel·listes com Duff, [[Witi Ihimaera]] i [[Keri Hulme]], i poetes com [[Hone Tuwhare]] han demostrat el seu domini de les formes d'origen europeu.

== Religió ==
La cultura maori era [[Politeisme|politeista]] abans de l'arribada dels europeus. Una de les seves principals característiques era el ''[[tapu]]'' (sagrat i/o prohibit), que era utilitzat per a manterior la condició de caps i [[tohunga]] ([[sacerdots]]) i per a la conservació de recursos. Alguns dels primers colons europeus a Nova Zelanda eren missioners [[Cristianisme|cristians]], en la gran majoria de l'[[Església Anglicana]], i també d'altres branques del [[Protestantisme|protestants]] i de l'[[Església Catòlica]]. Des de l'any 1980 en endavant, un gran nombre de maoris varen ser cristianitzats, com per exemple [[Pai Marire]], [[Ringatu]], i durant els primers anys del {{segle|XX}}, [[Ratana]]. Normalment es van centrar en un [[profeta]]-líder. Aquestes esglésies encara segueixen atraient fidels, ja que segons el cens de 2006, 50.565 persones són creients ratana, i 16.419 són ringatu. Un total de 1.689 persones van declarar seguir la religió maori.

La majoria dels neozelandesos es consideren cristians, principalment anglicans (25%), presbiterians (16%) i catòlics (15%). També tenen una destacada presència entre la població les creences metodista i protestant. La major part dels maoris són membre de les esglésies cristianes de Ringatu i Ratana. Hi ha petites minories de jueus, hindús i confucians. Al voltant del 18% de la població no professa cap creença religiosa.

== Esports ==
{{vegeu també|Futbol a Nova Zelanda}}
L'esport té molta importància dins la cultura del país. El més important és el [[rugbi]]. Altres esports molt populars són el [[criquet]], el [[netball]], el [[bàsquet]] i el [[futbol]]. En menor mesura es practique el [[golf]], [[ciclisme]], [[hoquei sobre herba]], [[esquí]], [[snowboarding]], [[softbol]] (ha sigut campions del torneig mundial de la [[Federació Internacional de Softbol]] els anys [[1996]], [[2000]] i [[2004]]) i diversos esports aquàtics, particularment [[surf]], [[vela esportiva|vela]], [[kayak]] i [[rem (esport)|rem]]. Nova Zelanda va guanyar quatre medalles d'or consecutives al [[Campionat Mundial de Rem]] de [[2005]]. El país té un cert reconeixement internacional per les seves bones actuacions als [[Jocs Olímpics]] i als [[Jocs de la Mancomunitat]].

L'[[equitació]] també ha pres certa importància amb genets com [[Mark Todd]], que va ser escollit internacionalment "Genet del Segle". L'esportista més famós de Nova Zelanda és [[Edmund Hillary|Sir Edmund Hillary]], la primera persona que va coronar el cim més alt de la Terra, l'[[Everest]]. Altres personalitats esportives neozelandeses destacades són el jugador de criquet [[Sir Richard Hadlee]], el jugador de rugbi [[Jonah Lomu]], el navegant [[Peter Blake|Sir Peter Blake]] i el guanyador del [[U.S. Open]] de golf de [[2005]] [[Michael Campbell]].

El rugbi està estretament lligat a la identitat nacional de Nova Zelanda. L'equip nacional neozelandès, els '''[[All Blacks]]''' tenen el millor rècord entre totes les seleccions nacionals. Foren amfitrions i campions de la primera [[Copa del Món de Rugbi]] l'any [[1987]], i ho tornaren a ser el [[2011]]. El [[haka]], una dansa de guerra tradicional maori, la duen a terme els ''All Blacks'' abans de cada partit internacional.

El [[criquet]] és considerat com el principal esport d'estiu de Nova Zelanda i la [[Selecció de criquet de Nova Zelanda]] (també coneguts com els ''Black Caps'') normalment es posiciona entre les sis millors esquadres del món. El [[netball]] és l'esport més prominent quant a participants femenins, i l'equip nacional de Nova Zelanda, i els ''Silver Ferns'' (falgueres platejades) han esdevingut campions mundials en diverses ocasions. Nova Zelanda també és un potència mundial dins el món de la [[vela esportiva|vela]], especialment en competicions de grans distàncies a mar obert i regates al voltant del món. En regates prop de la costa, l'equip neozelandès va guanyar la regata de la [[Copa Amèrica de vela|Copa Amèrica]] el [[1995]] i el va defensar amb èxit l'any [[2000]].

De Nova Zelanda en prové el sistema d'entrenament ''Les Mills'' amb els programes ''BodyVive, RPM, BodyPump, Bodyattack, BodyCombat, BodyBalance, BodyStep ''i'' Bodyjam''.

== Vegeu també ==
{|
|
* [[Kotahitanga]]
* [[Referèndum d'autodeterminació de Tokelau de 2007]]
* [[Educació universitària a Nova Zelanda]]
|
* [[Llista de peixos de Nova Zelanda]]
* [[Eleccions generals neozelandeses de 2011]]
* [[Zelàndia]]
|}

== Referències ==
{{Projectes germans|Viccionari= Nova Zelanda |Viquinotícies=Categoria:Nova Zelanda}}
{{referències}}

{{Patrimoni de la Humanitat a Nova Zelanda}}
{{Oceania}}
{{1000 Història i geografia}}
{{Premi Fair Play de la FIFA}}
{{Autoritat}}

[[Categoria:Nova Zelanda| ]]