Mostra la font per a Cirurgià

{{Infotaula ocupació}}
Un '''cirurgià''' o '''cirurgiana''', en [[medicina]] moderna, és qui practica la [[cirurgia]]. També hi ha cirurgians en podologia, [[odontologia]], [[ortodòncia]] i [[veterinària]].

== Història ==
[[Fitxer:Albucasis.gif|miniatura|[[Az-Zahrawí|Al-Zahrawi]], és un metge de l'[[edat d'or de l'islam]], considerat com un dels "pares de la cirurgia moderna".]]
La primera persona que va documentar una cirurgia va ser el metge-cirurgià indi del {{segle|VI|-}}, Sushruta o Suśruta. Es va especialitzar en cirurgia plàstica estètica i fins i tot va documentar un procediment de [[rinoplàstia]].<ref name="auto">{{Ref-llibre|títol=Facial Plastic and Reconstructive Surgery|url=https://books.google.cat/books?id=k6tyROvsZY4C&newbks=1&newbks_redir=0&dq=Ira+D.+Papel,+John+Frodel,+Facial+Plastic+and+Reconstructive+Surgery&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Thieme|data=2011-01-01|isbn=978-1-58890-648-9|llengua=en|nom=Ira D.|cognom=Papel}}</ref> El seu [[Obra mestra (art)|gran treball]] ''Suśruta-saṃhitā'' és un dels tractats antics més importants sobre medicina que es conserven i es considera un text fonamental tant de l'[[Aiurveda]] com de la cirurgia. El tractat tracta tots els aspectes de la medicina general, però el traductor GD Singhal va batejar Sushruta com "el pare de la intervenció quirúrgica" a causa dels relats extraordinàriament precisos i detallats de la cirurgia que es poden trobar a l'obra.<ref>{{Ref-llibre|títol=Diagnostic considerations in ancient Indian surgery: (based on Nidāna-Sthāna of Suśruta Saṁhitā)|cognom=Singhal|nom=G. D.|editorial=Singhal Publications|lloc=Varanasi|url=https://catalogue.nla.gov.au/catalog/825812|llengua=en|data=1972}}</ref>

Després de l'eventual declivi de l'Escola de Medicina Sushruta a l'Índia, la cirurgia va ser ignorada fins que el cirurgià [[Edat d'or de l'islam|islàmic de l'Edat d'Or]] [[Az-Zahrawí]] (936-1013) va restablir la cirurgia com una pràctica mèdica eficaç. És considerat el cirurgià medieval més gran que ha aparegut del món islàmic i també ha estat descrit com el pare de la cirurgia.<ref name="Ahmad">{{Ref-publicació|article=SH08 AL‐ZAHRAWI – THE FATHER OF SURGERY|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1445-2197.2007.04130_8.x|publicació=ANZ Journal of Surgery|data=2007-05|issn=1445-1433|volum=77|exemplar=s1|doi=10.1111/j.1445-2197.2007.04130_8.x|llengua=en|nom=Z.|cognom=Ahmad}}</ref> La seva major contribució a la medicina és el ''Kitab al-Tasrif'', una enciclopèdia de trenta volums de pràctiques mèdiques.<ref name="al-ZahrāwīStudies1973">{{Ref-llibre|cognom=al-Zahrāwī|nom=Abū al-Qāsim Khalaf ibn ʻAbbās|títol=Albucasis on surgery and instruments|url=https://books.google.cat/books?id=mjVra87nRScC&pg=PR8|any=1973|editorial=University of California Press|isbn=978-0-520-01532-6}}</ref> Va ser el primer metge que va descriure un [[embaràs ectòpic]] i el primer metge que va identificar la naturalesa hereditària de l'[[hemofília]]. Les seves contribucions pioneres al camp dels procediments i instruments quirúrgics van tenir un enorme impacte en la cirurgia, però no va ser fins al {{segle|XVIII}} que la cirurgia va esdevenir una disciplina mèdica singular a Anglaterra.<ref name="MedievalLife">{{Ref-llibre|títol=Handbook to Life in the Medieval World|nom=Madeleine Pelner|cognom=Cosman|editorial=Infobase Publishing|col·lecció=Handbook to Life Series|volum=2|isbn=0-8160-4887-8|pàgines=528–530|url=https://archive.org/details/handbooktolifein0000cosm|llengua=en|data=2008|lloc=Nova York}}</ref>

A Europa, la cirurgia es va associar principalment als [[barber]]s o cirurgians de barberia, que també utilitzaven les seves eines de tallar els cabells per dur a terme procediments quirúrgics, sovint al camp de batalla i també per als seus empleats, atès que dominaven l'art dels [[Navalla d'afaitar|raors]] i estaven avesats a tractar [[hemorràgies]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.sciencemuseum.org.uk/objects-and-stories/medicine/surgeons-and-surgical-spaces#the-barbers-shop|títol=Surgeons and Surgical Spaces #The barbers shop|obra=sciencemuseum.org.uk|consulta=2020-05-05}}</ref> Per això, els cirurgians i els barbers solien fer part d'un mateix [[col·legi medieval|col·legi]], i eren considerats [[menestral]]s. De les operacions pròpies de la cirurgia normalment s'encarregaven els més experts de l'ofici, mentre que els novells es limitaven a la rasura.<ref name=":1">{{ref-llibre|cognom=Quetglas Gayà|nom=Bartolomé|títol=Los gremios de Mallorca|pàgines=89-95|editorial=Imprenta Politécnica|data=1980|url=https://books.google.cat/books/about/Los_gremios_de_Mallorca_siglos_XIII_al_X.html?id=naqKzwEACAAJ&redir_esc=y|llengua=es}}</ref>

A [[Ciutat de Mallorca|Mallorca]], el [[col·legi medieval|col·legi]] dels barbers i els cirurgians es formà al {{segle|xv}}, i les primeres [[ordinacions]] conegudes daten de 1489. Per entrar al col·legi, calien cinc anys d'aprenentatge i superar un examen; els cirurgians havien d'haver cursat [[Trívium|tota la gramàtica]] i havien de saber [[fisiologia]], [[patologia]] i [[anatomia]]. El 1780, es fundà una Escola de Cirurgia, que funcionà a l'[[Hospital General de Mallorca|Hospital General]]. No obstant això, els que no havien cursat els estudis de cirurgia, podien entrar al col·legi, però només eren autoritzats a practicar cirurgia menor. El col·legi tenia dos patrons: d'una banda, els [[sants metges Cosme i Damià]] ([[27 de setembre]]), i, per altra, el Sant Crist de Berit o la ''[[Passio Imaginis]]''. Les festes se celebraven a l'[[convent de la Mercè (Palma)|església de la Mercè]], on també tenien lloc les juntes del col·legi. El seu escut era un estoig de cirurgià.<ref name=:1/>

Amb els avenços en medicina i fisiologia, les professions de barbers i cirurgians van divergir: al {{segle|XIX}}, els cirurgians barbers pràcticament havien desaparegut, i els cirurgians eren gairebé invariablement metges qualificats que s'havien especialitzat en cirurgia. Tanmateix, el cirurgià es va continuar utilitzant com a títol per als [[Medicina militar|oficials mèdics militars]] fins a finals del {{segle|XIX}}, i el títol de cirurgià general continua existint tant per als oficials mèdics militars com per als oficials de salut pública del govern.

=== Tractats de cirurgia ===
Les obres escrites sobre cirurgia formen part de la història d'aqueixa però poden ser classificades i estudiades a part.

* [[1534 aC]]. El [[papir Ebers]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Scholl|nom=Reinhold|títol='Der Papyrus Ebers. Die größte Buchrolle zur Heilkunde Altägyptens|llengua=alemany|editorial=Schriften aus der Universitätsbibliothek|data=2002|isbn=3-910108-93-8|url=https://books.google.cat/books/about/Der_Papyrus_Ebers.html?id=kJ0XAQAAIAAJ&redir_esc=y}}</ref> conservat a la universitat de [[Leipzig]], és considerat un dels tractats de medicina més antics coneguts. La seva elaboració es data entorn de l'any [[1534 aC]]{{sfn|Nunn|2002|p=31}} i la seva longitud és d'uns 20 [[metres]]. Inclou receptes, una farmacopea i la descripció de nombroses malalties, així com alguns tractaments cosmètics. Sobre cirurgia existeixen alguns esments al tractament de les mossegades de [[cocodril]] o de les cremades. Recomanava el drenatge de les inflors grasses, encara que advertia que determinades patologies de la pell no havien de ser tocades.

* 1180. Rogerius Frugardi.<ref name="Hall 2014 p. 32">{{ref-llibre|cognom=Hall |nom=T. |títol=History of Medicine: All That Matters |editorial=John Murray Press | series=All That Matters |any=2014 | isbn=978-1-4441-8188-3 | url=https://books.google.cat/books?id=FTMURa3TEuMC&pg=PT32 |consulta=2023-06-04 |pàgina=32}}</ref>
** 1577.<ref name="y848">{{cite book | last=Schylander | first=C. | title=Practica chirurgiae brevis et facilis | publisher=A. Tilenius | year=1577 | url=https://books.google.es/books?id=o-FRAAAAcAAJ | language=fr | access-date=2024-10-07 }}</ref>

* c 1230. [[Teodorico Borgognoni]] ; ''Chirurgia''.<ref name="Valverde Bautista 1984 p. 53">{{ref-llibre|cognom=Valverde |nom=J.L. |cognom2=Bautista |nom2=T. |títol=El Codice de C̲y̲ṟu̲ṟg̲i̲a̲ de Teodorico de la Biblioteca Universitaria de Granada: teoría y praxis famacéutica |editorial=Universidad de Granada | series=Estudios del Departmento de Historia de la Farmacia y Legislación Farmacéutica, Universidad de Granada |any=1984 | isbn=978-84-338-0202-6 | url=https://books.google.cat/books?id=HM23LTEv-bAC&pg=PA53 |llengua=an |consulta=2023-06-04 |pàgina=53}}</ref><ref name="Santoni-Rugiu Sykes 2007 p. 174">{{ref-llibre|cognom=Santoni-Rugiu |nom=P. |cognom2=Sykes |nom2=P.J. | 0title=A History of Plastic Surgery |editorial=Springer | series=ProQuest Ebook Central |any=2007 | isbn=978-3-540-46240-8 | url=https://books.google.cat/books?id=c4wXeBIN7_gC&pg=PA174 |consulta=2023-06-04 |pàgina=174}}</ref>

* 1270.<ref name="q892">{{cite book | title=Dictionnaire historique de la medecine ancienne et moderne, ou précis del'histoire générale ... par Dezeimeris, Ollivier et Raige-Delorme | publisher=Bechet | issue=v. 4 | year=1839 | url=https://books.google.es/books?id=skWvHfDIeY8C&pg=PA57 | language=fr | access-date=2024-10-07 | page=57}}</ref>
** c 1490. [[Guillem de Salicet]] ; ''Cyrurgia''.<ref name="da Saliceto senza nome Gesuiti : Collegio Romano 1504 p. ">{{ref-llibre|cognom=da Saliceto |nom=G. |autor2=senza nome |autor3=Gesuiti : Collegio Romano |títol=Guielmo vulgar in cirugia |any=1504 | url=https://books.google.cat/books?id=eRbxtwDprGsC |llengua=es |consulta=2023-06-04 }}</ref><ref>{{Ref-llibre |títol=Biografía eclesiástica completa: Vida de los personajes del Antiguo y Nuevo Testamento, de todos los santos que venera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por su virtudes y talentos en órden alfabético |url=http://books.google.cat/books?id=Oztt-R7fl64C&pg=PA82&lpg=PA82&dq=Guillem+de+Salicet&source=bl&ots=966aEfs-Wv&sig=eERWFHcO9fDXt_uBGBaSbfsKKGM&hl=ca&sa=X&ei=vjuEUMyXA4WIhQe9i4GYAg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=Guillem%20de%20Salicet&f=false |llengua=castellà |editorial=Eusebio Aguado |data=1865 |pàgines=vol.25, p.83}}</ref>

* 1363. [[Gui de Chaulhac]]. [[Chirurgia Magna]].<ref name="de Chauliac Joubert Beraud 1585 p. ">{{ref-llibre|cognom=de Chauliac |nom=G. |cognom2=Joubert |nom2=L. |cognom3=Beraud |nom3=Symphorien & Michel, Etienne |títol=Chirurgia magna Guidonis de Gauliaco, olim celeberrimi medici, nunc demum suae primae integritati restituta a Laurentio Iouberto .. |editorial=in Office q. Philip. Tinghi apud Simphorianum Beraud et Stephanum Michaelem |any=1585 | url=https://books.google.cat/books?id=kiDCdz7oz04C |llengua=pt |consulta=2023-06-04 }}</ref><ref name="McVaugh 1997 p. ">{{ref-llibre|cognom=McVaugh |nom=M.R. |títol=Inventarium sive chirurgia magna: Commentary |editorial=E.J. Brill | series=Inventarium sive chirurgia magna |any=1997 | isbn=978-90-04-10706-9 | url=https://books.google.cat/books?id=XijizAEACAAJ |llengua=de |consulta=2023-06-04 }}</ref><ref name="de Chauliac de Aurioles de Valdés 1658 p. ">{{ref-llibre|cognom=de Chauliac |nom=G. |cognom2=de Aurioles |nom2=F.I. |cognom3=de Valdés |nom3=J. |títol=La magna y canonica cirugia |editorial=en la imprenta de Maria de Quiñones |any=1658 | url=https://books.google.cat/books?id=7iBgjMZdmxkC |llengua=es |consulta=2023-06-04 }}</ref>

== Especialitats ==
[[Fitxer:EakinsTheGrossClinic.jpg|miniatura|''[[La clínica Gross]],'' 1875, [[Museu d'Art de Filadèlfia]] i Pennsylvania Academy of Fine Arts]]

* [[Cirurgia cardíaca]]
* [[Cirurgia colorectal]]
* [[Cirurgia craniofacial]]
* [[Cirurgia dental]]
* [[Cirurgia endocrina]]
* [[Cirurgia general]]
* [[Cirurgia neurològica]]
* [[Obstetrícia i ginecologia]]
* [[Oftalmologia]]
* [[Cirurgia oral i maxil·lofacial]]
* [[Cirurgia ortopèdica]]
* [[Otorrinolaringologia]]
* [[Cirurgia pediàtrica]]
* [[Cirurgia Plàstica]]
* [[Cirurgia podològica]]
* [[Oncologia quirúrgica]]
* [[Cirurgia toràcica]]
* [[Trasplantament d'òrgans]]
* [[Cirurgia de trauma]]
* [[Cirurgia gastrointestinal superior]]
* [[Urologia]]
* [[Cirurgia vascular]]

Alguns metges que són [[Metge de capçalera|metges generals]] o especialistes en medicina de família o medicina d'emergència poden fer algunes operacions de cirurgia menor, comuna o d'emergència. L'[[anestèsia]] sovint acompanya la cirurgia i els [[Anestesiologia i reanimació|anestesiòlegs]] i les infermeres anestesistes poden supervisar aquest aspecte de la cirurgia. L'assistent de cirurgià, les infermeres quirúrgiques i els tecnòlegs quirúrgics són professionals formats que donen suport als cirurgians.

Als Estats Units, la descripció d'un cirurgià del Departament de Treball és "un metge que tracta malalties, lesions i deformitats mitjançant mètodes quirúrgics invasius, mínimament invasius o no invasius, com ara l'ús d'instruments, aparells o mitjançant la manipulació manual ".<ref>{{Ref-web|url=http://www.bls.gov/oes/current/oes291067.htm|títol=Occupational Employment Statistic: Occupational Employment and Wages, May 2015: 29-1067 Surgeons|obra=bls.gov|consulta=2016-04-26}}</ref>

== Cirurgians pioners ==
[[Fitxer:Ilya_Repin_Portrait_of_the_Surgeon_Nikolay_Pirogov_1881.jpg|miniatura|El cirurgià rus Nikolay Pirogov, pioner de la cirurgia de camp]]
[[Fitxer:Victor_Horsley.jpg|miniatura|Victor Horsley va ser pioner en [[neurocirurgia]]]]

* Sushruta va ser el primer en documentar una operació de [[rinoplàstia]].<ref name="auto"/>
* [[Az-Zahrawí]] és considerat un dels majors cirurgians medievals i pare de la cirurgia.<ref>{{Ref-publicació|article=Neuroscience in Al Andalus and its influence on medieval scholastic medicine|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/12134355/|publicació=Revista De Neurologia|data=2002-05-01|issn=0210-0010|pmid=12134355|pàgines=877–892|volum=34|exemplar=9|nom=A.|cognom=Martín-Araguz|nom2=C.|cognom2=Bustamante-Martínez|nom3=V.|cognom3=Fernández-Armayor Ajo|nom4=J. M.|cognom4=Moreno-Martínez}}</ref>
* BK Misra va ser el primer neurocirurgià del món que realitza cirurgia d'[[aneurisma intracranial]] i pioner al sud d'Àsia de diverses operacions com una [[laparoscòpia]] de la columna vertebral.<ref>{{Ref-publicació|url=http://www.neurosocietyindia.org/site/Past-president/Basant%20Kumar%20Misra,%20President%20NSI%202008.pdf|article=Basant Kumar Misra, President NSI 2008|consulta=16/11/2024|llengua=en|editorial=Neurological Society of India|format={{pdf}}|publicació=Past Presidents 2000-2016|pàgines=72-80}}</ref>
* Gavriil Ilizarov va ser l'inventor de l'aparell Ilizarov per allargar els ossos de les extremitats i per al mètode de cirurgia que porta el seu nom, la cirurgia Ilizarov.
* Charles Kelman va inventar la [[facoemulsificació]], la tècnica de la [[cirurgia de cataracta]] moderna.
* William Stewart Halsted va ser pioner en molts camps
* [[Alfred Blalock]] va fer la primera [[Cirurgia cardiovascular|cirurgia moderna de cor obert]] amb èxit el 1944.
* Walton Lillehei és anomenat "pare de la [[Cirurgia cardiovascular|cirurgia moderna de cor obert]].
* [[Christiaan Barnard]] va fer el primer [[trasplantament de cor]].
* Victor Chang fou pioner australià del trasplantament de cor
* [[John Hunter]] va ser l'escocès pare de la cirurgia moderna, va realitzar centenars de disseccions i va servir de model per al doctor Jekyll.
* Victor Horsley va ser expert en [[neurocirurgia]]
* Lars Leksell va ser inventor de la radiocirurgia.
* [[Joseph Lister]] va descobrir [[sèpsia]] quirúrgica, Listerine porta aquest nom en honor seu.
* [[Harvey Cushing]] va ser pioner de la [[neurocirurgia]] moderna.
* Paul Tessier va ser pare de la cirurgia craniofacial.
* Gholam A. Peyman va inventar el [[LASIK]].<ref>US Patent 4,840,175, "METHOD FOR MODIFYING CORNEAL CURVATURE", granted June 20, 1989</ref>)
* [[Ioannis Pallikaris]] va realitzar el primer procediment LASIK a l'[[Sistema visual humà|ull humà]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.aao.org/eyenet/article/look-at-lasik-past-present-future|títol=A Look at LASIK Past, Present and Future|data= 1 juny 2009}}</ref> Desenvolupat [[Epi-LASIK]].<ref>[http://www.eri.harvard.edu/faculty/peli/Opthalm_Mngt_0803.htm "When Cornea Transplants Fail. What Next?"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060909022438/http://www.eri.harvard.edu/faculty/peli/Opthalm_Mngt_0803.htm|date=2006-09-09}}</ref>)
* [[Nikolai Pirogov]] va ser el fundador de la cirurgia de camp.
* Valery Shumakov va ser pioner en la implantació d'òrgans artificials.
* Svyatoslav Fyodorov va ser creador de la queratotomia radial.
* Gazi Yasargil és fundador de la [[Neurocirurgia|microneurocirurgia]].
* [[René Gerónimo Favaloro]] va ser el primer cirurgià a realitzar [[derivació d'artèria coronària]]
* Michael R. Harrison va ser pioner de la cirurgia fetal.
* Michael DeBakey (educador i innovador en el camp de la [[Cirurgia cardiovascular|cirurgia cardíaca]])
* Fidel Pagés va ser pioner de [[anestèsia epidural]].
* Harold Gillies va ser pioner de la cirurgia plàstica
* Maria Siemionow va ser pionera de la cirurgia de trasplantament de cara gairebé total.
* [[Mary Edwards Walker]] va ser la primera dona cirurgiana als Estats Units
* Jennie Simile Robertson va ser la primera dona cirurgiana al Canadà
* Jesse Gray va ser la primera dona cap de cirurgia de l'Hospital Hopkinz
* Marian Frauenthal Sloane va ser la primera especialista en [[Ortopèdia (especialitat mèdica)|cirurgià ortopèdica]]
* Eleanor Davies-Colley va ser cirurgiana i fundadora de l'Hospital de Dones i Nens del Sud de Londres.
* Dorothy-Laviania Brown va ser la primera dona cirurgiana afroamericana.
* Sakineh Pari va ser la primera dona cirurgiana a l'Iran.
* [[Nina Starr Braunwald]] va ser la primera dona en fer [[cirurgia toràcica]]

== Referències ==
{{Referències}}

{{Oficis}}
{{Autoritat}}

[[Categoria:Professions sanitàries]]
[[Categoria:Cirurgians]]
[[Categoria:Menestrals]]