Sonangol
Sonangol (en portuguès: Sociedade Nacional de Combustíveis de Angola E.P) és una empresa paraestatal (una corporació de propietat parcial de l'Estat o agència governamental, Companyia nacional de petroli) que supervisa la producció de petroli i gas natural a Angola. El grup compta amb nombroses filials. Les filials tenen generalment Sonangol com a client principal, juntament amb altres clients corporatius, comercials i individuals. A Angola s'estima que hi ha més de 5.000 milions de barrils de reserves de petroli i els nous descobriments estan superant el consum en una proporció de 5 a 1.[1]
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | negoci | ||||
| Indústria | indústria del petroli | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1953 | ||||
| Activitat | |||||
| Produeix | petroli | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Filial | |||||
| Lloc web | sonangol.co.ao | ||||
Història
modificaPoc abans de la independència d'Angola de Portugal, després de l'elecció d'un govern democràtic modern a Portugal en 1976, la companyia ANGOL (ANGOL Sociedade de Lubrificantes i SARL Combustíveis, fundada el 1953 com a filial de l'empresa portuguesa SACOR) va ser nacionalitzada i es dividí en dues, formant Sonangol UEE i Direcção Nacional de Petroleos. La Directiva 52/76 va instituir Sonangol com a empresa de propietat estatal amb el mandat d'administrar el petroli importants del país i el gas natural. Usant les restes del treball fet per Texaco, Fina, Shell i Mobil, Sonangol ha obtingut ajut de l'algeriana Sonatrach i la italiana Eni. De 1999 a 2012 en fou president del consell d'administració Manuel Vicente.
En setembre de 2013 el gegant petroler Marathon Oil va anunciar que havia arribat a un principi d'acord per vendre una participació del 10% dels seus drets petroliers a la costa d'Angola a Sonangol.[2]
En desembre 2013 de Sonangol va adquirir els drets d'exploració de cinc blocs de petroli a Angola, el que podria ser licitat per al desenvolupament en una data posterior.[3]
En juny de 2016, el president d'Angola José Eduardo dos Santos va destituir tot el consell d'administració de Sonangol i va nomenar Isabel dos Santos presidenta de l'empresa, per tal de garantir la transparència i aplicar els estàndards mundials de govern corporatiu.[4][5]
Milers de milions de petroli perduts
modificaEn desembre de 2011 Human Rights Watch va dir que el Govern d'Angola hauria d'explicar el parador de 32.000 milions d'US $ dels fons del govern vinculats a Sonangol. Un informe de desembre de 2011 pel Fons Monetari Internacional va dir que els fons del govern foren gastats o transferits de 2007 a 2010 sense ser degudament documentats en el pressupost.[6] El FMI va assegurar que la major part dels 32 mil milions es van utilitzar per motius legítims del govern i que es consideren "trobats".[7]
Referències
modifica- ↑ Ricardo Soares de Oliveira, Business success Angola-style: Post-colonial politics and the rise of Sonangol, in: Journal of Modern African Studies, 45 (4), 2007, pp. 595-619
- ↑ Marathon Oil to sell stake in Angolan field for $590 million. International: Reuters, 2013.
- ↑ Sonangol secures oil exploration rights in five onshore blocks in Angola. Africa: Oil Review Africa, 2013.
- ↑ «All in the family: Angola president picks eldest daughter to head state oil firm, western firms scramble for contracts», 03-06-2016.
- ↑ «Analista angolano defende nomeação de Isabel dos Santos para presidir à Sonangol». www.africa21digital.com. Arxivat de l'original el 2016-08-21. [Consulta: 5 maig 2017].
- ↑ Human Rights Watch - Angola: Explain Missing Government Funds retrieved 21 desembre 2011
- ↑ Wroughton, Lesley «IMF finds most of Angola's missing $32 bln». Reuters, 25-01-2012 [Consulta: 13 agost 2012]. Arxivat 2014-08-16 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-08-16. [Consulta: 5 maig 2017].
Enllaços externs
modifica- Sonangol Arxivat 2012-01-20 a Wayback Machine.
- Sonangol USA Arxivat 2006-11-17 a Wayback Machine.
- Sonangol London Arxivat 2007-02-21 a Wayback Machine.
- Sonangol Polska Arxivat 2014-05-20 a Wayback Machine.