Joan Plowright

Joan Plowright, Baronessa Olivier de Brighton, DBE (Brigg, Lincolnshire, Regne Unit, 28 d'octubre de 1929) és una actriu britànica.

Joan Plowright

Biografia
Naixement	28 octubre 1929 (95 anys) Brigg (Anglaterra)
Formació	Bristol Old Vic Theatre School St Lawrence Academy (en)
Activitat
Lloc de treball	Regne Unit
Ocupació	actriu
Activitat	1948 - 2009
Família
Cònjuge	Laurence Olivier (1961–1989) Roger Gage (1953–)
Fills	Richard Olivier  () Laurence Olivier Tamsin Olivier  () Laurence Olivier Julie-Kate Olivier  () Laurence Olivier
Pares	William Ernest Plowright   i Daisy Margaret Burton
Premis
(1994)  Premi Crystal (1993)  Globus d'Or al millor actor secundari en sèrie, per l'obra Stalin (1993)  Globus d'Or a la millor actriu secundària, per l'obra Un abril màgic (1961)  Tony a la millor actriu principal en una obra de teatre  Dama comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic  Evening Standard Theatre Award a la millor actriu

Biografia

Des de jove va manifestar interès cap al teatre, i va intervenir cap a finals dels anys quaranta en obres com Si les parets parlessin i Mayor Barbara.

Finalitzades aquestes representacions, Joan Plowright va ingressar en The Bristold Old Vic, on va romandre entre 1950 i 1952. Conclosa la seva formació professional, va contreure matrimoni amb Roger Gage. El 1954 va debutar a Londres amb The Duenna, a la qual seguirien peces com The Chairs i El gresol, basada en la peça d'Arthur Miller, en la qual s'abordava de forma metafòrica una denúncia cap a la caça de bruixes empresa pel senador McCarthy a finals dels quaranta, alhora que proposava un discurs sobre la importància de dir la veritat.

Mentrestant va iniciar els seus primers passos al cinema amb una breu actuació a Moby Dick (John Huston, 1956), i en un thriller dirigit per Joseph Lossey. Per aquestes dates es va sumar a la Companyia de Teatre Nacional.

El 1958 Joan va obtenir la seva primera candidatura als Premis Tony per l'animador, obra teatral que ella mateixa protagonitzaria al cinema al costat de Laurence Olivier el 1960, any en el qual tots dos representarien -al costat de la dona d'aquest últim (Vivien Leigh)- Rhinocero, dirigida per Orson Welles.

Aquest any, d'intensa activitat professional va coincidir amb el seu divorci. Olivier a l'any següent es va separar de Vivien i es va casar amb Joan, que s'enduria aquest any el Tony per The Taste of Honey.

El 1962 va néixer el primer fill del matrimoni, Richard Olivier. Després del part, Joan va obtenir dues ocasions de lluïment a Saint Joan, en la qual va interpretar a Joana d'Arc, i a Oncle Vania d'Anton Txejov, en la qual va incorporar a Sonya, una dona enamorada, l'ancià marit de la qual dificultava la consecució de la seva felicitat.

El 1966, després del naixement de la seva filla (Juliet Kate Olivier), va protagonitzar la versió teatral de Molt soroll per no res, en el mateix paper que un any abans Maggie Smith havia representat: Beatrice, dona d'enginy i caràcter, que al final acceptava casar-se amb el seu amic-rival Benedicto. Frank Finlay, Derek Jacobi i Robert Stephens van ser els seus companys de repartiment. Sense proposar-li-ho, Joan Plowright començava a configurar-se com una actriu destinada a interpretar a dones actives, amb capacitat per dirigir la vida dels altres, però que en el fons amagaven un cor d'or, així com Judi Dench començava a destacar-se com un rostre associat a l'alta cultura anglesa, donada la seva adscripció a peces que en aquells dies gaudien de prestigi.

A l'any següent va interpretar l'obra de Molière Tartuf, o l'impostor

El 1969, convertida ja en una actriu respectada per la crítica, va dirigir tres obres de teatre: Evasion of Women, Rites i The Travails of Sancho Panza.

El 1970 va ser dirigida pel seu marit en la pel·lícula Les tres germanes, després del rodatge de les quals va pujar de nou als escenaris amb El mercader de Venècia.

El 1975 va obtenir el seu major èxit amb La gavina, en la qual va compartir escenari amb Alan Bates i Helen Mirren.

El 1977 Joan va aconseguir una candidatura al Premi BAFTA a la millor actriu secundària per la pel·lícula Equus, en la qual va encarnar a la pacient ajudant de Richard Burton. En teatre, va estrenar Filumena, una de les seves intervencions més recordades.

El 1984 va compartir protagonisme amb Maggie Smith de l'obra The Way of The World.

El 1986 es va posar en la pell de la Poncia a la casa de Bernarda Alba, la criada testimoni de la tragèdia ideada per Federico García Lorca.

El 1989 Joan va enviduar d'Olivier. Aquest mateix any la seva carrera cinematogràfica, sempre en segon pla fins llavors, va començar a enlairar-se. En efecte, Lawrence Kasdan va sol·licitar els seus serveis per T'estimaré fins que et mati, on l'actriu es va posar en la pell d'una sogra disposada a enverinar al seu gendre (Kevin Kline) a la mínima ocasió.

Barry Levinson la va contractar el 1990 per Avalon, on va interpretar a Eva Krinchinsky, una dona polonesa establerta a Baltimore, que anys després de la Segona Guerra Mundial rep notícies d'un germà al que no coneixia. Aquest perfil que havia conreat en el teatre començava a correspondre's amb el que es llaurava en la pantalla gran. Eva Krinchisky constituïa la peça angular de la seva llar i al final de la seva vida va sofrir l'abandó de la meitat de la seva família, la qual ni tan sols va assistir al seu enterrament.

1992 va ser el seu gran any. Primer va incorporar a la dona de Stalin en un telefilm que portava el nom del dirigent rus. Després es va unir a l'elenc d'Un abril encantat, on va encarnar a Miss Fisher, una dona major aferrada al passat i que després de passar una temporada en la Toscana comprenia que havia de tornar a aprofitar el temps de què disposava, obrint-se a nova gent i experiència. Ambdues interpretacions van ser recompensades amb sengles Globus d'Or i una candidatura a l'Oscar a la millor actriu secundària, que va ser, per a sorpresa de tots els periodistes, per Marisa Tomei.

Arran de la seva renovada popularitat, Joan es va convertir en una actriu secundària freqüent en pel·lícules comercials com Daniel l'entremaliat -en la qual es va posar en la pell de l'amable senyora Wilsonn-, L'últim gran heroi -on tenia una aparició com l'afable propietària d'un cinema-, The Scarlet Letter -on era acusada de bruixa-, 101 dálmates -on donava vida a la fidel Nanny- o Sobreviure a Picasso, on va interpretar a l'àvia de Françoise Gilot, una dona preocupada pel romanç de la seva neta amb Pablo Picasso.

Els seus papers més destacats d'aquesta època van ser els duts a terme en El bec de les vides -on va encarnar a Mrs. Doggy, una dona que dominava la vida del poble i sense complexos per difamar sense pensar-li-ho-, Hotel Sorrento, i Jane Eyre, en la qual va iniciar una llarga col·laboració amb Franco Zeffirelli, qui, satisfet de la seva interpretació com Mrs. Fairfax -una majordoma que pateix en veure la turmentada vida del Senyor Rochester-, la va contractar per protagonitzar Te amb Mussolini. En aquella pel·lícula Joan va defensar el paper de Mary Wallace, una secretària que es feia càrrec de l'educació d'un nen bastardo anomenat Lucca.

El 2001 va escriure les seves memòries And That's Not All i va preparar el seu retorn a les taules amb Absolutly (2003). Al cinema va executar petites comeses en Es va muntar la grossa i Callas Forever, en la qual va incorporar a la periodista Sarah Keller, una amiga de Maria Callas preocupada per l'estat anímic d'aquesta.

El 2005 va aconseguir un paper protagonista en Mrs. Palfrey At Claremont, en la qual Joan va interpretar a una dona major que entaulava una amistat amb un jove solitari. A la fi d'any, l'actriu va rebre una candidatura als Golden Satellites.

Filmografia

Any	Títol	Paper	Notes
1951	Sara Crewe	Winnie	4 episodis
1954	Sunday Night Theatre	Adriana	Episodi: "The Comedy of Errors"
1955	Moby Dick—Rehearsed	Actriu jove/Pip	Pel·lícula incompleta i perduda
1956	Moby Dick	Dona de Starbuck	No surt als crèdits
1957	Sword of Freedom	Lisa Giocondo	Episodi: "The Woman in the Picture"
1957	Time Without Pity	Agnes Cole
1959	The School for Scandal	Lady Teazle	Drama TV
1960	The Entertainer	Jean Rice
1963	L'oncle Vània	Sonya
1969	ITV Saturday Night Theatre: Twelfth Night	Viola	Drama TV
1970	ITV Playhouse	Lisa	Episodi: "The Plastic People"
1970	Three Sisters	Masha
1973	The Merchant of Venice	Portia	Drama TV
1977	Equus	Dora Strang	Nominació − BAFTA a la millor actriu secundària
1978	Daphne Laureola	Lady Pitts	Drama TV
1978	Saturday, Sunday, Monday	Rosa	Drama TV
1980	The Diary of Anne Frank	Mrs. Frank	Telefilm
1982	Brimstone & Treacle	Norma Bates
1982	All for Love	Edith	Episodi: "A Dedicated Man"
1982	Britannia Hospital	Phyllis Grimshaw
1983	Wagner	Mrs. Taylor	Episodi: "1.2"
1985	Revolució (Revolution)	Mrs. McConnahay
1986	The Importance of Being Earnest	Lady Bracknell	Drama TV
1987	Theatre Night	Meg Bowles	Episodi: "The Birthday Party"
1988	Drowning by Numbers	Cissie Colpitts 1
1988	The Dressmaker	Nellie
1989	And a Nightingale Sang	Mam	Telefilm
1990	Avalon	Eva Krichinsky
1990	T'estimo fins a la mort (I Love You to Death)	Nadja
1990	Sophie	Sophie	Telefilm
1991	The House of Bernarda Alba	La Poncia	Telefilm
1992	Stalin	Olga	Telefilm Globus d'Or a la millor actriu secundària en sèrie, minisèrie o telefilm Nominació − Primetime Emmy a la millor actriu secundària en minisèrie o telefilm
1992	Driving Miss Daisy	Daisy Wethan	Telefilm
1992	Un abril màgic (Enchanted April)	Mrs. Fisher	Globus d'Or a la millor actriu secundària Nominació − Oscar a la millor actriu secundària
1993	Daniel, el trapella	Mrs. Martha Wilson
1993	Last Action Hero	Teacher
1993	Screen Two	Mrs. Monro	Episodi: "The Clothes in the Wardrobe"
1994	The Return of the Native	Mrs. Yeobright	Telefilm
1994	A Pin for the Butterfly	Àvia
1994	A Place for Annie	Dorothy	Telefilm
1994	On Promised Land	Mrs. Appletree	Telefilm
1994	El cim de les viudes (Widows' Peak)	Mrs. Doyle-Counihan
1995	La lletra escarlata (The Scarlet Letter)	Harriet Hibbons
1995	A Pyromaniac's Love Story	Mrs. Linzer
1995	Hotel Sorrento	Marge Morrisey
1996	101 Dalmatians	Nanny
1996	Surviving Picasso	Àvia de Françoise
1996	Mr. Wrong	Mrs. Crawford
1996	Jane Eyre	Mrs. Fairfax
1997	The Assistant	Mrs. Ida Bober
1998-1999	Encore! Encore!	Marie Pinoni	12 episodis
1998	Aldrich Ames: Traitor Within	Jeanne Vertefeuille	Telefilm
1998	This Could Be the Last Time	Rosemary	Telefilm
1998	Balla amb mi (Dance with Me)	Bea Johnson
1999	Tom's Midnight Garden	Mrs. Bartholomew
1999	Tea with Mussolini	Mary Wallace
2000	Frankie & Hazel	Phoebe Harkness	Telefilm
2000	Dinosaure (Dinosaur)	Baylene	Veu
2001	Bailey's Mistake	Aunt Angie	Telefilm
2001	Back to the Secret Garden	Martha Sowerby
2001	Scrooge and Marley	Narrador	Telefilm
2002	Global Heresy	Lady Foxley
2002	Callas Forever	Sarah Keller
2003	Bringing Down the House	Virginia Arness
2003	I am David	Sophie
2004	George and the Dragon	Mare Superiora
2005	Mrs. Palfrey at the Claremont	Mrs. Palfrey
2006	Goose on the Loose	Beatrice Fairfield
2006	Curious George	Ms. Plushbottom
2008	Les cròniques de Spiderwick	Tia Lucinda Spiderwick
2009	Knife Edge	Marjorie

Altres premis

Premis Tony

Any	Categoria	Obra de teatre	Resultat
1961	Millor actriu	A Taste of Honey	Guanyadora
1958	Millor actriu	L'animador	Candidata

Enllaços externs

• Joan Plowright  a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)