Jeanne Moreau

Jeanne Moreau
	Jeanne Moreau, presidenta del jurat de la 54a edició del Festival de Sant Sebastià (2006)
Biografia
Naixement	23 gener 1928 ; 10è districte de París (França)
Mort	31 juliol 2017 (89 anys); 8è districte de París (França)
Sepultura	cementiri de Montmartre
Presidenta del jurat del Festival de Cannes
	; ← René Clair – Tennessee Williams →
Presidenta del jurat del Festival de Cannes
	; ← Clint Eastwood – Francis Ford Coppola →
Presidenta del jurat del Festival de Berlin
Dades personals
Residència	París
Formació	Conservatoire national supérieur d'art dramatique
Activitat
Camp de treball	Pel·lícula i teatre
Lloc de treball	França
Ocupació	actriu de cinema, productora de cinema, actriu de teatre, actriu, artista d'estudi, música, cantant, guionista, directora de cinema, realitzadora
Activitat	1947 - 2012
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France
Professors	Denis d'Inès
Instrument	Veu
Participà en
1976	29è Festival Internacional de Cinema de Canes
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1960) Moderato cantabile ;
Família
Cònjuge	William Friedkin (1977–1979); Jean-Louis Richard (1949–1951)
Premis
	(14 novembre 2012) Gran oficial de l'Orde Nacional del Mèrit; (2008) César d'honor; (2003) Palma d'Honor; (1998) Premi Donostia; (1997) premi del Cinema Europeu a la trajectòria; (1996) BAFTA honorífic; (1995) César d'honor; (1992) César a la millor actriu, per l'obra The Old Lady Who Walked in the Sea; (1988) premi Molière a la millor actriu; (1967) BAFTA a la millor actriu, per l'obra Viva Maria; (1960) Premi del Festival de Canes a la interpretació femenina, per l'obra Moderato cantabile; Comanador de les Arts i les Lletres; Oficial de la Legió d'Honor ;

Jeanne Moreau (París, 23 de gener de 1928 - París, 31 de juliol de 2017)^[1] fou una actriu francesa, considerada com una de les intèrprets més emblemàtiques d'aquest país. Fou actriu de teatre, cinema i televisió, fou també directora de cinema, de teatre, d'òpera, guionista i escriptora.^[2]

Musa de Buñuel i Orson Welles –la va considerar «la millor actriu del món»–, abanderada de la nouvelle vague, considerada gran dama del cinema gal,^[3] va ser un dels símbols femenins de l'Europa dels 60 i una de les grans actrius de la seva era.

El seu rostre, ulls i enigmàtic somriure van ser l'emblema de la sensualitat francesa. El 1995, va ser escollida entre les 100 estrelles més sexys de la història del cinema per Empire Magazine. Lligada sobretot al cinema d'autor, va gaudir de notable prestigi en el mitjà cinematogràfic. L'actriu, dotada d'una bellesa sensual i una profunda veu inconfusible, va fascinar els grans directors durant una carrera de seixanta-cinc anys i més de 130 films.^[1] Va interpretar pel·lícules tan conegudes com La notte, de Michelangelo Antonioni, o Jules et Jim, de François Truffaut.

Biografia

Juliette Binoche amb Jeanne Moreau

La seva mare, Kathleen Sarah Buckley, va néixer a Lancashire, Anglaterra i havia recalat a París com a part del grup Tiller-Girls per actuar en el Folies-Bergère. El seu pare (Anatole Désiré Moreau) tenia un restaurant a Montmartre. Jeanne va anar al Liceu Edgar Quinet de París i es va formar al Conservatori de la mateixa ciutat.^[4]

Va debutar al teatre el 1947 en el Festival d'Avinyó i ja als 20 anys integrava l'elenc de la Comédie-Française com el membre més jove mai abans admès.

La seva filmografia més brillant data dels anys 50 i 60, quan va ser la musa de Louis Malle, François Truffaut, Michelangelo Antonioni, Luis Buñuel, Jacques Demy i Roger Vadim, entre altres realitzadors de la nouvelle vague francesa, treballant a més amb Elia Kazan, Orson Welles, Peter Brook, Wim Wenders i altres famosos directors.

Entre els seus films essencials, han d'esmentar-se Els amants de 1962, La núvia vestia de negre, Ascensor pel cadalso, Il marinaio del Gilbilterra, de 1967 amb Orson Welles, La notte amb Marcello Mastroianni, Diari d'una cambrera, Viva María! (amb Brigitte Bardot), La reina Margot (1954), Diàlegs de carmelites, Les relacions perilloses amb Gérard Philipe, Moderato cantabile i l'extraordinària Jules et Jim.

Entre els seus films posteriors, es troba Querelle, de Fassbinder, la pel·lícula d'acció Nikita i L'amant, de Jean-Jacques Annaud. El 1995, es va destacar pel seu paper com a Elizabeth, emperadriu de Rússia, en la pel·lícula per a TV Catalina la Gran, amb Catherine Zeta Jones com a protagonista.

En el 2002 va interpretar la seva gran amiga, l'escriptora Marguerite Duras, en el film Cet amour-là i és actualment favorita de directors com François Ozon i l'israelià Amos Gitai, amb qui va rodar Plus tard, Disengagement i Carmel.

Treballs com a directora

El 1976 va dirigir el film Lumière i el 1979 L'adolescent^[4] amb Simone Signoret, amb guions propis, a més d'un documental sobre Lillian Gish.

Al setembre del 2001 va dirigir l'òpera Attila, de Verdi, a l'Òpera de la Bastilla de París. També va dirigir Lulú, d'Alban Berg.

Teatre

En teatre va destacar amb Pigmalió, de Bernard Shaw, La gata sobre la teulada de zinc calent i La nit de la iguana, de Tennessee Williams, La màquina infernal, de Jean Cocteau i algunes altres.

El 2001 va encarnar memorablement l'escriptora Marguerite Duras en Cet amour-là.^[4] Moreau va protagonitzar dos films basats en les seves novel·les i va ser dirigida per ella en un film de 1972.

Cantant

Va fer una incursió en la cançó amb veu modesta, afinació perfecta i captivador encant. Va gravar discos, va fer populars cançons com Le tourbillon de la vie, J'ai la memoire qui flanche i Oú-vas ta Mathilde i va cantar al costat de Frank Sinatra en el Carnegie Hall el 1984.

Vida privada

Amiga de Jean Cocteau, Jean Genet, Henry Miller, Anaïs Nin i Marguerite Duras, va estar lligada romànticament a Louis Malle, Lee Marvin, Tony Richardson i Pierre Cardin. Es va casar amb Jean Louis Richard, amb qui va tenir el seu fill Jerome, amb Theodoros Roubanis i amb William Friedkin.

La minyona de Moureau en trobà el cos sense vida, aparentment per mort natural, el matí del 31 de juliol de 2017 al seu apartament del carrer del Faubourg-Saint-Honoré de París, a tocar de la place des Ternes.^[5]^[6]

Premis i guardons

Amos Gitai i Jeanne Moreau, durant el rodatge de Plus Tard, 2008

Condecorada pel govern francès com Officier des Arts et des Lettres, Officier de l'Ordre National de la Légion d'Honneur i Commandeur de l'Ordre National du Mérite.
El 1960 va ser premiada a Cannes com a millor actriu per Moderato Cantabile.
El 1965 va ser la primera actriu francesa a ser portada de la revista Time.
En les edicions de 1975 i de 1995 va presidir el jurat del Festival de Cannes, l'única actriu a presidir-lo dues vegades.
El 1983 va ser presidenta del jurat del Festival de Berlín.
El 1988 va guanyar el Premi Molière a la millor actriu teatral per Le récit de la servante Zerline de Hermann Broch.
El 1992 va rebre el Lleó d'Or per la carrera del Festival de Venècia.
El 1992 va guanyar el Cèsar a la millor actriu per la Vieille qui marchait dans la mer.^{[cal citació]}
El 1997 va rebre el Premi Donostia del Festival de Sant Sebastià.
El 1998 va rebre el tribut de l'American Academy of Motion Pictures.
El gener del 2001 va ser la primera dona nomenada acadèmica en l'Academie des beaux-arts de París.
El 2003 va ser Palma d'Honor del Festival de Cannes.
Doctora Honoris causa de la Universitat de Lancaster, UK i de la Universitat de la ciutat de Nova York.
El 1994 va ser l'única actriu francesa mereixedora d'una retrospectiva en el MOMA.
Membre honorari del British Film Institute.
Ha estat presidenta del jurat a Avoriaz (1981), Nova Delhi (1985 i 1996), Mont-real (1996) i Angers (2001).

Filmografia

Les seves pel·lícules més destacades són:^[7]

Actriu

Any	Títol	Paper	Director
1953	Dortoir des grandes	Julie	Henri Decoin
1953	Julietta	Rosie Facibey	Marc Allégret
1954	Touchez pas au grisbi	Josy	Jacques Becker
	Les Intrigantes	Mona Rémi	Henri Decoin
	La Reine Margot	Margaret of Valois	Jean Dréville
1958	Ascenseur pour l'échafaud	Florence Carala	Louis Malle
1958	Les amants	Jeanne Tournier	Louis Malle
1959	Les relacions perilloses (Les Liaisons dangereuses)	Juliette de Merteuil	Roger Vadim
1959	The Four Hundred Blows	(cameo)	François Truffaut
1960	Le Dialogue des carmélites	Mare Marie de l'Incarnation	Philippe Agostini
1960	Moderato Cantabile	Anne Desbarèdes	Peter Brook
1961	A Woman Is a Woman	(cameo)	Jean-Luc Godard
1961	La Notte	Lidia	Michelangelo Antonioni
1962	The Trial	Miss Burstner	Orson Welles
	Jules et Jim	Catherine	François Truffaut
	Eva	Eva Olivier	Joseph Losey
1963	Peau de banane	Cathy	Marcel Ophüls
	The Victors	la dama francesa	Carl Foreman
	Le feu follet	Eva	Louis Malle
	La Baie des Anges	Jacqueline "Jackie" Demaistre	Jacques Demy
1964	Diary of a Chambermaid	Célestine	Luis Buñuel
	The Train	Christine	John Frankenheimer
	The Yellow Rolls-Royce	Eloise, marquesa de Frinton	Anthony Asquith
	Mata-Hari	Mata Hari	Jean-Louis Richard
1965	Viva Maria!	Maria I	Louis Malle
1965	Chimes at Midnight	Doll Tearsheet	Orson Welles
1966	Mademoiselle	"Mademoiselle"	Tony Richardson
1967	The Oldest Profession (episodi "Mademoiselle Mimi")	Mimi Guillotine	Philippe de Broca
1967	The Sailor from Gibraltar	Anna	Tony Richardson
1968	The Immortal Story	Virginie Ducrot	Orson Welles
	Great Catherine	Catharine	Gordon Flemyng
	The Bride Wore Black	Julie Kohler	François Truffaut
1970	The Little Theatre of Jean Renoir	la cantant	Jean Renoir
1970	Monte Walsh	Martine Bernard	William A. Fraker
1972	Chère Louise	Louise	Philippe de Broca
1972	Nathalie Granger	"l'altra dona"	Marguerite Duras
1974	Les Valseuses	Jeanne Pirolle	Bertrand Blier
1975	Joanna Francesa	Joanna	Cacá Diegues
1976	The Last Tycoon	Didi	Elia Kazan
1976	El senyor Klein (M. Klein)	Florence	Joseph Losey
1981	Experiència mortal (Your Ticket Is No Longer Valid)
1982	Querelle	Lysiane	Rainer Werner Fassbinder
1982	La truita (La Truite)	Lou	Joseph Losey
1986	Le Tiroir secret (TV)	Vivi	(diferents directors)
1987	The Miracle	Sabine	Jean-Pierre Mocky
1990	Nikita	Amande	Luc Besson
1990	Alberto Express	la baronessa	Arthur Joffé
1991	Anna Karamazoff	la Lady	Rustam Khamdamov
	To meteoro vima tou pelargou	la Lady	Theo Angelopoulos
	The Old Lady Who Walked in the Sea	Lady M	Laurent Heynemann
	Until the End of the World	Edith Farber	Wim Wenders
1993	A Foreign Field	Angelique	Charles Sturridge
	Catherine the Great	Elizabeth de Rússia	Marvin J. Chomsky
	El mapa del cor humà (Map of the Human Heart)	Sister Banville	Vincent Ward
	The Summer House	Lili	Waris Hussein
1995	Beyond the Clouds	la Lady	Michelangelo Antonioni i Wim Wenders
1996	The Proprietor	Adrienne Mark	Ismail Merchant
1996	I Love You, I Love You Not	Nana	Billy Hopkins
1997	Amor embruixat (Un amour de sorcière)	Eglantine	René Manzor
1998	Ever After	Marie Thérèse de França	Andy Tennant
2000	Les Misérables	Mère Innocente	[[ Josée Dayan]]
2001	Cet amour-là	Marguerite Duras	Josée Dayan
2003	Love Actually	Lady a l'aeroport de Marsella (Cameo)	Richard Curtis
2005	Le Temps Qui Reste	Laura	François Ozon
2005	Les Rois maudits (mini-sèrie, 2005)	Mahaut, Contessa d'Artois	Josée Dayan
2006	Roméo et Juliette	Laurence	Yves Desgagnés
2007	Désengagement	Françoise	Amos Gitai
2009	Face	Jeanne	Ming-liang Tsai
2012	Gebo et l'Ombre	Candidinha	Manoel de Oliviera
2012	Une estonienne à Paris	Frida	Ilmar Raag

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Jeanne Moreau est morte à l'âge de 89 ans» (en francès). Le Monde. [Consulta: 31 juliol 2017].
↑ «Jeanne Moreau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
↑ «Mor l'actriu i directora francesa Jeanne Moreau». Regió7. [Consulta: 31 juliol 2017].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 «biografia de Jeanne Moreau». biografias.es.
↑ «L'actrice Jeanne Moreau est morte» (en francès). Closer, 31-07-2017 [Consulta: 1r agost 2017].
↑ Jordan Grevet «Avant sa mort, Jeanne Moreau "se sentait abandonnée"» (en francès). Closer, 31-07-2017 [Consulta: 1r agost 2017].
↑ «filmografia de Jeanne Moreau». hollywood.com.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeanne Moreau

Jeanne Moreau (extraoficial) Arxivat 2011-07-28 a Wayback Machine.
En la pel·lícula Jules et Jim

[Monde-1] 1,0 ^1,1 «Jeanne Moreau est morte à l'âge de 89 ans» (en francès). Le Monde. [Consulta: 31 juliol 2017].

[2] «Jeanne Moreau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].

[Regió7-3] «Mor l'actriu i directora francesa Jeanne Moreau». Regió7. [Consulta: 31 juliol 2017].

[bio-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 «biografia de Jeanne Moreau». biografias.es.

[5] «L'actrice Jeanne Moreau est morte» (en francès). Closer, 31-07-2017 [Consulta: 1r agost 2017].

[6] Jordan Grevet «Avant sa mort, Jeanne Moreau "se sentait abandonnée"» (en francès). Closer, 31-07-2017 [Consulta: 1r agost 2017].

[7] «filmografia de Jeanne Moreau». hollywood.com.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]