Ivry Gitlis
Ivry Gitlis (Haifa, aleshores Mandat britànic de Palestina, 22 d'agost de 1922 - París, 24 de desembre de 2020[1]) fou un violinista virtuós israelià i ambaixador de bona voluntat de la UNESCO. Va actuar amb les orquestres més importants del món; entre altres, la Filharmònica de Londres, la de Nova York, Berlín i Viena, l'Orquestra de Filadèlfia i l'Orquestra Filharmònica d'Israel.
 (2013)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (he) Itzhak Ivry Gitlis 25 agost 1922 Haifa (Mandat Britànic de Palestina) |
| Mort | 24 desembre 2020 (98 anys) 3r districte de París (França) |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 91 |
| Ambaixador de Bona Voluntat de l'UNESCO | |
| 1990 – | |
| Dades personals | |
| Residència | París |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Color dels ulls | Blau |
| Activitat | |
| Ocupació | violinista |
| Activitat | 1949 - 2020 |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | George Enescu |
| Instrument | Violí |
| Segell discogràfic | Vox Records (en)  Philips Records |
| Família | |
| Cònjuge | Sabine Glaser |
        
| |
Yitzhak-Meir (Isaac) Gitlis va néixer en una família jueva que havia emigrat el 1921 de Kamianets-Podilskyi, Ucraïna. La mare era cantant i l'avi hazan. Va demanar el seu primer violí als cinc anys i començà a fer classes amb la senyora Velikovsky junt amb el seu amic Zvi Zeitlin. Va estudiar després amb Mira Ben-Ami, una alumna de Joseph Szigeti.[2] Aquesta professora li va organitzar una audició amb Bronisław Huberman quan tenia vuit anys, i Huberman va ajudar-lo a anar a estudiar a França.[2]
Així, el 1933 va arribar a París i va començar a prendre lliçons amb diversos professors, entre els quals George Enescu[3] i Jacques Thibaud. En aquesta època va decidir canviar el seu nom, Isaac,[4] per Ivry. Als onze anys va entrar al Conservatoire de Paris a la classe de Jules Boucherit, i es va graduar el 1935 amb el "Premier Prix". Fou alumne també de Carl Flesch.
En el context de la Segona Guerra Mundial, va aconseguir anar a Londres amb la seva mare; allí treballà en una fàbrica d'armament i participà en nombrosos concerts de suport a les tropes. Després de la guerra, retornà a París, on actuà de professor, tenint alumnes com Jeroen de Groot. Durant els anys 50 feu gires per Estats Units i gravà les principals obres clàssiques per a violí amb l'orquestra Simfònica de Viena; però, al mateix temps, també fou un gran defensor de la música contemporània.
El 1963 va ser el primer violinista israelià a tocar a la Unió Soviètica. En el context dels fets del maig de 1968, va tocar amb Martha Argerich al mig del carrer. I també aquest any va participar en el projecte The Dirty Mac de John Lennon, on va aparèixer amb Yoko Ono.
Alguns compositors contemporanis li han dedicat obres: el Concert per a "Violí i orquestra Op.50" (1958) de René Leibowitz, la "Pièce pour Ivry" per violí sol [5] (1971) de Bruno Maderna, que Ivry mateix va estrenar, o la "Rapsòdia Israeliana" i la "Romantic Suite" (1984) per violí sol, del compositor estatunidenc Charles Harold Bernstein.
El 1972 va prendre part en una sèrie de concerts a Tel-Aviv en memòria de Bronisław Huberman, on van participar els primers violinistes mundials, entre ells els aleshores joves Pinchas Zukerman i Itzhak Perlman. Hi va tocar un dels seus preferits, el concert número 1 per violí de Bartok.
Encara el 2013 va donar un concert amb Martha Argerich a Essen. El 29 de setembre de 2016 va participar, amb el solo de violí de la música de John Williams per a la pel·lícula La llista de Schindler, a la commemoració oficial del 75è aniversari de la massacre de Babi Iar, a Kíev.
El seu violí era un Stradivarius, anomenat "Sancy", de 1713.
Referències
modifica- ↑ BBC News 25-12-2020
- ↑ 2,0 2,1 Gitlis, L'Âme et la corde (2013)
- ↑ Violinist Ivry Gitlis remembers George Enescu «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 24 de juliol 2014. [Consulta: 25 desembre 2020]., The Strad, 19 August 2013.
- ↑ Gitlis, L'Âme et la corde, p. 62 (2013)
- ↑ Milano, G. Ricordi & C., 1972
Bibliografia
modifica- Gitlis, Ivry, L’Âme et la corde Arxivat 2014-03-12 a Wayback Machine. (2a edició, Buchet-Chastel, Paris 2013) ISBN 978-2-283-02514-7 (FR) (autobiografia)
- Ben Zeev, Noam: "At 90, master violinist wants to bestow his knowledge onto a new generation", Haaretz, 5 d'octubre de 2012 [consultat: 25 de desembre 2020]
- Campion, Alexis: "Ivry Gitlis, esprit violon" Arxivat 2021-09-24 a Wayback Machine., Le Journal du dimanche, 14 de desembre de 2013 (FR) [consultat: 25 de desembre de 2020]
- Coppey, Nicole: Entrevista amb Ivry Gitlis, "Se créer au moment de créer" Revue musicale suisse, juliol/agost de 2008 (FR) [consultat: 25 de desembre de 2020]
- Price, Jason: Entrevista amb motiu del 94è aniversari on parla de la seva relació de més de 60 anys amb el seu Stradivarius 'Sancy', de 1713 (vídeo, 10 min.)