Anne Bonny

pirata irlandesa

Anne Bonny (Kinsale, Irlanda, c. 1700 - Charleston, Carolina del Sud, c. 1782)[1] fou una dona pirata molt coneguda, que operà al Carib durant el segle xviii.[2] Ben poc se sap de la seva vida, i la majoria de la informació prové del Llibre dels pirates (A General History of the Pyrates) de Charles Johnson.[3][4]

Plantilla:Infotaula personaAnne Bonny

Anne Bonny segons una versió del Llibre dels Pirates de Charles Johnson
Biografia
NaixementAnne McCormac
1697 Modifica el valor a Wikidata
Kinsale (Regne d'Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Cork (Irlanda), a prop de Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCarolina del Sud Modifica el valor a Wikidata
Residènciacomtat de Cork Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópirateria
Família
CònjugeJack Rackham Modifica el valor a Wikidata
ParellaJack Rackham Modifica el valor a Wikidata
PareWilliam Cormac Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Infantesa i joventut

modifica

Anne Bonny (Anne McCormac) va nàixer a Kinsale al voltant de l'any 1700. Era la filla de Mary Brennan, una serventa, i del seu amo, un advocat anomenat William McCormac. Aquest primer es traslladà a Londres per allunyar-se de la família de la seva esposa, i inicialment s'anomenava "Andy" a Ann i la vestia com un nen. Quan fou descobert, McCormac, Mary Brennan i Anne Bonny emigraren a les Carolines, i allà McCormac eliminà el "Mc" típic irlandès del seu cognom per mesclar-se millor entre la població de Charles Town. Els inicis foren durs, però el coneixement en matèria de lleis per part de Cormac —malgrat no aconseguir establir-se com a advocat— i la seva capacitat de mercadeig els facilitaren la compra d'una casa i una plantació als afores de la població. Mary Brennan morí quan Anne comptava 12 anys, i William Cormac entrà en el món del mercadeig; aconseguí generar una bona fortuna.[5]

Per la seva banda, Anne Cormac era coneguda pel seu pèl roig i pel seu caràcter violent, en tant que als 13 anys presumptament va apunyalar una jove serventa amb un ganivet.[4] Es va casar amb un mariner pobre i pirata ocasional anomenat James Bonny,[6] que tenia l'esperança d'obtenir la riquesa generada pel pare d'Anne, però aquest la va desheredar i entre 1714 i 1718, James i Anne Bonny van traslladar-se a Nassau, un indret a l'illa de New Providence conegut com la "República dels Pirates".[7] No obstant això, quan el governador Woodes Rofers va arribar a l'illa l'estiu de 1718, James Bonny va passar a ser el seu informador.[8]

La companya de John Rackham

modifica

Mentre estava a Nassau, Anne Bonny va començar a mesclar-se amb els pirates a les tavernes locals. Allà va conèixer John "Calico Jack" Rackham; esdevingueren amants i tingueren un fill a Cuba, que segons algunes teories fou deixat a la família de Rackham o senzillament abandonat a l'illa. Bonny va escapar-se a Rackham i visqué com una pirata, es divorcià del seu anterior marit i es casà amb Rackham durant una travessia al mar.

Bonny, Rackham i Mary Read van robar el vaixell Revenge, llavors ancorat al port de Nassau,[9] van organitzar una tripulació i van estar operant durant anys per l'àrea de Jamaica.[10] Bonny lluitava amb els homes, era efectiva en combat i respectada pels seus companys. El governador Rogers la va incloure en la llista de pirates en crida i cerca que es va publicar a l'únic diari que es publicava al continent, el Boston News-Letter,[8] i malgrat que històricament Anne Bonny era considerada una pirata del Carib, mai va comandar el seu propi vaixell.

Captura, empresonament i desaparició

modifica

L'octubre de 1720, Rackham i la seva tripulació foren atacats per un vaixell reial capitanejat per Jonathan Barnet, per encàrrec de Nicholas Lawes, governador de Jamaica. La majoria dels pirates de Rackham van presentar poca resistència a l'atac, ja que molts estaven massa beguts per poder lluitar. No obstant això, Bonny va lluitar amb intensitat i va aconseguir contenir les tropes durant un breu període. La tripulació fou traslladada a Jamaica, on foren condemnats a la forca pel governador Lawes.[11] Segons Charles Johnson, les últimes paraules de Bonny a Rackham foren: "Si haguessis lluitat com un home, no et penjarien com un gos".[12] Bonny i Read van demanar clemència tot argumentant que estaven embarassades[13] i els fou concedit un període de gràcia fins que donessin a llum. Mary Read morí a la presó, probablement d'una infecció posterior al part;[8] però no es tenen dades ni de l'alliberament o l'execució d'Anne Bonny. Aquest fet alimentà sospites sobre un possible rescat per part de son pare, un retorn amb el seu primer marit o fins i tot que Bonny continués la vida pirata amb una nova identitat.[14] El més probable és que son pare comprés la seva llibertat al governador Lawes i n'acordés un nou casament amb Joseph Buerliegh, de Virgínia, amb qui tingué vuit fills, i visqué fins als vuitanta anys.[15] De tota manera, malgrat que algunes fonts semblen donar coherència a aquest darrer relat, no es pot considerar completament conclusiu.

Bibliografia

modifica
  • Carlova, John. Mistress of the Seas. Citadel Press, 1964. 
  • Cordingly, David. "Bonny, Anne (1698–1782)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004. Accessed 18 Nov 2006.
  • Johnson, Captain Charles, ed. Hayward Arthur L., A history of the robberies and murders of the most notorious pirates from their first rise and settlement in the island of Providence to the present year, London: George Routledge & Sons, Ltd. Primera edició de 1724, segona edició de 1728, ambdues atribuïdes a Daniel Defoe i molt diferents l'una de l'altra.
  • 'The Tryals of Captain John Rackam and Other Pirates', 1721, by Robert Baldwin, in The Colonial Office Records in The Public Records Office at Kew, (ref: CO 137/14f.9).
  • Lorimer, Sara; Synarski, Susan. Booty: Girl Pirates on the High Seas. San Francisco: Chronicle Books, 2002. 
  • Meltzer, Milton; Waldman, Bruce. Piracy & Plunder: A Murderous Business. Nova York: Dutton Children's Books, 2001. ISBN 0-525-45857-3. 
  • Sharp, Anne Wallace. Daring Pirate Women. Minneapolis: Lerner Publications, 2002. 
  • "Anne Bonny The Last Pirate" by LuAnn Zettle, 2015, ISBN 978-0-9826048-6-1.
  • Zettle, LuAnn. Anne Bonny The Last Pirate. Amazon: Arrowhead Book Co., 2015, p. 8, 9, 11. ISBN 978-0-9826048-6-1. 

Referències

modifica
  1. Christopher Minster. «Biography of Pirate Anne Bonny». About.com Education. Arxivat de l'original el 19 de maig 2016. [Consulta: 22 juny 2015].
  2. Carlova (1964)
  3. Encyclopædia Britannica Online
  4. 4,0 4,1 Meltzer (2001)
  5. Johnson (1725)
  6. Lorimer (2002), pg. 47
  7. Sharp (2002)
  8. 8,0 8,1 8,2 Woodard, Colin. The Republic of Pirates. Harcourt, Inc, 2007, p. 139, 316–318. ISBN 978-0-15-603462-3. 
  9. Druett, Joan. She Captains : Heroines and Hellions of the Sea. Nova York: Simon & Schuster, 2000. 
  10. Canfield, Rob «Something's Mizzen: Anne Bonny, Mary Read, "Polly", and Female Counter-Roles on the Imperialist Stage». South Atlantic Review, 2001, pàg. 50.
  11. Zettle, LuAnn. «Anne Bonny The Last Pirate». Arxivat de l'original el 2019-05-22.
  12. «Ann Bonny and Mary Read's Trial». Pirate Documents. Arxivat de l'original el 2014-04-24. [Consulta: 14 març 2014].
  13. Yolen, Jane; Shannon, David. The Ballad of the Pirate Queens. San Diego: Harcourt Brace, 1995, p. 23–24. 
  14. Carmichael, Sherman. Forgotten Tales of South Carolina. The History Press, 2011, p. 72. ISBN 978-1-60949-232-8. [Enllaç no actiu]
  15. Cordingly, David. Pirate Hunter of the Caribbean. Nova York: Random House, 2011, p. 373. ISBN 978-0-679-64421-7. «Some evidence has come to light which suggests that her father, William Cormac, managed to get her released from jail and took her back to Charleston, where she married a local man, had eight children by him and died in 1782 at the age of eighty-four.» 

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica