Rojos (pel·lícula)

Rojos
Reds
Fitxa
Direcció	Warren Beatty
Protagonistes	Warren Beatty; Diane Keaton; Jack Nicholson; Paul Sorvino; Gene Hackman; Edward Herrmann; Maureen Stapleton; M. Emmet Walsh; Ian Wolfe; Bessie Love; Max Wright; Adela Rogers St. Johns; Dolph Sweet; George Jessel; George Plimpton; Henry Miller; Jerry Hardin; R. G. Armstrong; Rebecca West; Roger Nash Baldwin; Scott Nearing; Will Durant; William Daniels; John Ratzenberger; Christopher Malcolm; Dave King; Josef Sommer; Jan Tříska; Nicolas Coster; Jack Kehoe; Shane Rimmer; Simon Jones; Joseph Buloff; Jerzy Kosinski; Ramon Bieri; Dora Russell; Harry Ditson; Leigh Curran; Kathryn Grody; Nancy Diuguid; Roger Sloman; Stuart Richman; Oleg Kerensky; John J. Hooker; Bernardine Szold Fritz
Producció	Warren Beatty
Dissenyador de producció	Richard Sylbert
Guió	Warren Beatty i Trevor Griffiths
Música	Stephen Sondheim
Fotografia	Vittorio Storaro
Muntatge	Dede Allen
Productora	Paramount Pictures
Distribuïdor	Paramount Pictures, Netflix i Vudu
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1981
Durada	194 min
Idioma original	rus ; anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Finlàndia
Color	en color i en blanc i negre
Descripció
Gènere	cinema biogràfic, drama, cinema romàntic i cinema bèl·lic
Lloc de la narració	Finlàndia
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1982); Oscar a la millor actriu secundària (1982); Oscar al millor actor secundari (1982); Oscar al millor actor (1982); Oscar a la millor actriu (1982); Oscar a la millor direcció (1982); Oscar a la millor fotografia (1982); Oscar al millor muntatge (1982); Oscar al millor guió original (1982); Oscar al millor vestuari (1982); Oscar a la millor direcció artística (1982); Oscar al millor so (1982) ;
Premis	Oscar a la millor actriu secundària (1980); Oscar a la millor direcció (1981); National Board of Review Award a la millor pel·lícula (1981); Oscar a la millor fotografia (1980); BAFTA a la millor actriu secundària (1983); Globus d'Or al millor director (1981); BAFTA al millor actor secundari (1983); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

Rojos (títol original en anglès Reds) és una pel·lícula dirigida per Warren Beatty, i estrenada el 1981, amb Warren Beatty i Diane Keaton com a protagonistes. Gira al voltant de la vida de John Reed,^[1]^[2] el militant comunista, periodista, i escriptor que va fer la crònica de la Revolució Russa de 1917 i del seu Deu dies que van sacsejar el món (Ten Days that Shook the World).^[3]Aquesta pel·lícula ha estat doblada i emesa al català el 1997.^[4]

Al costat de Beatty i de Keaton, Edward Herrmann, Jerzy Kosiski, Jack Nicholson, Paul Sorvino, Maureen Stapleton, Ramon Bieri, Nicolas Coster i M. Emmet Walsh. Adaptada per Warren Beatty, Peter S. Feibleman (no surt als crèdits), Trevor Griffiths, Elaine May (no surt als crèdits) i Jeremy Pikser de les memòries de Reed.^[5]

Warren Beatty va rebre l'Oscar al millor director. Va ser també nominat per l'Oscar a la millor pel·lícula, que va perdre en benefici de la pel·lícula Carros de foc.^[6] La pel·lícula ha estat considerada per l'American Film Institute com una de les millors pel·lícules èpiques de la història.^[7]

Personatges històrics

John Silas Reed - Warren Beatty
Louise Bryant - Diane Keaton
Max Forrester Eastman - Edward Herrmann
Grigori Zinóviev - Jerzy Kosiński
Eugene O'Neill - Jack Nicholson
Emma Goldman - Maureen Stapleton

Els testimonis (The Witnesses)

Per ordre alfabètic:

Jacob Bailin
Roger Nash Baldwin
John Ballato
Harry Carlisle
Kenneth Chamberlain
Andrew Dasburg
Tess Davis
Isaac Don Levine
Will Durant - (Filosof, historiador i escriptor)
Blanche Hays Fagen
Hamilton Fish III - (Congresista)
Dorothy Frooks - (Autora, editora i actriu)
Hugo Gellert – (Il·lustrador)
Adele Gutman Nathan
Emmanuel Herbert
George Jessel - (Actor, cantant, i productor)
Henry Miller - (Escriptor)
Arthur Mayer
Scott Nearing - (Conservador, pacifista, educador i escriptor)
Dora Russell - (Feminista i militant progressista)
George Seldes – (Periodista i crític)
Art Shields
Jessica Smith – (Editor i activista)
Adela Rogers St. Johns - (Periodista, novel·lista i guionista)
Arne Swabeck - (Cap comunista americà)
Bernadine Szold-Fritz
Galina von Meck
Will Weinstone
Rebecca West – (Feminista i escriptor)
Lucita Williams

Premis i nominacions

Premis

1982: Oscar al millor director per Warren Beatty^[8]
1982: Oscar a la millor actriu secundària per Maureen Stapleton^[8]
1982: Oscar a la millor fotografia per Vittorio Storaro^[8]
1982: Globus d'Or al millor director per Warren Beatty
1983: BAFTA al millor actor secundari per Jack Nicholson
1983: BAFTA a la millor actriu secundària per Maureen Stapleton

Nominacions

1982: Oscar a la millor pel·lícula per Warren Beatty^[8]
1982: Oscar al millor actor per Warren Beatty^[8]
1982: Oscar a la millor actriu per Diane Keaton^[8]
1982: Oscar al millor actor secundari per Jack Nicholson^[8]
1982: Oscar al millor guió original per Warren Beatty i Trevor Griffiths^[8]
1982: Oscar a la millor direcció artística per Richard Sylbert i Michael Seirton^[8]
1982: Oscar al millor vestuari per Shirley Russell^[8]
1982: Oscar al millor muntatge per Dede Allen i Craig McKay^[8]
1982: Oscar al millor so per Dick Vorisek, Tom Fleischman i Simon Kaye^[8]
1982: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
1982: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Warren Beatty
1982: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Diane Keaton
1982: Globus d'Or al millor actor secundari per Jack Nicholson
1982: Globus d'Or a la millor actriu secundària per Maureen Stapleton
1982: Globus d'Or al millor guió per Warren Beatty i Trevor Griffiths
1983: BAFTA al millor actor per Warren Beatty
1983: BAFTA a la millor actriu per Diane Keaton
1983: BAFTA a la millor fotografia per Vittorio Storaro
1983: BAFTA al millor vestuari per Shirley Russell

Al voltant de la pel·lícula

Des de 1982, cap altra pel·lícula ha estat nominada a l'Oscar en les quatre categories d'actors.
Warren Beatty va començar el rodatge d'entrevistes amb els "testimonis" (the "witnesses") al començament dels anys 1970.^[9]
Gene Hackman va interpretar el petit paper de Pete Van Wherry. L'escena en la qual aquest anuncia a Jack Reed que Louise Bryant ja no treballa per a ell va exigir exactament 100 preses. Hackman es va negar a fer una 101 presa.

Referències

↑ Duke, David C. John Reed. Boston : Twayne Publishers, 1987, p. 41. ISBN 978-0-8057-7502-0.
↑ Lehman, Daniel W. (Daniel Wayne). John Reed and the writing of revolution. Athens : Ohio University Press, 2002, p. 201. ISBN 978-0-8214-4108-4.
↑ Reguera, Ivan. «‘Rojos’, la película sobre el comunismo que financió una “torre del capitalismo”» (en castellà). cuartopoder.es, 25-01-2021. [Consulta: 30 juliol 2022].
↑ «Rojos». ésAdir > Filmoteca: pel·lícules. [Consulta: 30 juliol 2022].
↑ Myers, Marc «THE STORY OF 'REDS' AND THE REED HOUSE» (en anglès). The New York Times, 03-01-1982. ISSN: 0362-4331.
↑ «Reds - Awards». The New York Times, 10-03-2009. Arxivat de l'original el 2009-03-10. [Consulta: 30 juliol 2022].
↑ «AFI’s 10 TOP 10» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2022].
↑ ^8,00 ^8,01 ^8,02 ^8,03 ^8,04 ^8,05 ^8,06 ^8,07 ^8,08 ^8,09 ^8,10 ^8,11 «The 54th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].
↑ Nast, Condé. «Thunder on the Left» (en anglès americà). Vanity Fair, 22-01-2007. [Consulta: 30 juliol 2022].

Viccionari

[1] Duke, David C. John Reed. Boston : Twayne Publishers, 1987, p. 41. ISBN 978-0-8057-7502-0.

[2] Lehman, Daniel W. (Daniel Wayne). John Reed and the writing of revolution. Athens : Ohio University Press, 2002, p. 201. ISBN 978-0-8214-4108-4.

[3] Reguera, Ivan. «‘Rojos’, la película sobre el comunismo que financió una “torre del capitalismo”» (en castellà). cuartopoder.es, 25-01-2021. [Consulta: 30 juliol 2022].

[4] «Rojos». ésAdir > Filmoteca: pel·lícules. [Consulta: 30 juliol 2022].

[5] Myers, Marc «THE STORY OF 'REDS' AND THE REED HOUSE» (en anglès). The New York Times, 03-01-1982. ISSN: 0362-4331.

[6] «Reds - Awards». The New York Times, 10-03-2009. Arxivat de l'original el 2009-03-10. [Consulta: 30 juliol 2022].

[7] «AFI’s 10 TOP 10» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2022].

[:0-8] 8,00 ^8,01 ^8,02 ^8,03 ^8,04 ^8,05 ^8,06 ^8,07 ^8,08 ^8,09 ^8,10 ^8,11 «The 54th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].

[9] Nast, Condé. «Thunder on the Left» (en anglès americà). Vanity Fair, 22-01-2007. [Consulta: 30 juliol 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]