Robert Bylot
Robert Bylot va ser un explorador del segle xvii que va fer quatre viatges a l'Àrtic.[1] Era analfabet i de classe treballadora, però va ser capaç d'elevar-al rang de Mestre en la Marina Reial Britànica.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | valor desconegut |
| Formació professional | analfabet |
| Es coneix per | Explorador de l'Àrtic |
| Activitat | |
| Ocupació | explorador |
| Activitat | (Floruit: 1600 ) |
Bylot va ser primer oficial del vaixell Discovery durant l'expedició de 1610-1611 de Henry Hudson, fins a la que avui en dia es coneix com a badia de Hudson. Durant la primavera de 1611 Hudson volia continuar l'expedició, però la tripulació volia tornar a casa. Com a resultes Bylot va ser desposseït del seu rang i poc més tard hi va haver un motí en què Hudson, el seu fill i diversos mariners quedaren abandonats a la deriva en un bot. Gràcies a les habilitats com a navegant de Bylot el vaixell va poder tornar a port amb seguretat.[1] Al seu retorn a Anglaterra, fou jutjat com a amotinat, però fou indultat.
Bylot va tornar a la badia de Hudson el 1612, aquesta vegada amb sir Thomas Button. Van arribar a la desembocadura del riu Nelson, on passaren l'hivern, i en la primavera de 1613 va continuar cap al nord, arribant a una latitud de 65º abans de tornar a Anglaterra.[2]
En 1615 la Companyia de Moscòvia el va contractar perquè trobés el Pas del Nord-oest com a capità del seu propi vaixell, el Discovery. El viatge va demostrar que l'estret de Hudson no duia a Àsia.
El 1616 novament fou contractat per la Companyia de Moscòvia per continuar la recerca del Pas. En aquest viatge va estar acompanyat pel pilot William Baffin. El viatge va donar lloc a diversos èxits notables: circumnavegació i cartografia del que ara es diu badia de Baffin; descobriment de l'estret de Smith, a través del qual s'accedeix al Pol; descobriment de l'estret de Lancaster, a través del qual es va trobar el Pas del Nord-oest tres segles més tard i de l'estret de Jones;[1] i que van ser capaços d'arribar a 77° 45′ de latitud Nord, un registre que no fou superat fins 236 anys després.[2]
La recerca feta per Bylot i Baffin, a la badia de Baffin va ser qüestionada pels cartògrafs de tornada a Anglaterra. En data tan tardana com 1812, mapes de la zona només ensenyen un munt de punts amb les paraules: "la Badia de Baffin, d'acord amb la relació de W. Baffin el 1616, però ara no és creïble".[1] Quan la badia va ser redescoberta per Sir John Ross, el 1818, les llistes d'èxits de la travessia Bylot-Baffin van demostrar ser ben precises. Sovint l'èxit de les troballes fou donat a Baffin, sent Bylot gairebé ignorat.[1] L'historiador Farley Mowat ha especulat amb dues possibles raons per aquest fet: la poca educació i baixa condició social de Bylot en comparació amb Baffin, i la seva participació en el motí durant l'expedició de Hudson.[1]
L'illa de Bylot, situada a l'Arxipèlag Àrtic Canadenc, està dedicada a ell.
Referències
modificaEnllaços externs
modifica- Robert Bylot a Dictionary of Canadian Biography Online (anglès) (francès)