Quirguiz
Lo quirguiz (cirillic: кыргыз тили, кыргызча, kyrgyz tili, kyrgyzça; arabi: قىرعىزچا, قىرعىز تىلى) es una lenga turquesa parlada en Quirguizstan. Es ligat en particular al cazac. Es la lenga oficiala de Quirguizstan amb lo rus.
Situacion demografica de la lenga
[modificar | Modificar lo còdi]Quirguizstan: dominacion demografica del quirguiz
[modificar | Modificar lo còdi]En 1999, èra la lenga mairala de mai de 65,2% de la populacion[1] en Quirguizstan e una lenga segonda per 4,8% (especialamant los ozbècs) siá 70,0%.
Lo rus demòra ben practicat demest los quirguizes (49,2% lo parlan).
La lenga quirguiza fòra Quirguizstan
[modificar | Modificar lo còdi]Es tanben una lenga minoritària parlada dins qualques païses, en Russia, China, Cazacstan, Ozbequistan, etc., per 500 000 personas al pus mai.
Lo quirguiz e las autras lengas de Quirguizstan
[modificar | Modificar lo còdi]Lo rus
[modificar | Modificar lo còdi]Lo rus èra la lenga mairala de 14,7% en 1999 e la lenga segonda[2] de 31,8% siá 46,5%.
Lo rus gaudís d'un prestigi que fa sofracha al quirguiz e, en 1999, èra encara una lenga largament coneguda dins lo país. Es tanben la segonda lenga oficiala.
En 1999, 49,2% dels quirquizes parlavan rus. Per comparason, sonque 2,3% dels russes parlavan quirguiz.
L'ozbèc
[modificar | Modificar lo còdi]L'ozbèc es una lenga importanta, localament majoritària dins lo sud e la lenga de la minoritat[3] mai nombrosa del país (14,33%).
En 1999, èra la lenga mairala de 14% de la populacion e la lenga segonda per 3,5%, siá un total de 17,5%. Es la lenga majoritària de la region d'Osh (55% d'ozbècs) e la primièra lenga mairala (31,9%) de la region de Jalal-Abad. 98,4[4]% dels ozbècs avián l'ozbèc coma lenga mairala e 18,9% dels ozbècs parlavan quirguiz (36,4% parlavan tanben rus).
Per comparason, 3,4% dels quizguizes e 0,4% dels russes de Quirguizstan podián parlar ozbèc.
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ http://www.demoscope.ru/weekly/2005/0197/analit04.php
- ↑ Recensament de 1999
- ↑ Recensament de 2009
- ↑ Donadas de 1999