Vejatz lo contengut

Quirguiz

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo quirguiz (cirillic: кыргыз тили, кыргызча, kyrgyz tili, kyrgyzça; arabi: قىرعىزچا, قىرعىز تىلى) es una lenga turquesa parlada en Quirguizstan. Es ligat en particular al cazac. Es la lenga oficiala de Quirguizstan amb lo rus.

Situacion demografica de la lenga

[modificar | Modificar lo còdi]

Quirguizstan: dominacion demografica del quirguiz

[modificar | Modificar lo còdi]

En 1999, èra la lenga mairala de mai de 65,2% de la populacion[1] en Quirguizstan e una lenga segonda per 4,8% (especialamant los ozbècs) siá 70,0%.

Lo rus demòra ben practicat demest los quirguizes (49,2% lo parlan).

La lenga quirguiza fòra Quirguizstan

[modificar | Modificar lo còdi]

Es tanben una lenga minoritària parlada dins qualques païses, en Russia, China, Cazacstan, Ozbequistan, etc., per 500 000 personas al pus mai.

Lo quirguiz e las autras lengas de Quirguizstan

[modificar | Modificar lo còdi]

Lo rus èra la lenga mairala de 14,7% en 1999 e la lenga segonda[2] de 31,8% siá 46,5%.

Lo rus gaudís d'un prestigi que fa sofracha al quirguiz e, en 1999, èra encara una lenga largament coneguda dins lo país. Es tanben la segonda lenga oficiala.

En 1999, 49,2% dels quirquizes parlavan rus. Per comparason, sonque 2,3% dels russes parlavan quirguiz.

L'ozbèc es una lenga importanta, localament majoritària dins lo sud e la lenga de la minoritat[3] mai nombrosa del país (14,33%).

En 1999, èra la lenga mairala de 14% de la populacion e la lenga segonda per 3,5%, siá un total de 17,5%. Es la lenga majoritària de la region d'Osh (55% d'ozbècs) e la primièra lenga mairala (31,9%) de la region de Jalal-Abad. 98,4[4]% dels ozbècs avián l'ozbèc coma lenga mairala e 18,9% dels ozbècs parlavan quirguiz (36,4% parlavan tanben rus).

Per comparason, 3,4% dels quizguizes e 0,4% dels russes de Quirguizstan podián parlar ozbèc.

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. http://www.demoscope.ru/weekly/2005/0197/analit04.php
  2. Recensament de 1999
  3. Recensament de 2009
  4. Donadas de 1999