La mar Cariba, o mar de las Antilhas, es una mar de l'ocean Atlantic situada a l'èst de l'America Centrala e al sud-èst del golf de Mexic.
S'espandís sus una superfícia de 2 600 000 km2. La mar Cariba es vasta, car sa definicion englòba lo golf de Mexic e las seccions de l'ocean Atlantic que comprenon las Bahamas e las aigas territorialas de las Guaianas e de Guyana. Aquela definicion es la Convencion per la Proteccion e lo Desvolopament de l'Environament Marin de la Region de la Grand Cariba, dicha Convencion de Cartagena, sol tractat environamental regional obligatòri, adoptada a Cartagena (Colómbia) lo 24 de març de 1983 e entrada en vigor l'11 d'octobre de 1986. La Convencion de Cartagena, que compta actualament 21 Estats contractants suls 28 compreses dins la region, e sos protocòls, constituisson un engatjament legal per aqueles païses, en vista de protegir, desvolopar e administrar las aigas comunas, de biais individual o conjunt.

Mar Cariba
Mar Cariba

Los païses principals o illas que bòrdan la mar Cariba son :

La mar Cariba comunica al nòrd-oèst amb lo golf de Mexic pel canal de Yucatán e amb l'ocean Atlantic a travèrs de l'archipèla de las pichonas Antilhas. Comunica tanben artificialament amb l'ocean Pacific pel canal de Panamà.

Las populacions de la Cariba entretenon de relacions privilegiadas amb la mar Cariba, que constituisson lor eretatge comun, e partejan un interès particular en la veire declarada zòna especiala dins lo contèxt del desvolopament del torisme durable dins lo sistèma de las Nacions Unidas.

Per prevenir las consequéncias devastatrises sus l'environament costièr e marin d'un accident eventual o acte terrorista implicant un cargament de matèrias nuclearas, los Estats membres de l'Associacion dels Estats de la Cariba (AEC), se son totjorn opausats amb fòrça al passatge de cargaments de rebuts nuclears per la rota Canal de Panamà-mar Cariba.

Aqueles cargaments representan pas la sola menaça que poiriá afectar la mar Cariba, que constituís una de las principalas vias navigablas del mond. Es traversada cada an per prèp de 63 000 vaissèls, que genèran prèp de 82 000 tonas de bordilhas. En otra, aperaquí 1500 vaissèls de pesca circulan dins la region. Los regets de las populacions sus la tèrra ferma, un desvolopament toristic intensiu e d'importants cargaments de petròli constituisson tanben de risques nefastes a l'environament.

Lo 12 de decembre de 2001, los caps d’Estat e/o de govèrn dels païses de l'AEC, acampats sus l'illa de Margarita, en Veneçuèla, adoptèron la Declaracion de Margarita, « reconeissent la mar Cariba coma patrimòni comun de la region, e coma un actiu inestimable », a fin d'« assolidar una identitat caribenca pròpria ». S'engatgèron « a convertir la region de la Grand Cariba en zòna de cooperacion », que « consistirà d'en primièr en d'accions conjuntas dins los domenis establits coma prioritats per l’AEC, çò es lo comèrci, lo torisme durable, los transpòrts e las catastròfas naturalas ».

Ligams extèrnes

modificar

Vejatz tanben

modificar