Escaravissa
Règne | Animalia |
---|---|
Embrancament | Arthropoda |
Sosembr. | Crustacea |
Classa | Malacostraca |
Òrdre | Decapoda |
Sosòrdre | Pleocyemata |
Infraòrdre | Astacidea |
Superfamilha | Astacoidea |
Lo tèrme escaravissa (var. escaravisha, escravida) es un nom vernacular donat a d'espècias de crustacèus Decapòdes apartenent en general a la superfamilha dels Astacoidae, creada per Pierre André Latreille (1762-1833) en 1802, mas dispersats dins de genres diferents. Aquelas diferentas espècias an en comun d'èsser d'animals vivents en aiga doça e semblant de pichons ligombaus, que ne son pròches. Se compausan de cefalotorax amb cinc parelhs de pautas, lo primièr parelh a de pinças per s'alimentar, e l'abdomèn amb de falsas pautas o pleopòdis.
Las escaravissas càmbian son exoesquelèt coma o fan en ivèrn dins las latituds mediterranèas.
Biologia
modificarVivon dins totes los continents dins las aigas doças amb la condicion que gèlan pas pendent l'ivèrn. Evitan los corrents rapids e son d'animals nocturnes. La preséncia d'escaravissas es un bon indicator de la qualitat de las aigas.
S'alimentan de quina que siá matèria organica coma de carronhas. An fòrça predators long de la vida: insèctes, peis, aucèls e mamifèrs, coma per exemple la loira.
L'acoplament es precedit d'una luta, amb de possiblas feridas mortalas, entre lo mascle, qu'a de pinças, e la femèla. Quand lo mascle capita de tombar la femèla daissa anar lo semèn que sortís de la basa de las falsas pautas (pleopòdis) de l'abdomèn.
Qualques espècias
modificar- Austropotamobius pallipes (Lereboullet, 1858) – Escrabida de las patas blancas.
- Austropotamobius torrentium (Schrank, 1803) — Escrabida de torrent.
- Astacus astacus (Linnaeus, 1758) — Escrabida de las patas rojas.
- Astacus leptodactylus (Eschscholtz, 1823) — Escrabida de las patas primas.
- Procambarus clarkii (Girard, 1852) — Escrabida de Loïsiana.
- Pacifastacus leniusculus (Dana, 1852) — Escrabida signal o de Califòrnia
Astacicultura
modificarL'astacicultura es l'elevatge de las escrabidas amb tòca comerciala o semicomerciala.
Ligams extèrnes
modificar- Vejatz un esquèma detalhat de la morfologia d'una escrabida e de l'anatomia intèrna d'una escrabida
<></>