Và al contegnud

Formula 1

De Wikipedia
La version stampabil l'è pu suportada e la podariss avegh dent di eror de restituzzion. Per piasè atualiza i preferid del to curiosador e dopera putost la funzion predefinida de stampa del to curiosador.
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El Michael Schumacher, el pilota pussee vincent de la storia de la F1, cont 7 titoj e 91 Gran Premi.

La Formula 1 (breviaa F1, nomm offizial FIA Formula One World Championship (Campionaa del Mond FIA de Formula 1)) a l’è la categoria de corsa pussee alta per vettur monopost cont roeud minga covert, definida de la Federazion Internazionala de l’Automobil (FIA).
A partì del 1950, quand el gh’hè staa el prim campionaa, el Campionaa del Mond de Formula 1 l’è la categoria de cors per automobil pussee importanta, anca se finn al 1983 a gh’eren anca di cors de Formula 1 minga part del campionaa. La parolla “formula” in del nòmm de la categoria la se riferiss ai regol stabilii che gh’hann de vess respettaa de tucc i vettur.

Ona stagion de F1 l’è fada su de ona serie de gar ciamaa Gran Premi corruu in su tracciaa spantegaa in tutt el mond. I tracciaa gh’hann de vess consideraa de livell 1 de la FIA; la pupart l’è in autodrom faa su apposta, ma gh’hinn anca di percors cittadin in cittàa coma Montecarlo e Singapor. Tucc i Gran Premi hinn event di trii dì, cont dò session de proeuv liber el venerdì (foeura de Monaco, dova hinn el giovedì), ona session de proeuv liber el sabet mattina, i qualifegh el sabet dopomezzdì, e la gara la domenega dopomezzdì.