Mars

Potser volíeu: mars

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmars/
• Rimes: -aɾs
• Etimologia: Del llatí Mārs en nominatiu, doblet del cultisme Mart via acusatiu, segle XIV.
• Etimologia: De mars, forma antiga i arcaica de març pel mes de naixença, segle XVI.

Nom propi

Mars

1. (arcaisme) Forma alternativa de Mart.

Nom propi

Mars

1. Cognom

Miscel·lània

• Anagrama: rams

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB
• Cognoms de la població, Idescat

Llatí

• Etimologia: Del llatí arcaic (anterior al 75 aC) Māvors. En el llenguatge osc correspon a Mamers, també conegut coma a Marmor, Marmar i Maris, potser d'origen etrusc.

Nom propi

Mārs m. ‎(genitiu Mārtis)

1. Mart (déu de la religió romana)
2. Mart (planeta)

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Mārs	-
Vocatiu	Mārs	-
Acusatiu	Mārtem	-
Genitiu	Mārtis	-
Datiu	Mārtī	-
Ablatiu	Mārte	-

Derivats

• Mārcus
• mārtiālis
• mārtiaticus
• mārticola
• mārticultor
• Mārtigena
• mārtiobarbulus
• mārtius

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en llatí