Vés al contingut

lex

De Viccionari
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.

Llatí

  • Pronúncia(i): /leːks/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *leǵ- («aplegar»)[1] o de l'arrel *legʰ- ‎(«establir, estar en posició de repòs»).[2]

Nom

lēx f. ‎(genitiu lēgis)

  1. llei
    Ex.: legem rogare , (traducció:«proposar un projecte de llei»)
  2. acord, pacte
    Ex.: leges pacis , (traducció:«acord de pau.»)

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu lēx lēgēs
Vocatiu lēx lēgēs
Acusatiu lēgem lēgēs
Genitiu lēgis lēgum
Datiu lēgī lēgibus
Ablatiu lēge lēgibus


Sinònims

Vegeu també

  1. Sihler, Andrew L., New Comparative Grammar of Greek and Latin, Oxford University Press, 1995
  2. Palmer, L.R. The Latin Language, ed. Faber and Faber, 1906