indult

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /inˈduɫ/
	balear /inˈduɫt/, /inˈduɫ/
Occidental:	nord-occidental /inˈduɫ/
	valencià /inˈduɫt/, /inˈduɫ/

• Rimes: -ult
• Etimologia: Del llatí indultus, segle XVII.

Nom

indult m. ‎(plural indults)

1. Gràcia per la qual el superior perdona la pena, o exceptua i eximeix a algú de la llei i de qualsevol altra obligació.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: pardon ^(en)
• Castellà: indulto ^(es)
• Francès: grâce ^(fr), remise ^(fr), pardon ^(fr), dispensation ^(fr)
• Italià: indulto ^(it), pardono ^(it)
• Llatí: indultus ^(la), indultum ^(la)

Verb

indult

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indultar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dult (2)
• Heterograma de 6 lletres (dilntu)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot