Ajuda:Catalanització dels tàxons
Aquest és un resum de les normes que permeten catalanitzar els tàxons de gènere i categories superiors.
Metodologia
[modifica]Un tàxon consisteix en dues parts: el lexema i el sufix.
La catalanització del lexema és més complicada, ja que depèn de l'etimologia de cadascun i s'ha d'analitzar independentment. El sufix és més senzill, ja que depèn d'unes normes estrictes recollides a les seccions següents i que són diferents per a animals, plantes i bacteris.
Lexemes
[modifica]Transcripció
[modifica]- Diftongs
- ae esdevé e («Dromaeosauridae» ⇨ «dromeosàurid»)
- ei esdevé i («Metacheiromyidae» ⇨ «metaquiròmid»)
- oe esdevé e («Poebrotherium» ⇨ «pebroteri»)
- oi esdevé e («Oikopleuridae» ⇨ «ecoplèurid»)
- ou esdevé u
Atenció! Si aquestes combinacions de vocals apareixen en forma d'hiat, es conserven en la forma original.
- Lletres individuals
- c es conserva com a c («Cycadaceae» ⇨ «cicadàcia»)
- g es conserva com a g independentment de la lletra que porti darrere
- y esdevé i
- Combinacions consonàntiques
- ch esdevé qu davant de «e» o «i»; esdevé c davant les altres lletres
- ll esdevé l·l
- ph esdevé f
- st esdevené est al principi de la paraula
- th esdevé t
- les consonants geminades només es mantenen si existeix aquesta mateixa combinació en català, i se simplifiquen si aquesta combinació no es dóna segons les normes ortogràfiques habituals de la llengua.
Aquesta metodologia no s'aplica ni als noms científics que inclouen lexemes de llengües que no són ni el grec ni el llatí (que es transcriuen segons els criteris corresponents a la llengua en qüestió) ni als epònims (que mantenen el nom del lloc o persona en la mesura del possible).
Sufixos
[modifica]Animals
[modifica]En general, els noms transliterats de tàxons animals són masculins.
Categoria taxonòmica | Terminació | En català | Exemples |
---|---|---|---|
Diverses (ordre, classe ...) | -ida | ida/ides* | Hexactinellida (hexactinèl·lides) |
Superfamília | -oidea | -oïdeu/oïdeus | Hominoidea (hominoïdeus) |
Família | -idae | -id/ids | Hominidae (homínids) |
Subfamília | -inae | -í/ins | Homininae (hominins) |
Tribu | -ini | -ini/inis | Hominini (homininis) |
- * En zoologia, el sufix «-ida» és masculí (en botànica es femení, vegeu més avall).
Hi ha algunes adaptacions tradicionals per a alguns gèneres:
Terminació llatina | Terminació catalana | Exemple llatí | Exemple català |
---|---|---|---|
-ceratops | -ceratop | Brachyceratops | Braquiceratop |
-dactylus | -dàctil | Pterodactylus | Pterodàctil |
-pithecus | -pitec | Sivapithecus | Sivapitec |
-saurus | -saure | Tyrannosaurus | Tiranosaure |
-therium | -teri | Homotherium | Homoteri |
-ornis | -ornis | Presbyornis | Presbiornis |
Famílies
[modifica]L'accent sempre cau sobre l'última vocal abans de la terminació: per exemple, bòv-id. Quan es tracta d'una vocal que pot dur accent obert o tancat, sempre el portarà obert. Quan l'última vocal de l'arrel està en contacte directe amb la i de la terminació, no porta accent: per exemple, lepisoste-id.
Plantes
[modifica]En general, els noms transliterats de tàxons vegetals són femenins. En són una excepció les divisions i subdivisions.
Hi ha diversos articles del Codi Internacional de Nomenclatura per a algues, fongs i plantes (Codi de Shenzhen), que tipifiquen les terminacions dels tàxons supragenèrics:
- Article 16.3. Tipifica la terminació de la divisió, subdivisió, classe i subclasse.
- Article 17.1. Tipifica la terminació de l'ordre i del subordre.
- Article 18.1. Tipifica la terminació de la família.
- Article 19.1. Tipifica la terminació de la subfamília.
La següent taula és un resum de les terminacions dels tàxons supragenèrics de les plantes:
Categoria | Terminació | En català | Gènere
gramatical |
Exemples |
---|---|---|---|---|
Divisió | -phyta | -fit/fits | masculí | Magnoliophyta (els magnoliòfits) |
Subdivisió | -phytina | -fití/fitins | masculí | Magnoliophytina (els magnoliofitins) |
Classe | -opsida | -òpsida/òpsides | femení | Magnoliopsida (les magnoliòpsides) |
Subclasse | -idae | -ida/ides | femení | Magnoliidae (les magnòlides) |
Ordre | -ales | -al/als | femení | Rosales (les rosals) |
Subordre | -ineae | -inia/inies | femení | Rosineae (les rosínies) |
Família | -aceae | -àcia/àcies | femení | Rosaceae (les rosàcies) |
Subfamília | -oideae | -òidia/òidies | femení | Rosoideae (les rosòidies) |
Algues
[modifica]Segons el Codi Internacional de Nomenclatura per a algues, fongs i plantes (Codi de Shenzhen) les algues funcionen com les plantes, a excepció de la classe i la subclasse:
Categoria | Terminació | En català | Gènere
gramatical |
Exemple |
---|---|---|---|---|
Classe | -phyceae | -fícia/fícies | femení | Chlorophyceae (les clorofícies) |
Subclasse | -phycidae | -fícida/fícides | femení |
Fongs
[modifica]En el cas dels fongs, el Codi Internacional de Nomenclatura per a algues, fongs i plantes (Codi de Shenzhen) en indica que les diferències amb les plantes i les algues són:
Categoria | Terminació | En català | Gènere
gramatical |
Exemple |
---|---|---|---|---|
Divisió | -mycota | -mico/micots | masculí | Ascomycota (els ascomicots) |
Subdivisió | -mycotina | -micotí/micotins | masculí | Saccharomycotina (els sacaromicotins) |
Classe | -mycetes | -micet/micets | masculí | Saccharomycetes (els sacaromicets) |
Subclasse | -mycetidae | -micètid/micètids | masculí | Agaricomycetidae (els agaricomicètids) |
Bacteris
[modifica]Categoria | Terminació | En català | Exemples |
---|---|---|---|
Classe | -ia | -i/is | Betaproteobacteria |
Subclasse | -idea | ||
Ordre | -ales | Neisseriales | |
Subordre | -ineae | ||
Subfamília | -oideae |
És molt habitual, en el món mèdic, que els gèneres es diguin en plural alhora de quantificar-los: és un cas espontani de catalanització de gèneres. Són casos no regulats però que es poden trobar al Diccionari Enciclopèdic de Medicina. També s'hi poden trobar noms catalanitzats d'agents patògens en concret.
Casos concrets
[modifica]- bacter > bàcter
- bacterium > bacteri
- cetes > cet
- coccus > coc
Virus
[modifica]En el cas dels virus, hi ha tres terminacions científiques típiques: els ordres, les famílies i els gèneres. En qualsevol cas, el nom anirà en cursiva afegint la plantilla {{títol cursiva}} a l'inici de l'article.
- Els ordres acaben en -virales, per exemple Mononegavirales.
- Les famílies acaben en -idae, per exemple Papillomaviridae.
- Els gèneres acaben en -virus, per exemple Guttavirus. En alguns casos en què el gènere sigui causant d'una malaltia humana o destacable en general, es pot utilitzar l'adaptació al català del tipus següent: Virus de la varicel·la zòster.
En aquests casos el Termcat i el DIEC no recomanen fer-ne adaptacions al català ja que no es documenten amb una ocurrència significativa. S'ha de prendre com a correcte, doncs, la nomenclatura oficial de l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus).
Casos concrets
[modifica]És habitual que nous clades sense categoria taxonòmica es creïn amb la terminació -a. En aquests casos és habitual treure-la.
La terminació -zoa que apareix tant entre els animals com en clades superiors esdevé -zou en català.
Ús de i en els clades acabats en -ia
[modifica]Hi ha clades de categoria superior a la família que acaben amb la terminació -ia. A vegades hi ha confusió sobre l'ús de la i: mesonic o mesoniqui?, anquilosaure o anquilosauri?
En aquests casos el que cal fer és fixar-se en la forma singular llatina. Si aquesta forma duu i, aleshores la transliteració catalana en durà, i si aquesta forma no té i, la transliteració no en durà. Per exemple, "euteri" duu la i perquè el singular de theria (therium) porta i; en canvi, "escandent" no duu la i perquè el singular de scandentia (scandens) no en porta.
Així doncs:
|
|